Nat_ 35 nov_dec_06 Víctor Nubla
Com que fa poc temps, tots recordem que l’estat d’Israel va iniciar la destrucció massiva, sistemàtica i sobtada del Líban aquest estiu, i ho va aconseguir en poc més d’un mes, provocant una gran quantitat de morts entre la població civil i un nombre molt superior de desplaçats. Les bateries de míssils de l’Hezbol·là van apuntar a les poblacions israelianes més properes a la frontera, causant, al mateix temps, el desplaçament de milers de civils. No és novetat que els exèrcits ja no s’enfrontin i es dediquin simplement a matar tota la família, els amics i els veïns dels soldats contra els que haurien de lluitar. A això li diuen guerra: les guerres les fan els exèrcits contra la població civil, i la resta són mandangues. Quan els armats es troben cara a cara, es posen en marxa els mecanismes de protecció: protocols,
convenis internacionals sobre presoners de guerra… Per als morts civils, tot protocol ha estat inventar-se l’expressió “danys col·laterals”. Una altra expressió com és “OK”, té origen militar: durant la guerra civil americana, després de la batalla, els oficials comptaven els “efectius” (llenguatge eufèmic, el militar) i es consignaven les “baixes” amb un número acompanyat de la lletra K (killed). Si el número era zero (0 K), tots havien tornat sans i estalvis. Com que en anglès li diuen “o” al zero, ens ha arribat aquest OK, que ve a voler dir “de puta mare”. Ara els exèrcits estan la majoria del temps OK, i els civils morts són danys col·laterals.
Disculpeu el preàmbul. El que jo volia era assenyalar dos fets “col·laterals” protagonitzats per civils en aquesta guerra recent. El primer va succeir a Israel: quan els Katiuska van començar a caure sobre els assentaments israelians,
els seus habitants van tocar el dos i es van oblidar d’endurse les mascotes. Diverses associacions israelianes van fer una crida internacional perquè hi anessin veterinaris a ferse’n càrrec de les pobres bèsties. Ho trobo commovedor.
L’altre interessant fet és que precissament durant l’èxode massiu d’ambdós costats de la frontera, els preus dels hotels a Xipre es van triplicar, vagi vostè a saber per què. O per a qui. “Saps aquelles vacances a Xipre que sempre hem volgut fer, Pepeta? Per què no aprofitem que hi ha guerra i ens en anem uns dies fins que es calmi tot això?” “D’acord, però no t’oblidis els gats!”… Com diria un amic meu: “manicomial”. La Humanitat és ara mateix el primer subjecte experimental de l’estat permanent del benestar en guerra. Això és totalment nou, la història no ens pot ajudar. Haurem de fer un exercici i imaginar-nos possibles futurs. Musicals, també.
Llibre recomanat Le Fleuron, 2003, vi libanès de la vall de la Bekaa, de Kab Elias (es pot trobar al mercat de Gràcia)
Disc recomanat montaditos de trompetes de la mort com els que fan al Samsara
Plat recomanat Teoría del Bloom, del col·lectiu Tiqqun (editorial Melusina) (es pot trobar a Taifa)
Vi recomanat Rafael Flores, Nubes, cometas, rumores y orugas (Monochrome Vision) (ho sento, aquest solament es pot comprar a Moscou: www.monochromevision.ru).
