Nat 38 mai_07 Víctor Nubla
El 1815, el volcà Tabala, a Indonèsia, va explotar. El 1816 va ser conegut com l’any sense estius. L’explosió va ser tan forta com extraordinària va ser la quantitat de materials expulsats. Un núvol de partícules en suspensió va cobrir la Terra, fet que va impedir el pas dels rajos solars i va provocar un hivern permanent. Va fer molt de fred, res del que es plantava sobrevivia, el bestiar moria i va sobrevenir la fam. No és una dada que tothom tingui al cap, tanmateix és un fet rellevant, una catàstrofe global superior al tsunami de fa un parell d’anys i a molts terratrèmols que constantment recorden les estadístiques. El meteoròleg Alfred Rodríguez Picó remarca, això sí, que d’aquell pretèrit 1816 l’art ens ha llegat informació de primera mà: d’una banda, sembla ser que la capa de cendra que flotava en l’atmosfera donava als capvespres tonalitats mai vistes fins aleshores. Ara les tenim molt vistes: són els crepuscles vermells que William Turner va pintar aquell any. D’una altra banda, un grup molt peculiar havia previst passar les vacances d’estiu en una vila suïssa, però el rigorós hivern artificial els va confinar en el xalet. Avorrits, inventaven jocs per passar el temps. D’aquell grup formava part el matrimoni Shelley. D’un dels jocs van nèixer el doctor Frankenstein i el seu monstre, és a dir, la història que va escriure Mary Shelley… Veient això, costa de creure que les circumstàncies vitals, socials, econòmiques, paisatgístiques, alimentàries, no influeixin en els creadors, en la societat, en tothom, fins i tot en la manera de consumir, de viure o d’estimar. Vaja, qui no ho vegi clar tindrà altres arguments per explicar certes coses, certes idiosincràsies del nostre tan alabat i valorat potencial creatiu, certes connexions entre tots els elements de la vida cultural, però també servirà per a l’explicació primera com ho veu i per què ho diu. No podem viure al segle XXI com si visquéssim al XIX, ni pensar en Barcelona com si estiguéssim a Berlin o com si estiguéssim a Berlin al segle XIX. Ja sé que tot això és molt vague, de fet és millor quedar-se amb la informació inicial i que cadascú reflexioni, que aquestes coses fan pensar.
Plat recomanat: La fuerza de su mirada, de Tim Powers (Gigamesh). És un dels millors escriptors de misteri més desconeguts al nostre país. Aquesta novela de situacions límit arrenca en la famosa nit del xalet suís.
Disc recomanat: la cuina del bacallà neix gràcies a unes condicions ambientals, geogràfiques i socials molt rigoroses, i dóna com a fruit plats sublims, com les forçoses i extraordinàries patates amb bacallà. Es poden fer a casa; de fet no les trobareu al restaurant.
Vi recomanat: darrerament no deixo d’escoltar The Drift, de Scott Walker (4AD). Un bon exemple de creació potent en condicions extremes.
Llibre recomanat: un sòl calcari, fred i calor intensos i poca pluja són condicions poc adients per molts vegetals, però donen els magnífics vins dels Costers del Segre. Tasteu el Flor de Grealor.
