Skip to content


Arco y Flecha

Escrit el 08/12/2006 per admin a la categoria Articles "Idees per la música".
Tags: , .
  • Aquest article és part del llibre “Idees per la música. Una mirada sobre 12 experiències de Barcelona”. La resta del llibre i descàrrega en pdf aquí.

Història d’Arco y Flecha: el com i els perquès

Darrere aquest nom hi ha una productora, una promotora i una agència de música amb una forta personalitat. Ens trobem davant d’un cas en el qual el projecte empresarial és també un projecte vital, el de Sergio Merino. Si revisem la seva evolució professional i conversem amb ell, podem acabar pensant que el naixement i creixement del projecte era inevitable, que s’ha produït de manera natural en tots els seus passos.

Sergio Merino s’ha interessat des de sempre per la música i des d’una aptitud personal i autodidacta. Per això no és estrany que acabés dedicant-se professionalment a la producció tècnica. Va començar molt jove i des de primera línia del front, muntant escenaris, cobrint gespes, muntant cadires.

La seva experiència s’acumula pel fet de passar per totes les fases de la producció tècnica, per totes les àrees i en molt diversos formats i estils de concerts. Quant a les fases, parlem de logística, llums, sonorització, equip electrònic, etc. i pel que fa a formats treballa en concerts de petit format, concerts de gran format, festivals, gires internacionals i actes, entre altres. Els estils que ha tocat són el pop, rock, jazz, etc. El coneixement en viu i en directe i l’adquisició d’ofici és, per tant, extens i intens. En el nostre entorn no hagués estat possible d’una altra manera.

Com que poc després de 1992 l’activitat pel que fa a la producció de grans macroconcerts baixa i el model de festival gran i ultraconcentrat no es consolida, Sergio Merino passa a treballar en diferents productores i fronts com a freelance. Poc després va acabar creant un projecte molt més proper a les seves inquietuds personals, on podrà posar en pràctica tots els coneixements i contactes adquirits. Estem al 1995 i neix Arco y Flecha.

A partir d’ara, sumarem a la producció tècnica de festivals (com el de Monegros o el Sónar, per citar-ne dos grans exemples) la venda de bandes i artistes en booking i la promoció de concerts, bàsicament a Barcelona, d’aquestes mateixes propostes del rooster d’Arco y Flecha.

La identitat d’Arco y Flecha

Des dels seus inicis fins ara, Arco y Flecha segueix un camí que desperta l’interès i la voluntat d’anàlisi de l’Observatori de la Música de Barcelona. Això és així, bàsicament, per la característica que el defineix millor o, podríem dir, el diferencia més bé: la seva coherència artística.

Arco y Flecha produeix, ven i organitza concerts d’un estil, d’una estètica musical molt concreta, i només ho fa d’aquest estil. Etiquetar aquests tipus de música, paradoxalment, no serà fàcil, però la coherència del discurs conjunt no es pot posar en dubte, és rotunda i evident.

Podríem parlar de free jazz, de jazz d’avantguarda, de música (molt) improvisada, de música de perifèria, de projectes artístics que es belluguen a les fronteres i entre les fronteres, de música al marge dels canals de difusió massius i de la comercialitat, música rara, etc. No podrem trobar etiquetes més concretes i aquestes possiblement deixarien molt insatisfets els músics que les protagonitzen o els públics que les escolten. Però si de veritat volem definir clarament quins tipus de música trobem a Arco y Flecha, hem de definir-los senzillament com a tipus de música que interessen a Sergio Merino.

I si interessen a Sergio Merino no és només des d’un punt de vista estètic, sinó que també és per una actitud vehement per part del músic en la defensa de la proposta dintre i fora de l’escenari: “totes aquestes músiques després del treball que nosaltres fem sempre presenten una gran solvència a l’escenari i això també tranquil·litza i li dóna sentit a tot plegat”, afirma Merino.

Podem posar noms i serà més fàcil: Atomic, Dave Duglas, Bill Frisell, Ken Vandermark, Dave Burrel, Steve Berstein, Uri Caine, Yoshida Tatsuya, Satoko Fujii, Henry Grimes… per posar alguns dels exemples més destacats dels darrers temps d’Arco y Flecha.

Si observem els noms, alguns no ens sonaran de res o no sabrem ben bé que fan. Però també trobarem noms que fins i tot hem pogut veure en llocs destacats de les botigues o revistes mínimament especialitzades.

En aquest punt podem remarcar una de les qüestions clau que expliquen fins on ha arribat aquesta productora. La coherència artística, la constància en la seva defensa i la qualitat en la feina de producció han estat premiades amb fidelitat per part dels músics amb els quals ha treballat Arco y Flecha. D’aquesta manera, el treball d’anys i anys en un projecte artístic, tant la recerca d’actuacions arreu de l’estat i la promoció de concerts a Barcelona, com l’acompanyament i producció de les gires d’aquests artistes, ha creat uns vincles que s’han preservat també en els casos de propostes que han arribat a unes quotes més grans d’interès comercial. L’exemple paradigmàtic podria ser Atomic, una formació escandinava de jazz que ha esdevingut una de les bandes que més interès ha despertat la darrera temporada després de l’edició dels seus últims discos per una gran discogràfica (no seria l’únic cas, tot un Dave Douglas, per exemple, hauria estat un artista interessant per a més d’una agència de booking de l’estat).

Aquesta coherència artística també explica la creació d’una marca que és ben coneguda en el sector i que arriba fins a un públic interessat en aquest tipus de propostes, atret per algunes d’elles i que segueix i confia en el criteri de la productora. Arco y Flecha és, doncs, una marca diferenciada i amb credibilitat, un dels referents més clars per al públic de música d’avantguarda de Barcelona.

La temporada Arco y Flecha

Aquest públic s’ha anat acumulant, al principi amb concerts aïllats amb la finalitat de presentar artistes que arriben en ruta i, a poc a poc, en la mesura que augmenta el nombre de concerts, s’ha pogut parlar de la temporada Arco y Flecha.

Com hem dit, la promoció de concerts és una de les activitats d’Arco y Flecha i, de fet, és suportada econòmicament amb el rendiment de les altres dues, la producció i la venda de concerts, any a any en un grau menor fins a arribar a un equilibri pressupostari el 2005, quan ha pogut comptar amb el suport de patrocini privat i de l’administració pública. L’any 2005, per exemple, a part de producció per a tercers, Arco y Flecha ha venut uns 50 concerts i n’ha organitzat uns 10 com a promotor.

Tot i això, no podem obviar que la inversió en aquesta temporada també ha tingut beneficis indirectes per a les altres activitats, precisament per evidenciar els seus punts més forts, la coherència artística, la constància i la qualitat en la producció, en definitiva, per crear marca davant dels músics, del sector i del públic.

La comunicació de la temporada també és destacable per la diferenciació i identificació gràfica. Sergio Merino està fermament convençut que diferents tipus de música tenen públics molt diferents que necessiten formes i estratègies de comunicació diferents. També està fermament convençut de la necessitat d’invertir esforços en intercomunicar aquests públics (i també els creadors) ja que a qui li agrada la música creativa li agrada tota la música creativa.

Relació amb el territori

Arco y Flecha té un recorregut més llarg fora de Catalunya i de Barcelona que no pas dintre. La relació més clara amb la ciutat és merament la ubicació de la oficina i, a partir d’aquest fet i l’interès de la gran capital per als músics i les discogràfiques, neix la voluntat de promoure concerts a Barcelona

Entre els artistes amb els quals treballa no hi ha presència de músics de l’escena barcelonina, una escena precisament riquíssima en músics de jazz però segurament no tant rica en propostes d’avantguarda.

La temporada neix de manera natural en part per la manca d’espais públics i privats que apostin clarament (o amb la coherència a tots els nivells que espera i ofereix Arco y Flecha) per l’avantguarda jazz i, per tant, que puguin comprar productes a Arco y Flecha.

Com a promotora va variant d’espais al llarg de la ciutat d’any en any, en part per l’interès a encaixar al màxim la proposta amb l’espai on es presenta (necessitat en la qual Sergio Merino creu amb convicció i que considera un art satisfer-la correctament) però també perquè no hi ha un espai on la proposta encaixi perfectament o bé desperti més complicitats.

De fet, és bastant versemblant pensar que la major part de les propostes de la temporada Arco y Flecha no passarien per Barcelona si no és per la promotora, tot i que puguin fer una gira per tot Europa amb diverses aturades a l’Estat.

Això va canviar al 2005 en trobar espai i complicitats al Mercat de les Flors, en part arran de complicitats generades entre persones interessades i amb la mateixa passió pels tipus de música improvisada. A partir d’això és d’esperar una forta consolidació i una repercussió més gran d’aquesta temporada a Barcelona. Una presència estable més sòlida d’aquests músics a les nostres terres també podrà provocar més relació amb músics de l’escena barcelonina i ajudar, segurament, a fer néixer o créixer més propostes d’avantguarda a Barcelona.

A partir d’aquí podrem veure com el rooster d’Arco y Flecha incorpora creadors de l’escena de la ciutat. Un fet que encaixaria perfectament amb una de les idees de futur de Sergio Merino, que ell mateix considera una necessitat per al desenvolupament de la música a Barcelona: una factoria. Un espai lliure on experimentar, provar, fer recerca, on els creadors generin noves propostes i on a la vegada es puguin difondre i des d’on es puguin exportar. Tota una nova etapa per a una productora que ha treballat amb músics d’Europa, dels Estats Units o del Japó per moure’ls per la resta de la península.

Dades per completar:

4-5 persones treballen
50% contactes directes amb músics, 50% amb altres agents
50 concerts any
10 concerts com a promotor

En síntesi

Treball de qualitat, reflexió i sistematització a partir de vies d’experiència molt diverses des de diferents formats i estils. Contactes i credibilitat professional que s’acumulen. Tot aplicat a la difusió i promoció d’una música estilísticament coherent en el seu conjunt i seleccionada a partir d’un criteri artístic i subjectiu. Qualitat en la producció, coherència i constància premiades amb la fidelitat de músics i públic.

DESCARREGA’T EL LLIBRE!

Aquest article és part del llibre “Idees per la música. Una mirada sobre 12 experiències de Barcelona” editat per Indigestió. Si vols descarregar-te el llibre en format pdf, només cal que cliquis aquí, i que et donis d’alta a la nostra llista de correu, si no ho has fet encara.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?

« »


Últims comentaris

  • Baikal: Como la vida misma… Me reído a morir, me encantó! Justo me lo pasó una compañera porque me...
  • Lola: Totalment identificada,9anys de cansament i es casa vida social. Moltes gràcies.
  • Bianca: Propongo que nos juntemos!
  • Monica: Uff como la verdad te hace daño!!! Superrrr

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )