Nat_36_gen07 Jordi Oliveras
Individu vol dir que no es pot dividir
1— He començat el llibre “Vida líquida”, del sociòleg Zygmunt Bauman. El principi del llibre em fa pensar. Posa en qüestió els beneficis de la idea d’individualitat en la que tots, aquí, hem estat educats. “Sigues tu mateix!”, ens diuen i assumim. I l’autor diu que en certa mesura, això ens fa a tots iguals, per què el fet de preocupar-se de similar manera de la realització d’aquesta idea, equipara força els nostres comportaments, i ens fa homogenis enlloc de diversos.
2— Deu ser una obvietat per altres, però cada cop penso més que la música popular –el pop, el rock, la cançó,…–, si més no, aquí, oscil.la entre la recerca de l’artista romàntic, individual i amb molt de caràcter, en certa mesura una idea superada conceptualment per les avantguardes del segle XX però encara amb fort arrelament social, i l’afirmació d’aquella idea del punk del 77 que tots podem fer música. El Xavier Baró també en parla.
3— Fa anys vaig assistir a unes meravelloses classes de literatura romànica que donava Victòria Cirlot. D’elles, tinc molt present una cosa que vaig aprendre. Chretien de Troyes, ens explicava, havia cristalitzat les preocupacions del seu moment, una nova manera de veure l’amor entre d’altres, en les seves novel.les de cavalleria. Jo, que estava molt encaparrat en la llibertat de l’individu i la seva capacitat creadora, em preguntava on quedava l’aportació individual de l’autor si tot estava tan relacionat amb el que li era extern. La professora deia que la seva anàlisi defensava el paper de l’individu: el que feia Chretien de Troyes era una aportació individual que difícilment hauria fet un altre de la mateixa manera. Vaig aprendre a mirar la llibertat amb més humilitat, ja que va passar a ser quelcom més petit del que imaginava, i a l’hora, amb molta més admiració, ja que l’aportació d’alguns individus donant forma a allò que viuen, és única i, en alguns casos genial.
4— No sé què dir sobre tots aquests debats actuals a la ciutat, a l’entorn de sales de música que l’Ajuntament tanca, espais ocupats com a espais de creació que són desallotjats, etc, etc. La reflexió de Marina Espasa al darrer “Saló de Lectura”, que BTV no va voler repetir però més de 6000 persones ja han vist al “youtoube”, és una bona aportació, malgrat no compartir la seva divisió entre governants i ciutadans (també hi ha molts ciutadans que donen suport a la ciutat botiga,…). També hi ha, de tant en tant, altres veus que exposen idees clares qüestionant l’evolució de la ciutat. Em costa trobar, però, models que superin amb força la defensa dels interessos d’un grup (el dels veins molestos, el dels comerciants, el dels polítics, el dels artistes,..). Que afirmin a més de qüestionar. Els mateixos polítics renuncíen a explicar un model clar. Es fa difícil pensar i defensar una idea de ciutat en la que hi capiguem tots.
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.