Skip to content


Entrevista: Motor Combo

Escrit el 09/03/2007 per Ramon Faura a la categoria Entrevistes a músics.
Tags: , .

Nat 37 mar_07 Ramon Faura

A la música alemanya que hem mamat, hi ha molt de català

Motor Combo és un duo instal·lat més o menys a Barcelona que darrerament ha donat a conèixer la seva peculiar manera d’entendre la música. Florenci Salesas s’encarrega dels sintetitzadors –gran mestre de la síntesi– i Eli Gras posa la veu i els instruments, diguem-ne, tradicionals (guitarra elèctrica, baix, flauta, etc.), a més d’escriure la majoria d’unes lletres que van des del surrealisme (odes insistents a objectes quotidians) fins a la literatura de l’absurd (“me gustan las ruinas, me gusta envejecer”).

Part del seu interès rau en el fràgil equilibri entre maneres de fer que no sempre han anat juntes. Estranyes combinacions que no sempre es corresponen de manera inequívoca amb cada un dels atípics caràcters. La seva llista d’influències és llarga: des de Francesc Pi de la Serra a B-52, des de Kate Bush fins a Les Robots Musique. En breu, o ara mateix, o ja, ha sortit (amb Motor Combo mai se sap) el seu primer disc, titulat El Avión i publicat pel segell independent La Olla Express, discogràfica que gestiona i dirigeix la pròpia Eli Gras. La Olla Express és discogràfica i una editorial –gràficament exquisida, delicada i misteriosa– que publica llibres d’autors com Juan Crek o Ceferino Galán, per citar-ne  només dos. En tot cas, millor que parlin ells. Aquí els teniu:

SOBRE COM ES VAN CONÈIXER

FLORENCI (mirant el meu minidisc): Jo sóc un fan de l’estèreo… Ens coneixem des de 1980…
ELI: Sí, jo tenia nou anys… Motor Combo en realitat ve de quan el Florenci va musicar, com a broma, conceptes meus.
FLORENCI: Sí, va ser en un cap de setmana. L’Eli escriu poesies i contes molt divertits, uns textos molt especials…
ELI: … Macarronada!
FLORENCI: Què?
ELI: Una macarronada! Com diu una amiga meva, jo faig Eliteratura
FLORENCI: Sí, sí!… (rialles), en tot cas, un cap de setmana que tenia una tascam (estudi de gravació portàtil) vaig pensar en fer versions…
ELI: … dels meus poemes
FLORENCI: Sí, però… com a broma. Un tema en plan trash-metal, un altre…
ELI: Ha, ha, ha!… ell feia de heavy amb una perruca tirat pel terra…
FLORENCI: Un altre tema era un petit homenatge als Aviador Dro… no ho sé, coses molt variades. Una gamberrada. Vaig pensar: “Quan l’Eli ho senti, m’assassinarà”.
ELI: En aquella època només tocàvem els temes de Músiques fredes [l’antic projecte musical del Florenci]. Ho fèiem com a divertiment, no teníem ni nom…
FLORENCI: Bé, vaig fer aquella bestialitat total pensant que l’Eli me’l llençaria pel cap, i es va entusiasmar… “Oh! Gràcies, fantàstic”.
E: Sí, i vam començar a tocar els temes; però no teníem nom, de fet érem la banda de la Olla. Se’m va acudir el nom Motor Combo molt més tard…

SOBRE L’EXPERIMENTACIÓ

FLORENCI: Nosaltres volem divertir-nos, però també volem experimentar. Ens forcem molt a…
ELI: A no fer qualsevol cosa…
FLORENCI: Bé… pot entrar qualsevol cosa, però no de qualsevol manera. Exacte, això és: qualsevol cosa però no de qualsevol manera. Estem oberts a molts tipus de música, fins i tot músiques que no ens entusiasmen especialment, però que potser, ostres!, hi entren.
ELI: El Florenci, per exemple, té una cançó de cabaret que l’adaptarem per a Motor Combo, és molt maca.
FLORENCI: Fotem burrades molt grosses. De vegades diem “això és una nova línia” o de vegades aquella línia es mort allà mateix… tampoc crec però, que siguem uns eclèctics totals.
ELI: Nosaltres ens coneixem molt, des de fa molts anys, i encara que cadascú té el seu estil, sabem com combinar les maneres de fer de cada un…
FLORENCI: I coincidim sobre si allò que se’ns acut és “motorcombitzable”. Potser se t’acut una música que t’agrada molt però penses “Què poc “motorcombitzable” que és!”.

