- Aquest article és part del llibre “Idees per la música. Una mirada sobre 12 experiències de Barcelona”. La resta del llibre i descàrrega en pdf aquí.
Joan Corbera. 56 anys. Aficionat a la música des que pot recordar-ho. Enginyer industrial superior de tècniques energètiques. A alguns dels concerts que tenen lloc a Barcelona no resulta estrany trobar una persona, normalment solitària, que supera en edat la mitjana dels assistents a l’espectacle. Les seves canes evidencien una edat que normalment no està representada als concerts, on els joves conformen el gruix del públic.
Aquesta persona es diu Joan Corbera, una petita celebritat dintre el món de la música local i conegut per promotors, premsa, alguns músics i tota la resta de persones que formen el col·lectiu associat a la música en directe. L’olfacte de Joan Corbera rares vegades falla, de manera que si és present a un concert, normalment aquest resulta interessant. La seva figura té tant de reconeixement que al cicle de concerts “Caprichos de Apolo” va ser invitat expressament, de manera que podia entrar gratis a totes les actuacions en una mena de reconeixement de la importància del públic i de la curiositat.
Joan és una exemple clar que el pop i el rock no han d’estar relacionats amb la joventut, una creença molt arrelada en un mercat jove com el nostre amb poca tradició de consum regular. De la mateixa manera que existeixen artistes madurs de pop i rock (Go Betweens, Costello, Young, etc.), poden existir aficionats de la mateixa edat. Aquesta aparent evidència no està tan clara al nostre mercat, on el públic deixa d’anar a concerts i de comprar discos a mesura que creixen les seves obligacions socials (fills, hipoteques, cotxe, segona residència, etc.).
ASSISTÈNCIA A CONCERTS I ESTILS
“Normalment vaig a uns 15 concerts mensuals. En termes generals assisteixo a concerts de rock i d’electrònica pop. No m’agraden el reggae –tot i que vaig veure el concert de Marley a Barcelona– , el heavy ni el hip hop. Penso que els concerts de hip hop donen molt poc en relació a allò que pots trobar als discos.”
OFERTA
“En general veig l’oferta una mica exagerada. Crec que s’estan començant a fer massa concerts, fins i tot hi ha dies que se solapen dues propostes que poden interessar al mateix públic. No crec que la crisi de la indústria del disc estigui vinculada a aquest creixement de concerts, sinó més aviat que cada vegada hi han més promotors que han de donar sortida a les seves propostes.”
PREU
“Trobo cars els concerts, especialment si, com és el meu cas, tens interès a veure’n més d’un al mes. Les raons d’aquest encariment no les tinc clares, però la presència de públic estranger cada vegada més notable i sobretot l’entrada de l’euro han disparat els preus.”
ON INFORMAR-SE, ON COMPRAR
“Normalment m’informo amb premsa musical. Llegeixo regularment Rock de Lux (Juan Cervera m’agrada) i Ruta 66 (aquí m’agrada Ignacio Julià). També resulta molt útil el suplement Viernes d’El Periódico. Abans llegia Tentaciones, ara ja no m’interessa la seva línia juvenil. Fa anys llegia Disco Express i Vibraciones.
Pel que fa a ràdio només es pot sentir Radio 3, tot i que de tant en tant escolto Josep Martí a Catalunya Cultura.
Quant a botigues de discos, en tinc fonamentalment dues. Compro molt a Revólver, sobretot dintre dels calaixos d’ofertes i de segona mà, on pots trobar discos molt interessants a bons preus. També compro a Castelló i alguna vegada a CD Drome.”
SALES, FESTIVALS I PROMOTORS PREFERITS
“Com a sala m’agrada molt l’acústica de Bikini, és una sala que sona molt bé. Després de Bikini m’agraden molt Apolo i Razzmatazz. Fora del que podríem anomenar circuit de pop, m’agrada més el Palau de la Música Catalana que L’Auditori, un lloc molt fred on hi ha massa distància en relació a l’escenari.
Quant a promotors, m’agrada gairebé tot el que porta La Iguana. Doctor Music té una personalitat menys marcada, de manera que no pots entrar a valorar el gruix de la seva programació.
Els festivals preferits són el Primavera Sound i l’Azkena. Normalment també vaig al de Benicàssim i vaig anar al Doctor Music Festival (tant a Escalarre com a Astúries i al Guti Festival que van fer a Madrid).”
REIVINDICACIONS
“Més soul i funk. Que la música negra que arriba no sigui només hip hop.”
GRANS CONCERTS
“La primera vegada que va venir King Crimson a Granollers, Grateful Dead al Palau d’Esports, el primer concert d’Springsteen a Barcelona als 80, Neil Young, Clash, Nick Cave a la sala 666 amb els Bad Seeds i el primer cop que va venir Ian Dury.”
ARTISTES QUE LI AGRADARIA VEURE
“Als Who de la bona època, Led Zeppelin, Talking Heads, John Fogerty.”
ANÈCDOTES
“A diferència d’altres persones de la mateixa edat que jo, a mi no m’han considerat el camell del concert i mai m’han volgut comprar drogues (1). El que sí que ha fet el públic és confondre’m amb Mingus B. Formentor (crític de La Vanguardia) o fins i tot amb un promotor de concerts.”
(1) Joan té un aspecte tan seriós que abans que camell podria semblar un elegant policia fora de servei.
DESCARREGA’T EL LLIBRE!
Aquest article és part del llibre “Idees per la música. Una mirada sobre 12 experiències de Barcelona” editat per Indigestió. Si vols descarregar-te el llibre en format pdf, només cal que cliquis aquí, i que et donis d’alta a la nostra llista de correu, si no ho has fet encara.
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.