Nat 40 set_07 Ramon Faura
Dos Vladimirs aristòcrates i foragitats: Nabokov i Ussachevsky
El primer clatellot patern i veritablement important que va rebre Vladimir Nabokov va ser per culpa dels bolxevics. Atesa la seva condició aristocràtica, els Nabokov havien abandonat el palauet del carrer Bolshaia morskaia (Sant Petersburg), el novembre de 1917. Havien fugit a Crimea, on els bolxevics encara lluitaven contra l’exercit blanc del general Wrangel. Durant la batalla, els barcos abandonaven Crimea en direcció a Istambul per, des d’allà, guanyar Europa. En un d’ells, el jove Vladimir Nabokov seia amb el seu pare a coberta. Jugaven a escacs mentre el barco maniobrava per sortir del port. Des de terra, els bolxevics disparaven. El jove Nabokov va pensar que les bales xiulaven massa a prop i va ajupir-se. El seu pare, com és natural, va trobar la reacció indigna i el va bufetejar. També li va dir que decidís d’una punyetera vegada què fer amb aquella torre amenaçada per l’alfil. Un any després el matriculaven al Trinity College (Cambridge), il·lustre institució universitària per on han passat figures com Bertrand Russell, Isaac Newton o Stephen Frears.
Entre els aristòcrates foragitats pels bolxevics, també és interessant la història d’un príncep rus de Mongolia(aleshores Manxúria): Vladimir Ussachevsky. Aquest príncep, pianista de repertori romàntic, l’any 1931, fastiguejat entre estalinistes, va fugir a Califòrnia. Va matricular-se al Pomona College i va estudiar harmonia, contrapunt i història de la música. Amb l’entrada en guerra d’Estats Units, va ser allistat al Military Intelligence Corps, ens encarregat de gestionar i produir tot el “material electrònic necessari” per a les tasques logístiques. Acabada la guerra, Ussachevsky va entrar de professor assistent al departament de música de la Columbia University. La cosa està en què l’any 1951, el departament havia comprat un nou aparell –una enregistradora de cinta o tape recorder– per enregistrar les sessions musicals. Entenem que al jove professor li van carregar el mort: fer-se responsable del manteniment de l’artefacte. Per distreure’s, va començar a “jugar” amb la nova màquina. Els experiments, bàsicament, consistien en manipular gravacions de piano. I així, com qui no vol la cosa, Ussachevsky va inventar-se la música electrònica. Això inclou bona part dels efectes que avui en dia tots els músics utilitzem (delay, feed-back, etc). Música d’avantguarda produida des de l’elitista món universitari. L’any 1959, Vladimir Ussachevsky va fundar el Columbia-Princeton Electronic Music Center. De tot el munt de gravacions que ens ha deixat, és especialment fascinant “Piece for tape recorder” de l’any 1956. Fins 11 anys després, les masses no gaudirien dels seus avenços a través del Sergent Peppers de George Martin.
