Nat 37 mar_07 Joan-Elies Adell
Jo no escolto música en MP3
Ara fa uns dies vaig veure en un bany d’un bar del Raval, que estava ple d’adhesius, el següent lema: “Yo no escucho música en MP3”. Desconec qui l’ha posat en circulació, ni qui hi ha al darrere d’aquesta “reivindicació”, però em va fer pensar en la contradictòria, gairebé paradoxal, relació entre música i tecnologia. No he pogut esbrinar qui va idear aquesta campanya, ni si tenia alguna finalitat concreta (potser amagava una campanya publicitària que jo desconec), però vaig tenir la sensació que es tractava d’una estratègia de marcar diferències respecte a aquells que han convertit els reproductors d’MP3 i la seva música portàtil en un element essencial del consum musical. Amb la negativa a l’ús de l’MP3 surt de nou aquella ideologia subjacent que travessa tota la història del rock, que vol ser una història construïda contra les innovacions tecnològiques, a les quals se les acusa d’anar contra l’autenticitat i la naturalitat quan, en realitat, com ha demostrat el sociòleg Simon Frith, la tecnologia ha fet possible l’existència d’aquesta autenticitat. Frith argumenta que l’enregistrament, per posar un exemple clàssic, va ser decisiu en la història de la música popular i el seu desenvolupament ja que va fer possible la reproducció exacta d’aspectes de l’actuaci (espontaneïtat, improvisació, etc.) prèviament irreproduïbles, cosa que va permetre que la música afroamericana substituís el folk i la música culta europea com a eix de la cultura occidental. No només va afectar el tipus de música que la gent escoltava, sinó que també va canviar com ho feien, en poder enregistrar el sentit emocional dels sons i de les pròpies expressions. El rebuig a l’MP3, i implícitament a Internet, apel·la un altre tipus d’“autenticitat”, la de la puresa sonora, la de la qualitat auditiva. Cal oposar-se a l’ús d’aquesta forma de consumir música, vénen a dir, perquè significa una pèrdua, o una degradació, de les formes ideals d’escoltar música, en lloc de veure-la com una oportunitat potencial per a oferir noves experiències musicals i interaccions socials entre els consumidors. La negativa, en definitiva, a entendre la tecnologia com a espai des del qual hem de pensar la música, com un catalitzador del canvi musical.
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.