SOBRE EL KRAUTROCK

ELI: Venim del rock alemany, del kraut rock; és el nostre lloc comú. També s’ha de dir que el Florenci ha suposat una influència d’infància…
FLORENCI: Sí!… Després ella ha crescut i ha matat el pare, o sigui, m’ha matat a mi com a quaranta vegades… La molt cabrona! (rialles). Ha descobert coses pel seu compte. Algunes m’han agradat molt, altres no m’han interessat…
ELI: En comú, Can…
FLORENCI: Del rock alemany ella s’ha quedat més amb la part guitarrera, i jo amb la part electrònica…
ELI: Sí, pels meus inicis adolescents amb el folk. He tocat més instruments acústics que electrònics… (després ja em vaig ficar amb trastos i joguines, per fer coses més experimentals).
FLORENCI: El grup que ens uneix més, per damunt de tot, és Cluster. És el nostre punt de connexió més gran.
ELI: … però no ho és tot.
FLORENCI: No! Tot no, però… del rock alemany ella penja més cap a Can, i jo penjo molt més cap a Krafwerk. Això està claríssim. Però Cluster és el nostre punt en comú. Després també hi ha altres coses: compositors de bandes sonores com Nino Rota.
ELI: Ens rebaixem l’un a l’altre les ànsies d’un estil determinat. La música que escolta cada un a casa no té perquè considerar-se una influència més decisiva que… no ho sé, Sergio y Estibaliz.
FLORENCI: Sergio y Estibaliz és un problema exclusivament teu! (rialles)
ELI: Bé, Sergio y Estibaliz potser no.
FLORENCI: O sí, pobra gent… Quina culpa tenen? O Jesucristo Superstar, o Camilo Sexto, …
ELI: I la Jeanette.
FLORENCI: La Jeanette és meva!
ELI: A mi també m’agrada.
FLORENCI (parlant al minidisc): Ara s’hi ha aficionat.
ELI: Sí, m’agrada però em farta. L’altre dia quasi llenço el disc. A mi la música ultra tranquil·la em genera una violència extrema. Em posa molt nerviosa.
FLORENCI: Al tanto! La música que sembla que no hi passi res, m’encanta. Així, Zen total.

SOBRE EL SENY I LA RAUXA

ELI: Sembla que no, i potser nosaltres ni ho sabem, però el que fem és molt local. A la música alemanya que hem mamat hi ha molt de català.
FLORENCI: Jo trobo que sí.
ELI: Certa actitud, la fredor. Podem estar molt sonats però jo també sóc molt pràctica. Un dia ho parlàvem. Com faríem la música si fóssim d’un altre lloc. De Sevilla o de Bilbao. És impossible fer Motor Combo sent de Bilbao!
FLORENCI: És impossible ser Motor Combo sense el meu cos. (rialles)
ELI: Ja sé que és un tòpic idiota, però això del seny: sí que tenim una contenció que és bastant típica catalana -encara que jo sóc mig murciana-.
FLORENCI: El seny ha estat una cosa poc explotada. Per exemple, amb el rock català hi ha hagut una necessitat desesperada de demostrar la rauxa… “ei, ei, que som divertits”… nosaltres no. Ja som divertits i podem dedicar-nos a mostrar el seny.
ELI: Això pot sonar molt raro.
FLORENCI: És absolutament presumptuós, Eli!
ELI: Una burrada, sí.



Últims comentaris

  • Conxa: Totalment d’acord, fa 26 anys ja em varem classificar com “madre añosa” i que?…graci2es
  • Baikal: Como la vida misma… Me reído a morir, me encantó! Justo me lo pasó una compañera porque me...
  • Lola: Totalment identificada,9anys de cansament i es casa vida social. Moltes gràcies.
  • Bianca: Propongo que nos juntemos!

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )