Skip to content


Editorial (Nat 38)

Escrit el 09/05/2007 per Jordi Oliveras a la categoria Editorial.
Tags:

Nat_38_mai07 Jordi Oliveras

1 — M’he comprat una càmera digital. Il·lusionat, en deu dies he retratat de tot: el meu carrer, els meus amics, la meva casa, autoretrats, alguns concerts, … i en un no res m’he trobat amb un munt d’imatges “ja entranyables” amb les que no sabia què fer. Hi ha programes que et prometen que t’ho guardaran tot ordenat a l’ordinador. I m’he vist remenant fotos com si fos la meva sobrecarregada bústia de correu electrònic. El món digital ens porta a les mateixes contradiccions que el canvi climàtic. Així com la Terra ens recorda que el nostre creixement col·lectiu té un límit en els recursos de la natura, les coses de la digitalització i les seves possibilitats infinites topen amb els límits del nostre cervell i el temps que disposem.

2 — Un músic ens ha enviat a Nativa un missatge enfurismat, queixant-se que no hem parat prou atenció als seus missatges i al seu concert. Li he dit que no arribem a cobrir un 10% de les coses que hauríem d’atendre. Una vegada vaig llegir alguna cosa sobre l’economia de l’atenció. En un món com el nostre, on la realització personal és tan important, hi ha un excès de demanda de reconeixement, i uns actius molt inferiors per respondre amb atenció.

3 — Tinc ganes de veure, però alhora em fa por, aquesta pel·lícula que es diu La línea recta.

4 — Llegeixo un text al programa de la Filmoteca, en relació a la radicalitat a l’art. Diu que en un món on les formes ens enganyen, la radicalitat a l’art és una posició política. Un tema complicat aquest de la radicalitat. Penso que sobre el que és radical no hauríem de posar-nos d’acord. Hauria de ser una qüestió íntima. Radical només és allò que trenca amb la tradició de cada u de nosaltres. Posar-nos d’acord en quelcom radical és desproveir-ho d’aquest sentit extrem. D’altra banda, suposaria ignorar moltes coses que només ho són per a nosaltres de trencadores. La radicalitat hauria de servir per recordar-nos que estem sols, i no per inventar noves tendències. D’altra banda, jo crec que no es pot ser “només” radical. Ésser només radical, en el sentit extrem que proposo, suposa fugir de tot el que representa coincidir amb els demés, i encara que només fos de tant en tant, l’art també el necessitem per sentir-nos en comú amb altres.

https://jordioliveras.blogspot.com/


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Abc: Interessant reflexió. ¡ Mira por dónde!
  • iiioxoiii: La imatge pels éssers humans és forma de reconeixement més important. Crec que el problema actual prové de...
  • Guillem: A la presidenta de la Fundació Macba, Ainhoa Grandes, que demana que es freni el “desnonament”...
  • Teresa Sanz Coll: Reflexió i posicionament importants per la cultura i la ciutat. Cal implicar-nos

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )