- Aquest article és part del llibre “Idees per la música. Una mirada sobre 12 experiències de Barcelona”. La resta del llibre i descàrrega en pdf aquí.
Des de 1994 Alberto Guijarro és el responsable de programació de la sala Apolo i des de 1995 aquesta sala acull el club Nitsa. Actualment és el club de música electrònica més antic d’Europa amb dotze anys d’existència, onze dels quals viscuts a l’Apolo.
Orígens
El club Nitsa neix en una antiga discoteca que va ser batejada amb aquest mateix nom el 1994. Durant un any, Gaby Ruiz va programar discjòqueis locals i actuacions de grups indies del moment, intentant importar la idea anglesa de club a la ciutat de Barcelona. Abans d’arrencar aquesta aventura havia passat per la sala Communiqué i havia assistit a algunes de les diverses festes que Albert Salmerón i Alberto Guijarro havien anat muntant en diversos espais de la ciutat. Alguna de les darreres festes amb discjòqueis que havien organitzat van tenir lloc al club Nitsa.
Quan Gaby Ruiz, un temps després, va veure com la relació amb l’espai on havia instaurat el seu club no funcionava, va anar a parlar amb la sala Apolo, de la qual Guijarro era el programador des de feia més d’un any. Acabava de néixer el club Nitsa a l’Apolo. Era l’any 1995 i des d’aleshores ha funcionat amb un creixement constant i amb un model de relació que és fidel al primer pacte, clar i senzill, que es va establir fa onze anys: es comparteixen despeses i ingressos en un percentatge estipulat per les dues parts de la societat. Un model de relació que es basa, en gran part, en la confiança mútua entre Apolo i Nitsa, en la confiança mútua de gestió i programació conjunta.
Cultura de Club
El Nitsa Apolo ha contribuït plenament a entendre la idea de club a la nostra ciutat, la idea que una cosa és l’espai, en aquest cas l’Apolo, i una altra és el club que funciona i que és diferent cada dia de la setmana. “Ha costat que la gent ho acabi d’entendre i en algun moment s’ha arribat a estendre la idea que l’Apolo era la sala Nitsa. Jo ho comparo amb al Camp Nou, on hi juga el Barça però on també es fan concerts. Salvant les distàncies, jo, l’Apolo, sóc el Camp Nou, i tots els divendres i dissabtes el Nitsa ocupa el camp. És una idea molt anglesa.”
Quan es va plantejar la possibilitat que l’Apolo fos la seu del Nitsa, des de la sala no van dubtar. “Jo ho vaig veure molt clar. Vam decidir apostar per una programació de discjòqueis. Sideral, Zero i Fra van ser els discjòqueis residents d’aquella primera època.”
“Al principi jo participava de manera més activa en la programació, ja que era també un dels socis de Producciones Animadas i treballàvem amb grups i discjòqueis. A més, abans del Nitsa, al Monumental, ja havíem assajat la idea de club amb programació variada però dintre d’una mateixa línia. Aleshores era funk, acid jazz, latin jazz, raggamuffin… cada nit un estil diferent dintre de la música de ball negra.”
Al llarg dels noranta, Barcelona va veure com l’escena independent de grups de pop s’anava consolidant, alhora que el públic més inquiet anava adquirint coneixements de música electrònica i que aquesta anava evolucionant cap a diverses tendències rítmiques i sonores. “El Nitsa i l’evolució de la música van ajudar a fer que l’electrònica i l’indie es trobessin. I encara avui dia existeix una relació que nosaltres no volem que es perdi. De fet, a la sala nova que obrirem a l’Apolo, el club Nitsa hi programarà pop.”
Renovar-se
Una de les seves dèries és la de no repetir-se, no copiar: “Fugir del que es posa de moda i comença a funcionar a la resta de llocs de la ciutat.”
Canviar, apostar per nous estils, avançar-se als altres decidint cap on anar. “Les tendències i les línies de programació sempre han estat buscades per nosaltres. Quan totes les discoteques ens copiaven, tornàvem a canviar l’estil de música. Hem anat evolucionant amb l’electrònica: breakbeat, drum’n’bass, house… ha passat de tot per aquí, fins i tot intercalant estils, no dedicant cada setmana al mateix estil. El que sempre hem intentat és pensar què li falta a la ciutat, i no mirar què hi està funcionant per copiar-ho.”
“Una de les coses bones és que evoluciona sol, no està mai tancat. Va arriscant amb noves tendències. De vegades les apostes porten poc públic, però acaben funcionant a la llarga. Les primeres vegades que DJ Krush i DJ Shadow van punxar al Nitsa, el públic va xiular, perquè era una època molt techno. Però les següents vegades el públic ja els esperava.”
