Nat_37_març07 Jordi Oliveras
A què re-dimonis es deuen referir quan parlen d’excel.lència?
No sé si ho haureu vist, recentment s’ha posat de moda en l’àmbit de la política i la gestió culturals, parlar d’excel.lència per referir-se a una categoria d’art elevada, desitjable i a protegir. A mi, m’inspira força recel, la parauleta. No fa tant, era un mot que es feia servir per revestir d’autoritat a aquell qui potser no la tenia prou justificada per si mateix.
Busco a internet, i em trobo un munt de referències a l’excel.lència en diversos àmbits, però de manera dominant en el món empresarial, per qualificar la forma correcta, superior, i superlativa de gestionar les coses. Ah! Ja ho veig: també en cultura es busca aquesta idea de “les coses ben fetes”.
Acceptant provisionalment el concepte, sé que no estic d’acord amb la idea d’excel.lència aplicada a l’art d’alguns. Els he sentit defensar autors que jo, des de la cultura mitjaneta que m’han donat estudis, lectures, pel.lícules, relacions, músiques i intel.ligència, no sé veure propers a Shakespeare, Bach, Proust o Homer. En canvi, estaria disposat a defensar altres obres que probablement estan lluny dels paràmetres d’aquests “popes” de la cultura. Dubto doncs, de la objectivitat del concepte. Penso que la comunicació és condició necessària -no única- de l’art, i això sempre depèn dels dos costats del flux. Hi ha, per exemple, artistes actuals molt “cultes” però també molt críptics, que han perdut la seva capacitat de comunicar. Ni acompanyen, ni increpen, ni provoquen,… I, mirant el passat, estimo molts dels valors artístics comuns de la nostra cultura occidental, però em sento incapaç d’assegurar la seva utilitat per tothom i en tot moment. Hi ha obres reconegudes, que guanyen o perden presència al nostre món en funció de moments i preocupacions canviants, i em sembla normal.
Sospito que alguns dels defensors del concepte ho fan per trobar una autoritat que no els hi atorga l’acceptació de la seva obra. També suposo que el concepte té èxit en l’àmbit polític per què és còmode donar per fet que existeix aquest valor consensuat. I els gestors i tècnics també estarien encantats que la seva feina fos una ciència irrefutable!
Lluny d’aquesta creença, em sembla més valent defensar una determinada opció cultural, i el risc que hi hagi altres idees d’allò que pot ser excel.lent que s’hi contraposin. Assumir la incertesa. L’excel.lència només ho pot ser en relació a uns objectius o valors escollits. Parlar d’excel.lència en termes absoluts em sembla una altra forma de donar per bo el pensament únic.
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.