e Article: A la recerca de l’artista mutant |Nativa
Skip to content


Article: A la recerca de l’artista mutant

Escrit el 09/11/2007 per Olga Ábalos a la categoria Articles "Nativa".
Tags: , , .

Nat 41 nov_07 Olga Ábalos

(text complementari de l’article “La música i el poder”)

Carme Pardo proposava algunes accions per aconseguir aquesta discontinuïtat en el “continuum” i trencar així la relació d’avinença entre les formes de poder i la música: “Creant activitats que s’allunyin de les fomes de consumir imposades; desmarcant-nos de les fomes de distribució determinades; i fugint de formes d’organització sonora que són també totalitàries. Cal crear uns microentorns en aquest macroentorn en què ens movem”. I en aquesta empresa, l’art seria una forma de resistència i l’artista l’únic capaç de provocar la discontinuïtat gràcies a la seva condició de mutant, de saber canviar davant dels propis canvis de la societat. Si l’artista és “l’únic capaç de crear una originalitat i un camí alternatiu”, tots podem ser artistes si fem la nostra pròpia revolució. Una microacció. Altres, com Radiohead i Prince, tenen la capacitat de fer-ho gran amb la seva decisió de saltant-se els camins marcats. Els primers, permetent descarregar per internet el seu darrer disc, i el segon, regalant les seves noves cançons amb la premsa diària.

Popularment i des que va néixer el terme, ha estat l’”underground”, la dimensió oficiosa paral·lela al “mainstream” on s’han trobat les actitud més reaccionaries a les corrents majoritàries. Tradicionalment, en el submon musical les coses sempre han passat abans i amb més puresa per després acabar nodrint d’idees noves les tendències i modes de la superfície. Amb l’auge dels mitjans de comuncicació digitals i les noves tecnologies, l’underground ja no es pot associar a cap gènere musical en concret i la divisió entre els dos móns s’ha tornat difosa i sospitosa. Germán Lázaro, col·laborador i descobridor de rareses musicals a “Cuadernos de Jazz”, confia, però, en què “hi haurà “underground” sempre que es pugui triar, i encara que siguin quatre qui ho facin”, ja que és “quelcom inherent a la cultura”. El periodista musical Nando Cruz (“El Periódico de Catalunya”) situa l’underground “en una manera molt concreta d’arribar al públic i que implica passar per alt els canals oficials”. I continua: “Estic convençut que existeix l’underground. I encara més convençut que no té res a veure amb el que se’ns fa creure que és. No té res a veure amb els grups indies de segells petits. Això seria com dir que tots els equips de futbol de segona divisió juguen a futbol underground (…) [D’underground] N’hi ha i de molts estils diferents que funcionen per canals veritablement autònoms. Des d’escenes marginals (d’avantguarda realment experimental, de rock de garatge, de hardcore-punk, de rockabilly, de ska…) fins qualsevol músic (de rock tibetà, punk balcànic,…) que prové d’un país sense una indústria musical mínimament desenvolupada. D’aquests músics, en principi, mai en sabrem res”.



Últims comentaris

Autors

Arxius

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)nativa.cat

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )