- Aquest article és part del llibre “Idees per la música. Una mirada sobre 12 experiències de Barcelona”. La resta del llibre i descàrrega en pdf aquí.
Podem parlar de discogràfiques independents a Barcelona? “Discogràfica independent” és un concepte en certa manera importat, com tantes coses en el nostre món de la música popular contemporània que fan referència a un altre model diferent del de les grans discogràfiques.
Una discogràfica independent seria alguna cosa així com una organització dedicada a editar i vendre discos des d’una posició més propera a l’artista que la d’altres discogràfiques més grans i amb uns sistemes de promoció diferents als de la gran indústria. La idea va agafar cos en el mon occidental als anys vuitanta, quan va esclatar el punk i les primeres discogràfiques ja eren grans. A Barcelona va tenir el seu reflex en diverses onades de petites organitzacions, gairebé unipersonals, de les quals al cap d’uns anys n’han quedat poques.
Si alguna organització ha sobreviscut aquest procés, probablement és BCore, disc.
1.- Ubicació històrica
BCore és un segell independent de Barcelona que va començar a funcionar l’any 1990 fruit del procés personal del seu responsable principal, Jordi Llansamà, dissenyador i aficionat a la música immers en una escena punk i hardcore que tenia la seva vitalitat a la ciutat. Va editar el disc No problem del grup Corn Flakes perquè ningú no ho feia i, seduït pel procés, es va trobar donant continuïtat a un segell que no havia previst.
Els seus referents estètics i organitzatius se situaven a les dues costes dels Estats Units, on hi havia una important escena musical i els segells Dischord i Alternative Tentacles. Probablement per això, perquè es participava d’un moviment estètic d’àmbit internacional, l’activitat de BCore, incloïa la distribució per catàleg de grups estrangers i l’edició del fanzine anomenat Absolut Zine, que feia ressenyes sobre material nacional i internacional.
El creixement del segell va incloure l’establiment de relacions amb bandes i segells de l’estranger i una visita enlluernadora a Washington.
2.- L’adaptació al medi
Crear un segell independent a Barcelona no és el mateix que crear-lo a Washington. Jordi BCore explica que amb la manera de funcionar de Dischord aquí és impossible sobreviure. El volum d’artistes i aficionats que hi ha allà permet una diversitat de circuits i una radicalitat en les actituds que aquí no és possible. Si es funcionés de la mateixa manera que els americans aquí no s’estaria treballant amb una emissora nacional, per juvenil i cultural que fos, amb revistes que inclouen publicitat de texans i telèfons mòbils o amb subvencions públiques. No es faria, però, és clar, probablement hi hauria un poderós circuit alternatiu al qual seria possible acudir.
BCore és, en aquest sentit, un bon exemple d’adaptació al medi sense renunciar a un punt de partença amb un gust estètic i unes actituds organitzatives determinades, a què ha estat fidel des del principi.
3.- Relacions pròximes i tot fet a casa
Potser no forma part del seu llenguatge habitual dir-ho així, però a BCore hi ha una marcadíssima cultura d’empresa pròpia. Probablement hi podem identificar dos trets fonamentals com a fruit d’una síntesi entre el caràcter del seu fundador, els principis de l’entorn internacional en què es belluga i, si arrisquem la hipòtesi, un cert esperit català d’emprenedor individualista:
a) El treball només amb gent amb qui es manté una relació personal o propera.
b) La tendència a concentrar tots els nivells de treball possibles en la pròpia organització.
a) El treball només amb gent amb qui es manté una relació personal o propera.
Aquest principi s’aplica en tots els nivells d’acció de l’organització. Independentment de la qualitat artística, és imprescindible que hi hagi una bona relació amb els artistes contractats. La gent que treballa i ha treballat al despatx de BCore, van començar sent els mateixos músics que assumien funcions de gestió, i ara no deixen de ser gent propera a l’entorn. La realització de videoclips, dissenys, samarretes, o qualsevol altre nivell de col·laboració sempre es duu a terme amb coneguts.
b) La tendència a concentrar tots els nivells de treball possibles en la pròpia organització.
Podria ser una vessant més d’aquest tarannà que hem explicat: a BCore es tendeix a concentrar tots els nivells del procés de realització i venda de discos dintre de la mateixa organització. En aquest sentit, els responsables també comenten el resultat poc motivador d’alguna col·laboració externa, inicialment enlluernadora, com va ser l’acord editorial amb Universal.
4.- Una bona decisió: incorporar dones a l’equip
Quan li vam demanar a Jordi Llansamà una decisió de la que estigués satisfet, la resposta ens sembla sorprenent: fitxar una dona al despatx! Sorprenent perquè per a qui coneix una mica el segell segur que en té una percepció molt masculina: una majoria aclaparadora de grups amb homes. El que ens explica és que l’actitud de la primera noia que va entrar, que ara ja no hi treballa, va ser tot un revulsiu en la seva dinàmica habitual: mètode en el treball, els avantatges de mirar-s’ho una mica des de fora, tot i ser “de la colla”… En el passat recent de l’organització, coherent amb aquesta percepció, han arribat més noies per treballar a l’equip de BCore.
5.- El nivell mitjà com a opció
Com sembla que és normal en les discogràfiques independents, a BCore hi ha hagut alguns canvis de discogràfica dolorosos per part de grups que començaven a tenir un cert reconeixement. Va ser el cas del grup Fromheadtotoe i sembla que n’hi pot haver més.
Si en algun moment això va suposar un trasbals en el procés de creixement de l’organització, ara sembla que és assumit com a moment lògic. Els contractes amb els grups són per al llançament de tres discos, el procés en què consideren que poden ser útils i en el qual creuen poder treure partit de la inversió. Tenen clar que un bon contracte d’un dels grups amb una companyia gran també suposa una oportunitat per vendre més el fons de catàleg d’aquest grup.
6.- Futur digital: tornem a les barricades!
A BCore es troben immersos en el procés d’adaptació a la venda digital de música. Les vendes convencionals han baixat clarament. “Ara ens comença a tocar a les petites!”, diuen. Les vendes digitals encara no són significatives. Però tenen clar que cal apostar per aquí. Adaptar-se a aquest model de negoci també significa, d’alguna manera, recuperar l’esperit inicial de l’organització. La venda digital, pensen, suposa dependre menys d’intermediaris. La promoció digital, per exemple, no és tant una qüestió de tenir molts diners per invertir en publicitat, sinó posar una persona amb inquietuds per explorar i aprofitar totes les possibilitats de promoció que ofereix la xarxa.
En el mateix sentit, adaptar-se al nou model de negoci també vol dir portar el management dels artistes contractats i treure diners dels concerts contractats.
En aquests dos punts, digitalització i management, BCore compta amb l’avantatge de no haver estat mai gaire lluny d’aquests camps. D’una banda, el perfil de la gent que treballa a BCore sempre ha estat proper a l’ús de les noves tecnologies, a diferència potser del que passa en altres empreses del sector on la familiaritat amb aquests mitjans no és tan alta i cal anar a buscar suport a fora. D’altra banda, sempre ha estat una característica dels grups contractats per BCore el fet de tenir un bon directe i actitud per tocar molt. Així, la nova conjuntura, que convida a considerar una unitat el treball amb enregistraments i el de management, és favorable al posicionament tradicional d’aquesta organització.
DESCARREGA’T EL LLIBRE!
Aquest article és part del llibre “Idees per la música. Una mirada sobre 12 experiències de Barcelona” editat per Indigestió. Si vols descarregar-te el llibre en format pdf, només cal que cliquis aquí, i que et donis d’alta a la nostra llista de correu, si no ho has fet encara.
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.