La caixeta de Cabosanroque. L’Auditori, 2/12/06
Nou pel•lícules setanteres amateurs trobades al carrer són l’excusa per a uns músics per posar-se a confegir bandes sonores per a cadascuna. Sembla la sinopsi d’un film d’art i assaig, tanmateix és l’espectacle La Caixeta de Cabosanroque, que ha comportat dos anys de feina i col•laboracions. És una proposta lírica, que voreja el surrealisme i que, alhora, convida a la reflexió sobre el poder de la música sobre la imatge o com la segona ancora la primera. Part dels músics de Cabo comparteixen un enginy de l’artesania i la tècnica —la caixa de música de 27 metres cúbics— amb autòmats i instruments de fabricació pròpia en un concert mil•limetrat on la posada en escena i, fins i tot, la tensió teatral, són elements d’importància cabdal que separen el risc del desgavell. Un plaer per als sentits, una invocació a la fantasia, la música que ens agradaria que teixís els nostres somnis.
