e Article: De “clubbing” amb Orfeu |Nativa
Skip to content


Article: De “clubbing” amb Orfeu

Escrit el 09/11/2007 per Olga Ábalos a la categoria Articles "Nativa".
Tags: .

Nat 41 nov_07 Olga Ábalos

(text complementari de l’article “La música i el poder”)

Els defensors de la musicoteràpia cada vegada tenen més arguments per usar la música com a una eina curativa i motivadora: la música té efectes cerebrals, nerviosos i físics sobre el ser humà, sobretot emotius i anestèsics. Que ara en els quiròfans els malalts s’adormin escoltant música és un fet significatiu. S’ha demostrat que determinats tipus de música fan augmentar el nivell de melatonina, un sedant natural que té el nostre cos, gràcies a la seva acció directa sobre el sistema límbic situat en el nucli del nostre cervell, el mateix que processa les nostres emocions i el desenvolupament de dependència a certes substàncies addictives. És per això que escoltar música pot fer-nos sentir com si ingeríssim alguna droga. Si aquests efectes els unim al pes que té per les persones en l’ubicació en el món (en els adolescents és molt clar), tenim un còctel molt poderós que ja Plató, Virgili i altres autors clàssics van intentar explicar a la seva manera, especialment a través del mited’Orfeu, el semi-deu que tenia el poder d’anul·lar els mals esperits amb la seva lira.

El filòsof barceloní Eugenio Trías publicava recentment “El canto de las sirenas” (Galaxia Gutemberg/Circulo de lectores, 2007), una obra en la qual uneix filosofia i música. Una explicació de l’opera “L’Orfeo” de Claudio Monteverdi (1562-1643) li serveix per explaiar-se en tres dels poders de la música: el d’Orfeu, que estaria relacionat amb l’”amansiment dels dimonis” (interns o externs); el de les Sirenes d’Ulisses, que tindria un efecte hipnòtic i que conduiria a un nou estadi de consciència i coneixement; i el dionisíac, que incitaria a les “dances orgiàstiques”, la promiscuïtat sexual i el consum d’alcohol (“Déu entra en les ànimes fins a transmutar completament la personalitat”, escriu). Trías cita a Plató quan diu que aquestes danses que descrivia l’autor grec “semblaven conduir al desencaixament dels membres, braços, cames, a través d’audaces formes de dansa”. No és que el veiem cada cap setmana a les discoteques?


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Arxius

Authors

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privadesa

Donen suport

mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )