- Aquest article és part del llibre “Idees per la música. Una mirada sobre 12 experiències de Barcelona”. La resta del llibre i descàrrega en pdf aquí.
- Descripció: Revista musical mensual. Blanc i negre. Textos llargs, cos de lletra petit, austeritat en les il·lustracions.
- Línia editorial unida al rock and roll i les seves formulacions més clàssiques. Vint anys d’antiguitat.
- Direcció: Ignacio Julià (relació amb col·laboradors, redacció, línia editorial) i Jaime Gonzalo (redacció, línia editorial, editatge dels textos)
- Col·laboradors: Al voltant de vint. També es poden acceptar col·laboracions esporàdiques de particulars que escriuen sobre alguna cosa que els hagi cridat l’atenció.
- Equip: Dues persones, una encarregada de maquetació i disseny i una altra de publicitat.
- Tirada declarada: Uns 14.000 exemplars.
- Vendes declarades: Entre 6.000 i 7.000 exemplars.
- La publicitat no sufraga la revista, simplement ajuda en el seu manteniment en un percentatge no gaire important (al voltant d’un 20%).
- “Ara que la música és gratis, el que mola és saber de música.” És la frase d’un amic d’Ignacio Julià que aquest fa seva.
Ruta 66 és una revista especial. No només perquè encara apel·la als significats clàssics de les jupes de cuiro, sinó perquè sempre ha volgut esquivar l’estructura empresarial convencional. “Una de les condicions que ens vam imposar va ser la de no demanar mai un crèdit, així com no tenir una redacció física i obligar-nos a treballar cadascú des de casa seva.” Jo crec que aquestes han estat les causes que ajuden a entendre perquè encara continuem junts i editant la revista després de 20 anys”.
La revista va néixer amb els diners que Jaime i Ignacio van rebre del Fons de Garantia Salarial quan van sortir de Rock Spezial, revista que es convertiria en Rock de Lux. A més a més de la seva passió pel rock and roll, tots dos van entendre la creació de Ruta 66 “com una possibilitat d’autogestió per a dos periodistes musicals que havien fet el seu aprenentatge a la premsa especialitzada i marginal durant la segona meitat dels 70 –Vibraciones, Disco-Express, Star– i que s’havien cremat per la pressió publicitària i l’esclavitud de les modes projectades des de Londres o Los Angeles” (1). La iniciativa de muntar la revista es va fer amb una idea molt clara: si en tres mesos no funcionava tots dos es dedicarien a fer qualsevol altra cosa.
Ja fa 20 anys
“Hi ha revistes que segueixen les coses que passen i evolucionen amb el temps. Són revistes que atenen la generació de cada dècada, una sortida perfectament legítima. Nosaltres hem optat per la via contrària: ens hem construït el nostre propi món i el seguim amb les seves pròpies regles”
“Hem aconseguit superar l’enquistament en una actitud perquè som l’actitud en ella mateixa. La gent ja anomena “ruter” un cert tipus de música i de festivals. Som l’actitud i l’estètica de la jupa, del vinil abans que del compacte, d’Azkena, un cànon “ruter“ pel que fa a festivals, abans de Benicàssim.”
“Ruta té el glamour de la vella rebel·lia del rock formulada en termes clàssics. Jo sé que avui en dia això de ser rebel és molt relatiu, que a la televisió tothom fuma porros i té una filla okupa. Sé que el rock no és rebel·lia, però per a molta gent, potser amb mirada de túnel, nosaltres representem aquesta mena de rebel·lia. Per això destaquem els perdedors tant en la música com en els temes paral·lels que tractem, com ara la literatura.”
“Crec que la gent es compra revistes com Ruta per pertànyer a un club. Qui vol informació es compra un diari. Comprar Ruta és un acte de fe.”
“Jo crec que l’esperit fundacional roman. Es tractava d’explicar que el rock no és només música –això explica la inclusió d’articles de cinema, literatura, còmic i subcultures diverses– sinó una actitud davant la vida.” (2)
“Jo sé que el rock com a llenguatge està una mica acabat i caduc.”
“Per totes les raons abans explicades ens hem perdut molts nous llenguatges, com ara l’electrònica i el hip hop. Això té un avantatge: la fidelitat a una idea compartida amb els teus lectors. També te un desavantatge, que pots perdre’t quelcom d’interès. Nosaltres no entenem el hip hop, i ho dic tant com un orgull com acceptant una limitació”.
“En aquest moments de presumpta abundància i confusió, el que resulta atractiu és manifestar una identitat i una actitud que mostra que no ens deixem enganyar per allò que ens volen vendre.”
“Els continguts segueixen una línia ètica i estètica que va a la contra. No crec que anar a la contra sigui bo en sí mateix, però afavoreix el fet de generar una identificació entre la revista i els seus lectors.”
“L’actitud de la revista sempre ha estat la mateixa: dir-li pa al pa i vi al vi. Mai hem regalat un compacte amb els exemplars, sempre hem mantingut la nostra fidelitat a l’austeritat del blanc i negre.”
“Sempre hem mantingut les mateixes vendes. En funció de la portada hi pot haver una oscil·lació de 500 exemplars.”
“El públic de la nostra revista s’ha renovat completament. Ens continuen llegint joves de vint i tants anys. Sembla que al nostre país comprar revistes musicals està lligat a certes èpoques de la vida. Quan arriba el matrimoni i les hipoteques es deixen els concerts i la música.”
“Vam tenir un moment d’angoixa amb l’aparició de les revistes gratuïtes. Finalment hem vist que no ens afecten, que aquest tipus de revistes es llegeixen al metro i es llencen en sortir-ne. Els nostres lectors volen revistes per guardar, per col·leccionar.”
“La percepció de la música per part de les noves generacions està variant. Estan estabornits per milers d’impulsos, estímuls i impactes sensorials continuats sense principi ni fi. Qui es baixa la musica d’Internet es baixa quelcom impalpable i fragmentat en una bullabessa. Abans et compraves un disc que tenia un principi i un final, que era atribuïble a algú. Ara la música es un rum-rum de fons en el qual la personalitat de qui la fa té menys importància. Sens dubte sortiran noves formes de percepció.”
“El que durant molt anys va ser una reiterada acusació, la de dogmatisme fonamentalista, sembla haver derivat cap a un cert consens, fins i tot entre els nostres detractors. Ara es reconeix que des del nostre individualisme vam fer una tasca necessària.” (3)
“Línia editorial? Satisfer les expectatives de milers d’aficionats amb les nostres fílies i fòbies.” (4)
1, 2, 3 i 4. Fragments d’un article d’Ignacio Julià publicat a Periférica, revista para el análisis de la cultura y el territorio. Número 2. Desembre de 2002. Servei de Publicacions de la Universitat de Cadis.
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.