Nat 41 nov_07 Joan-Elies Adell
The world is everything
Perdoneu si en aquesta ocasió les meues Reduccions tenen un caràcter més personal que en ocasions precedents. I és que, a mitjans de setembre, vaig tenir la immensa sort d’anar a París a veure el concert d’un dels músics que sempre he seguit amb un major interès: David Sylvian. Malauradament, i no sé per quina raó, aquesta nova gira –The world is everything– tampoc no ha tingut parada a Barcelona. Potser per als més joves caldrà recordar que David Sylvian va ser el cantant i líder d’un dels grups més suggerents de la new wave britànica: Japan.
L’any 1984, però, va emprendre una carrera ben interessant en solitari, després d’haver col·laborat amb el músic japonès Ryuichi Sakamoto, amb qui va escriure el seu primer gran hit internacional: “Forbidden Colours”. Els seus nombrosos discos en solitari –els dos últims els ha editat sota el nom de la banda Nine Horses– o en companyia d’artistes com, per exemple, Robert Fripp, Hector Zazou o Holger Czukay, consoliden una carrera en la qual ha entrecreuat i fusionat músiques de procedència diversa, fins al punt de complicar molt la feina de qui intenti col·locar-li una etiqueta definitiva. Des de començaments d’aquesta dècada, a més, pilota la seva pròpia companyia discogràfica, Samadhi Sound, oberta a projectes propis i aliens. Han dit d’ell que és un outsider, i ell mateix ha reconegut que sempre ha defugit la fama, si això li obligava a transitar per espais no desitjats. En aquesta relativa penombra en què ha triat situar-se, després de sobreviure amb dignitat els anys 80, David Sylvian s’ha dedicat a la fotografia, a l’art, a la poesia, a les instal·lacions musicals, com es pot comprovar en el seu últim espectacle, on la imatge té un pes propi. Artista de culte, doncs, però sempre marcat per una elegància extraordinària, estil que comparteix amb altres cavallers britànics de la seva generació. I amb la seva música, tal com vaig poder comprovar in situ al seu concert a La Cigallede París, David Sylvian continua encara afrontant reptes, personals i globals, que han enriquit el seu treball al llarg ja de tres dècades. Una trajectòria, doncs, marcada per la paciència, la bellesa i la perseverança.
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.