Skip to content


Article: Reduccions (Nat 38)

Escrit el 09/05/2007 per Joan-Elies Adell a la categoria Reduccions.
Tags:

Nat 38 mai_07 Joan-Elies Adell

Una altra lectura del “planet rock”

L’altre dia quedo amb un amic, Emiliano Llardi, per prendre un parell de cerveses i perquè m’expliqués com anaven les seves investigacions a Itàlia. És professor de “Sociologia dels media” a la Universitat d’Urbino però, com que té dona i filla catalanes, sovint tinc la sort de poder veure’l i parlar amb ell. A més, ens uneix a tots dos l’interès per la música i, més concretament, per la música electrònica. Ha escrit sobre aquest tema alguns articles sobre les festes rave il·legals a Itàlia i la seva vinculació als centres socials, típics d’aquell país. Aquesta vegada, però, em sorprèn amb una teoria fantàstica sobre la relació -la influència- els sons electrònics dels primers videojocs i l’èxit de la música electrònica als guettos dels negres americans a partir de la meitat dels anys 80. Això és: que la utilització per part d’un DJ negre de la costa est, com era el cas d’Africa Bambataa, en el seu legendari disc Planet Rock, dels sons electrònics futuristes del Trans Europe Express dels Kraftwerk, no va ser fruit de la casualitat. I em quadren perfectament els arguments que em dóna: ¿com podem explicar, sinó, que quatre alemanys amb un aire vagament neonazi, creadors de sons robòtics i minimalistes que es recolzaven en una base de percussions reduïda a la mínima expressió, esdevinguin el punt de referència de tota la cultura funk i hip-hop afroamericana que conduirà, pocs anys més tard, a l’explosió de la música house i del tecno? Segons Llardi l’explicació és clara: el joves als quals s’anava a adreçar aquella música havien passat bona part de la seva adolescència a les sales recreatives, jugant a les màquines, envoltats d’un paisatge sonor inevitablement futurista. És, a més, un moment en què la banda sonora de molts dibuixos animats de procedència japonesa -recordeu Mazinger Z?-, spots publicitaris, joguines, electrodomèstics. etc., incorporen a la vida quotidiana aquesta nova sonoritat sintètica. I m’acaba de convèncer aquesta idea final: “No hem d’oblidar -em diu- que els sons dels primers videojocs, creats per veritables pioners de la música electrònica, formalment tenien els trets bàsics de la posterior música tecno: repetitius, potencialment infinits, totalment electrònics”. No sé què pensareu nosaltres. Jo em vaig limitar a dir: Emiliano, se no è vero, è ben trovato.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Rubén Martínez: Gracias por el comentario, Laura. No digo que sean agentes pasivos, sino que tienen una posición...
  • Laura: Tampoco podemos situar a los artistas, etc. como agentes meramente pasivos en estos procesos. En el caso de...
  • Daniel: Qué buen artículo. Ciertamente se ha hecho a veces una lectura cómoda de la situación y se ha utilizado el...
  • De gismana y que.: Si subes la colla, te oyen hasta los cantos de la barrica.

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )