e Mas i Mas | Nativa
Skip to content


Mas i Mas

Escrit el 08/12/2006 per admin a la categoria Articles "Idees per la música".
Tags: , .
  • Aquest article és part del llibre “Idees per la música. Una mirada sobre 12 experiències de Barcelona”. La resta del llibre i descàrrega en pdf aquí.

Mas i Mas és una empresa amb una activitat diversa però dedicada especialment a l’oci nocturn. Gestiona molts espais a Barcelona i a alguns hi programa música en directe cada dia. Mas i Mas està al darrere d’alguns dels locals més essencials i emblemàtics de l’escena musical barcelonina dels darrers quinze anys. Sobretot si parlem de jazz, blues o flamenc.

És l’empresa que “s’inventa” La Boîte com l’hem conegut fins fa ben poc (ara d’un nou propietari i amb el nom de Zacharias Club) i també la que hi ha al darrere del Jamboree, del Tarantos, de la Cova del Drac (Jazz Room des de l’adquisició i reforma per part del grup Mas i Mas) i del Moog, per citar alguns dels locals més destacats, no tots.

El model comú d’aquests espais és que tots són a la vegada discoteques o locals de festa i clubs de música en directe.

Abans d’entrar a fer una anàlisi mínimament rigorosa, en primer lloc qualsevol es pregunta si Mas i Mas és una gestora de discoteques que fa música en directe o bé una promotora de música en directe que es manté gràcies al funcionament de les discoteques. Segurament Mas i Mas és les dues coses a la vegada i gairebé igual per igual.

El naixement d’un imperi

Si mirem uns setze anys enrere trobarem Joan Mas, un estudiant de música que regenta un bar musical i que veu com els locals de música en directe han anat tant i tancant fins que pràcticament només quedi la Cova del Drac i dedicada només al jazz clàssic.

En aquest moment, tant per donar sortida a una necessitat vital i de consum d’oci com també per haver vist una clara oportunitat de negoci (manca oferta per a una demanda segura, orfe de Zeleste, de Bikini…) Joan Mas es planteja obrir un local on programar música en directe de manera regular.

Poc després de posar en marxa la idea descobreix com una normativa local, vigent des del temps de la dictadura franquista i fins a l’actualitat, determina com a únics espais on es pot desenvolupar una activitat tan “perillosa” teatres i discoteques.

La mateixa normativa que impedeix el naixement i consolidació de nous espais per a la música en directe és la que provoca que Joan Mas llogui La Boîte per tirar endavant el seu projecte.

No triguen a afegir-se al negoci les seves dues germanes. Així es constitueix, fa uns setze anys, Mas i Mas, i s’obre una nova etapa de la Boîte.

Des d’un principi la idea és crear un espai al qual s’apropi qualsevol persona interessada en la música en viu, amb una programació estable i que variï de gènere cada dia. Hi trobem jazz, blues, rock, rumba, flamenc i tango. Cada setmana.

La normativa que condicionava la discoteca permetia que estigués oberta fins a altes hores de la matinada, així que de manera natural l’horari de tancament de La Boîte es va anar allargant amb més hores i més hores de música enllaunada i ballable, cosa que el públic en el fons reclamava quan s’acabava el concert. D’aquesta manera, amb el temps, han quedat clarament delimitats els dos moments, el de la música en directe i el de la música enllaunada. I de la mateixa manera ambdós moments han anat construint els seus públics. El públic i les copes de la discoteca han anat guanyant pes en els comptes d’explotació de l’empresa, han estat clarament molt més rendibles, però no per això Mas i Mas ha deixat d’organitzar cada dia concerts als espais i des de la mateixa aptitud i amb el mateix interès. És a dir, la música en directe no ha passat a ser una activitat marginal i en ocasions molesta però sí que ha passat a ser segurament una activitat molt diferenciada dins del mateix espai.

El creixement de l’imperi

En els inicis i durant molts anys (tal com era previsible si l’anàlisi de Joan Mas de manca d’oferta era correcta) el mateix Joan Mas reconeix que l’èxit va ser brutal. Plens absoluts dia rere dia, actuació rere actuació. La Boîte va esdevenir un lloc emblemàtic per als barcelonins i les barcelonines, però també per a molts músics en gira que per fi podien comptar amb un espai on calar sempre a Barcelona. Econòmicament l’èxit també va ser rotund.

Amb el temps els diferents públics de cada dia no es barregen, no interactuen, gairebé es molesten (una reflexió que pot ser present en més d’un dels casos analitzats). Per a en Joan Mas és natural, unes músiques entren pel cap, altres pels peus i altres per diferents òrgans situats entre l’un i els altres, per tant opta per intentar diferenciar espais per a cada públic. Una vegada més, combinant un pensament pràctic i directe amb un cert romanticisme veu la possibilitat de reflotar un local emblemàtic per a la història del jazz a Barcelona i no ho dubta, el Jamboree.

Durant molts anys aquest serà l’únic club de jazz de Barcelona amb música en directe cada dia. Punt de pas de totes les gires internacionals que s’hi aproximin fins al punt que posa Barcelona al mapa del jazz internacional. Però també serà un espai obert a la creació i interpretació autòctona, el local en el qual es formen tant escoltant com pujant a l’escenari quasi dues generacions de músics de jazz catalans.