Pel que fa als grans noms, l’actitud és similar: intentar ser els primers a tenir els discjòqueis més interessants del moment, abans que es facin massa populars. “Actualment, fins i tot s’està arriscant més que en altres èpoques, sense portar grans noms que podrien assegurar molt públic. Els grans discjòqueis d’avui són els que ja van passar per aquí fa anys. Cada vegada més Nitsa està apostant per buscar noms nous i descobrir nous valors.”
El model, l’equip, la filosofia
Des d’un bon principi la relació s’ha basat en la confiança i en la feina de Gaby Ruiz i Alberto Guijarro tot i que, amb el temps, tant a l’Apolo com a Nitsa, l’equip s’ha ampliat, sempre amb gent provinent del món de la música. “Durant molts anys he estat sol i ara som dues persones que treballem en la programació i contractació a l’Apolo. I per part de Nitsa en són més i també es dediquen a la programació del Primavera Sound. La majoria d’ells són discjòqueis.”
“El nostre concepte de club és el de programar música. Nosaltres sempre hem tingut clar que venem música i no venem copes. La gent que ve a l’Apolo ha de venir per la música. Jo porto anys en aquest negoci i no tinc ni idea d’hosteleria. Mai no penso a fer promocions amb les copes ni inventar nous còctels… penso en l’artista que ve i en la sessió. De tota manera, treballar en música no vol dir que no siguem una empresa i que renunciem a fer negoci.”
“Una altra de les coses que diem des de Nitsa Apolo és que nosaltres no estem en el món de la nit. Mai no hem tingut un professional en relacions públiques. Només pensem en el programa: som un club de música, no una discoteca.”
El públic, la moda i els números
“Ara mateix és la millor època del Nitsa, tant pel que fa nivell de públic com a nivell artístic.” Actualment un miler de persones omple cada divendres i cada dissabte el Nitsa Apolo. Es tracta d’un públic fidel, que coneix la programació i que està obert a descobrir sons nous, propostes noves i a escoltar nous discjòqueis.
“Quan vam començar a programar això es va posar molt de moda. Podies programar el que fos i la gent venia igualment. A nosaltres ens molestava que diguessin que la gent no n’entenia i que no importava qui vingués a punxar. Però a poc a poc, amb el Sónar i amb l’aparició de molts més clubs, la gent va començar a adquirir coneixements i a tenir criteri, aleshores ja t’havies de preocupar per allò que programaves. Durant uns anys havies de portar el discjòquei que més gent arrossegava perquè si el tenia un altre club, et venia poca gent.” Amb una trajectòria de dotze anys, el club Nitsa ha vist com es tancaven i s’obrien clubs, fins que la cosa s’ha anat estabilitzant.
L’èxit de públic, una constant al llarg de la seva història, fa que els números sempre hagin sortit. Tot i que l’Apolo demana estar invertint cada dos per tres. “El problema de la sala és que és molt vella i constantment s’està reformant i adaptant a noves normatives. Quan va entrar el Nitsa es va haver de renovar l’equip de so perquè necessitava subgreus i també calia insonoritzar, canvis en el disseny de so per les reformes… una bona part dels ingressos es reinverteixen.”
La ciutat de Barcelona
El Nitsa és el club de música electrònica amb programació més antic d’Europa. El Fabric, a Londres, té tres anys i el The End, també a Londres, en té 6. El més antic era el Tresor de Berlin i ja ha tancat. Tot i això, Londres continua sent la ciutat on hi ha més diversitat de clubs per estils, encara que molts són petits.
“A nivell estatal no hi ha cap club amb la visió tan àmplia de la música electrònica i de ball com el Nitsa Apolo. Crec que no és comparable amb cap altre. Per grandària ens podem comparar amb el Fabric, de Londres, però aquest té tres sales i a cadascuna s’hi programa un estil diferent.”
Barcelona és un dels centres culturals i d’oci importants aquests darrers anys a Europa i, en concret, pel que fa a la música electrònica és un dels punts més actius, probablement gràcies també al Nitsa. “Crec que a Barcelona s’han donat unes circumstàncies ideals perquè un club com el Nitsa Apolo es consolidi, però al mateix temps són unes circumstàncies que el mateix club ha contribuït a donar: que la gent del pop i el rock s’interessés per l’electrònica, el Sónar, DJ Sideral, alguns festivals… tot suma. Tant artistes com clubs i festivals són corresponsables que aquesta ciutat tingui una certa cultura electrònica. Hi ha molta gent de fora de Catalunya i d’Espanya que coneix el Nitsa.”
Pel que fa a la competència a Barcelona, mai no n’han estat pendents tot i que han vist com “han sortit locals nous que han anat directes a competir amb el Nitsa, però no han aconseguit mai fer gaire mal.”
DESCARREGA’T EL LLIBRE!
Aquest article és part del llibre “Idees per la música. Una mirada sobre 12 experiències de Barcelona” editat per Indigestió. Si vols descarregar-te el llibre en format pdf, només cal que cliquis aquí, i que et donis d’alta a la nostra llista de correu, si no ho has fet encara.
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.