Nat_36 gen-feb_07 Víctor Nubla
No totes les actituds antisistema són tan populars com les que atreuen els mitjans de comunicació, però ¿qui no és antisistema? Jo mateix estic totalment en contra del meu sistema nerviós central, i sé molt bé que la lluita és implacable i desigual. Lamentablement, no hi ha col·lectiu disposat a acollir-me davant d’una finalitat tan allunyada de les seves. No passa el mateix quan busques individus decidits a plantar-li cara al sistema mètric decimal.
Apareixen a centenars, perdó, a piles.
Sense anar més lluny, un ministre portuguès va proposar l’any 2000 que la “polèmica” sobre si el mil·leni acabava el 2000 o el 2001 fos resolta per mitjà d’un debat científic. El ministre, de jove, quan arribava a classe devia considerar que ja hi portava una hora, així que se n’anava una hora abans. Durant quatre anys, perdó, tres, es va perdre la classe d’aritmètica fins que va ser severament amonestat. Però ja era massa tard, els segles tenien 99 anys i els mil·lenis, 999. Tanmateix, i malgrat la pressió històrica, és difícil donar-li la raó perquè l’any zero i tota la documentació relativa han desaparegut del nostre calendari i la nostra memòria col·lectiva. I mira que deu haver estat un període interessant, aparentment idèntic a l’any ú, de manera que quasi tot succeí dues voltes. Fascinant.
Ja veuen, tant va trigar el zero a formar part de la nostra cultura que el considerem un número real, i el posem al davant. Al no res l’anomenem origen. Com si del no res es pogués originar alguna cosa.
En la nostra cultura s’acostuma a pensar que, en una carrera, si avances l’últim, et col·loques penúltim; però darrera l’últim, francament, no hi ha ningú.
Bona tarda.
Llibre recomanat Mengeu bolets, aquest any són excel·lents. Feu un estofat de conill amb trompetes de la mort, per exemple. Val la pena.
Disc recomanat Aneu a la Bodega Marín del carrer Milà i Fontanals i compreu el Cabernet Sauvignon de bota, a preu més que accessible. Vi a granel de qualitat, sí!
Plat recomanat A más cómo menos porqué, de Jorge Waggensberg. Afirmo que algunes parts són molt brillants.
Vi recomanat Bar Elèctric, de Pascal Comelade, recull en quatre cd el seu treball 1975-2005, la selecció l’ha feta ell, la portada és d’Evru i l’edició de G3G. Per entendre que res neix de zero.