Com seria de diferent la realitat del jazz català sense l’aparició del Jamboree? L’escena catalana del jazz tindria la qualitat que en aquests moments certifica tothom? Joves músics amb una força i potencial increïbles com ara Llibert Fortuny i Raynald Colom entre tants altres tocarien com toquem i amb qui toquen si no s’haguessin passat moltes nits de dilluns a les jams del Jamboree? Una Barcelona sense jazz, com pràcticament ha hagut de sobreviure a temporades Madrid, és imaginable? No, i gràcies al Jamboree.

Seguirà a la suma de Mas i Mas, el veí del jazz, el flamenc. Amb els Tarantos Barcelona guanya un espai per a la difusió del flamenc i específicament d’un flamenc també per escoltar, que complementa els tablaos tradicionals.

A totes tres sales en acabar el concert s’enretiren les cadires si és que n’hi ha i es converteixen en pistes de ball, moltes vegades plenes de hip hop, una música que per a Joan Mas entronca clarament amb els inicis del jazz i la seva funció: fer-nos moure, fer-nos ballar, ser una música que entra pels peus.

Encara ens falta el Moog, dedicat a música electrònica i tecno, i altres espais on Mas i Mas col·labora, com ara el DRA al Museu Marítim, on coprograma música en directe.

Les xifres de la música en directe que han suposat tots aquests locals en tots aquests anys són astronòmics i segurament no tenen cap comparació possible en el nostre entorn. Estem parlant de més de 12.000 concerts, uns 800 concerts anuals en l’actualitat (actualment els concerts al Jamboree són de dos sets i als Tarantos de tres), uns 12 músics ocupats diàriament i amb una oficina de cinc persones en la gestió i coordinació d’un equip humà d’una setantena de treballadors. Tot plegat per reunir cada mes en l’actualitat entre 4.000 i 5.000 persones als Tarantos i entre 3.000 i 4.000 persones al Jamboree (en les millors èpoques de La Boîte es reunien 6.000 persones cada mes).

Un promotor privat

Joan Mas és un promotor privat, no ha comptat amb suport de les administracions, gairebé es diria que no n’ha volgut. Ferm defensor que el mercat determini qui ha de subsistir o que, com a mínim, la intervenció de l’estat no sigui desequilibradora i que en cas de donar suport ho faci de manera molt calculada i per igual.

Així, la seva programació s’autofinancia, les despeses de la música en directe actualment son assumibles amb els ingressos. No seria suportable el sosteniment del local i de les instal·lacions si el funcionament de les discoteques no pugués fer front a aquesta càrrega econòmica.

Noves iniciatives

Joan Mas és una persona inquieta, atent als forats en l’espai de l’oci vinculats a la música, tant per poder portar endavant idees que l’il·lusionin com per crear noves rendibilitats comercials. Si ambdues coses coincideixen, millor que millor.

Així va néixer el projecte del Festival Mas i Mas, al mes d’agost, quan els seus clubs mantenien l’oferta diària però l’oferta general a Barcelona pràcticament desapareixia. Aquí Joan Mas ha vist un forat que ha volgut cobrir afegint a allò que ja feia concerts de gran format i en diferents espais de la ciutat, obrint per al jazz i les músiques populars el Palau de la Música, el Romea o el mateix Liceu.

Aquest festival ha buscat obrir-se a moltes músiques, la idea que té al darrere és eclèctica, en certa manera recupera els inicis de programació de La Boîte.

Hem de destacar que en el moment que Mas i Mas passa a programar grans concerts en grans espais no s’oblida pas de l’escena local, per a músics consagrats i també per a joves músics en ascensió (de Perico Sambeat a Raynald Colom).

El Festival també té un objectiu estratègic, un increment del coneixement per part del turisme, un col·lectiu que els clubs noten tot i que no de manera determinant però, segons l’opinió de Joan Mas, amb un potencial creixement.

La pèrdua de La Boîte deixa energies lliures per provar l’extensió dels grans concerts durant tot l’any en una temporada que, després d’iniciar-se al Teatre Romea, acaba per trobar un lloc cada mes al Jazz Room (la Cova), de propietat i l’únic espai que no ha acabat de funcionar com s’esperava en aquest model d’equilibri per acabar sent una sala de festes on només ocasionalment (una vegada al mes, més o menys) es fan concerts de gran repercussió.

DESCARREGA’T EL LLIBRE!

Aquest article és part del llibre “Idees per la música. Una mirada sobre 12 experiències de Barcelona” editat per Indigestió. Si vols descarregar-te el llibre en format pdf, només cal que cliquis aquí, i que et donis d’alta a la nostra llista de correu, si no ho has fet encara.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Ana: Justament la desvinculacio del Mon laboral es allo mes ridicul de les exigencies dels prfossors fixos. Perdón el...
  • Albert: Productivitat coneguda o productivitat desconeguda?
  • Alice Liddell: Avui m’has guanyat, Ramón.
  • Alice Liddell: Molt bé Ramón. I mira que mai a la vida quan anaves a la ETSAB hagués dat un duro pel que deies a la...

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )