14/11/06. POLÍTIQUES LOCALS DE PROMOCIÓ DE LA CULTURA MUSICAL
Amb Stephane Berger (El Mediator, Perpinyà) i Carles Sala (Acció Cultural, ICUB, Aj. Barcelona)
<<A l’anterior, l’accent estava molt clar que es posava en l’economia, en la internacionalització de la cultura, en les eines de producció. Recollia l’ànsia del sector, i va esdevenir certa catarsi, un debat sobre polítiques culturals, què havia de fer el Ministeri, què la Generalitat, què l’Ajuntament… >>
JORDI OLIVERAS
La intenció dels esmorzars és la d’obrir temes i recollir reptes, per això estem pensant en la manera de crear una eina que contingui preguntes i respostes sobre el tema de la distribució musical que vam encetar el passat esmorzar.
CARLES SALA
Pel que fa a l’ICUB estem vivint un moment excitant de canvis de cara al futur. Segurament la meva serà una intervenció especulativa, fruit d’un procés que va començar fa sis anys, amb al Pla Estratègic de la Cultura anomenat “Accent de Cultura”, que teòricament es feia amb una validesa de deu anys. De cop, però, hi ha hagut la sensació que aquest pla havia quedat superat per la realitat. Es va decidir revisar-lo i posar-lo al dia.
Es van organitzar diferents taules, per sectors, i algunes de transversals.
Precisament el 14 de desembre presentarem les conclusions al sector.
Les diferències amb el que es plantejava al pla inicial són el que marcaran les polítiques de l’Ajuntament.
A l’anterior, l’accent estava molt clar que es posava en l’economia, en la internacionalització de la cultura, en les eines de producció. Recollia l’ànsia del sector, i va esdevenir certa catarsi, un debat sobre polítiques culturals, què havia de fer el Ministeri, què la Generalitat, què l’Ajuntament…
Ara hi ha una mirada molt més local, la Generalitat ja està molt més en contacte amb el sector. El que demanen les actors de la cultura ara té més a veure amb polítiques socials, amb la integració, amb la participació. Sembla que el discurs de la cultura com a identitat ha passat a un segon pla i la gent demana molta més participació. És un discurs molt més social i de proximitat.
Es repetia el mateix en totes les taules. Per exemple, la gent de la dansa reclamava llocs “on es pugués equivocar”. Els d’audiovisuals espais amb càmeres i taules de muntatge digital disponibles, els músics sales per tocar i assajar…
Hi ha una necessitat de participar. Segurament s’ha tornat a una visió més vitalista de la cultura, potser fruit de la onada d’immigració, gent que la viu molt més per la necessitat de crear i no per fer-se milionari o triomfar en el show business.
Això dibuixa les línies de la política cultural de l’ICUB i per tant també la musical: A grans trets, voldríem començar a donar espais on la gent pugui experimentar i participar i expressar-se. També hi ha l’intent d’eixamplar l’entorn geogràfic de la ciutat, on practiquem cert papanatisme geogràfic, que tot el que no és Plaça Catalunya ens sembla lluny. Si la ciutat no té densitat creativa no té força cap enfora. I això no passarà si no entenem la ciutat com a espai metropolità.
S’està treballant la nomenclatura, de moment les anomenem “Cases de Cultura”, no purament d’exhibició, especialitzades o no. Un exemple el representen els 5 centres cívics especialitzats en músiques urbanes que ja hi ha a la ciutat.
Es tracta de donar suport a la creació, no només a l’exhibició, que tinguin recursos, que puguin treballar en xarxa i fer que a la ciutat hi hagi nuclis que, en diferents disciplines, puguin tenir rellevància més enllà de la ciutat i que tinguin en compte la seva realitat social.
Per exemple, el circ a l’Ateneu de Nou Barris. Hi ha una escola de circ que produeix espectacles que giren per Europa, que és cabdal a Barcelona, que pot acabar essent l’Escola de Circ de Catalunya, però que no oblida que neix a Nou Barris, i manté aquest impuls social.
I que hi hagi diàleg entre aquests centres especialitzats i els equipaments grans, l’Auditori o el Liceu. Si cal, obligar-los a tenir en compte els centres més petits.
Hem de fer el procés mental de donar importància a allò emergent, l’experimentació. A vegades hi ha sectors que més que subvenció necessiten visibilitat, connectivitat, i que l’ICUB pugui posar en contacte sectors diferents, que es donin eines a través d’internet… Hi ha molta gent que potser només demana un endoll i un espai a la web on explicar-se.
El pla tindrà 5 o 6 línies de futur explícites. És un moment de reflexió molt excitant, s’ha parlat molt d’educació, entrar a l’escola. Significa un canvi de mirada, tot i que seguim amb les línies mestres del pla anterior. La desconnexió de premisses i vicis no és fàcil. També és fruit d’una realitat política concreta. L’intercanvi i la coordinació entre la Generalitat i l’Ajuntament permet que cadascú faci el que li toca. L’Ajuntament, sense oblidar el que ja està consolidat, ha de posar més èmfasi en la ciutat com a pol d’experimentació.
Per exemple, el sector de la dansa ha fet un treball molt coordinat amb l’ICAC. Durant molts anys això significava el manteniment de companyies de dansa. Això ens correspon com a Ajuntament? Potser és més cosa de l’ICAC i nosaltres ens hem de centrar més en espais com la Barceloneta, la Caldera, la Poderosa… llocs on s’estimula la creació.
El sector cultural segueix sotmès a la política. Se suposa, però, que ara segurament amb la lògica de racionalitzar el repartiment de les responsabilitats Ajuntament/Generalitat.
Pel que fa al canvi de legislació de sales de concert, no s’ha arribat a bon port, encara. La Llei de l’Espectacle de la Generalitat encara no s’ha aprovat. A veure què passa ara. Hi ha hagut un intent de canviar les ordenances, però és difícil. El canvi de llei pot suposar un canvi radical de la manera d’entendre la música a la ciutat. Hi ha el programa “La ciutat per la música”, que intenta objectivar les subvencions per les sales.
JORDI OLIVERAS
Als nostres ponents els demanen que acabin la intervenció –o que ho facin al final- amb tres propostes concretes. Jo tinc preguntes/aclariments a fer sobre això:
1. El principal objectiu en relació a la cultura és que els creadors puguin treballar. L’etapa anterior potser estava més encara a la indústria…
2. Respecte a la intervenció de diverses àrees de l’Ajuntament (Educació, Comerç. Barcelona Activa)… Hi ha una línia de treball en aquest sentit?
CARLES SALA
Sobre el primer aspecte: Sí, si no no són creadors. Sobretot cal treballar amb polítiques que permetin que la gent s’expressi. Joves, no joves, nouvinguts… També cal un cert compromís amb l’excel·lència: una xarxa de centres i centres-far que no perdin de vista la realitat social.
Sobre el segon: és un debat etenr, hi ha qui reclama que despareguin els departaments de cultura i que n’hi hagi una mica a cada deparatament… Amb Educació s’hi ha intentat treballar. No sempre és fàcil, ni a l’Ajuntament ni a la Generalitat ni a l’Estat. L’Educació per desenvolupar nous públics és un dels pilars del pla estratègic. Hi ha les experiències de Nats Nus i del Músic del Mes…
JORDI OLIVERAS
Hi ha preguntes o aclariments?
XAVIER HIERRO
A les presons, per exemple, hi ha activitats de música, cinema… i es fan regularment. Per tant a les escoles s’hauria de poder fer alguna cosa similar.
CARLES SALA
Els professors estan farts de rebre propostes. Cal treballar-ho molt, fer fitxes pedagògiques, cal un treball previ. Quan es treballa bé funciona molt bé. L’exigència ve de les escoles i del propi món cultural. A més té una dimensió molt gran, té una dimensió brutal.
CARLES LLÀCER
Als centres cívics tenim l’experiència de la Casa d’Oficis Musicals, per menors de 25 anys aturats. El problema és que el projecte depèn de la subvenció europea, i fins a última hora no se sabia si arribava aquesta injecció econòmica, perquè l’Ajuntament sol no podia. És un projecte bianual. Es podria fer en altres espais i més estructuradament. Es comença el curs sense material, per exemple. Està una mica coix però l’experiència és rica. Demano que es cregui més en el projecte des de l’Ajuntament.
CARLES SALA
Hi ha una voluntat molt clara de desenvolupar aquests equipaments. Ara depenen de Serveis als Ciutadans, no de Cultura. Aquests centres han fet una gran tasca, però sense mitjans. Calen recursos perquè es pugui fer millor i cal treballar en xarxa, amb criteris culturals i socials. Aquest és el futur. Sense recursos, molts dels grups de música indie que avui en dia estan funcionant han començat en aquests centres.
Cal tenir en compte la importància que hagi exisitit Transformadors, al seu dia era un lloc d’exhibició de certa modernitat.
JORDI OLIVERAS
Bé, cedirem la paraula a l’Stephane Berger, que ens parlarà d’un centre més o menys com els que deia el Carles però amb un pressupost d’un milió d’euros.
STEPHANE BERGER
El Mediator és un centre convencionat d’arts creuades (música actual, art digital i espectacles en viu). És un establiment públic de la ciutat que es regeix pel dret privat. Els membres del Consell d’Administració els tria majoritàriament l’Ajuntament de la ciutat.
Parlaré de
– La missió de El Mediator
– El pressupost i el personal
– El públic
– La programació i les residències
– Aspectes generals del centre i del treball que s’hi fa
1-LES MISSIONS DE EL MEDIATOR
_ 2 sales (885 places i 200 places)
_ 60 vetllades per any, (90 espectacles per any, teloners inclosos)
– 50 vetllades de concerts dels quals 25 organitzats per associacions
– més de 10 espectacles d’arts creuades cada any
_ 1 festival de tres dies, al Febrer: Tilt (3 dies, 15 espectacles), que pretén ser un aparador del que passa al voltant del centre, sobretot en música i art digital.
_ 1 Espai de Cultura Multimedia, obert 7 dies la setmana, pel públic. També s’hi fan activitats de mediació cultural amb joves i escoles, i s’ajuda als artites per exemple a crear les seves webs.
_ 2 sales d’assaig i 1 estudi d’enregistrament (lloguer a preu baix)
_ Acompanyament als projectes dels artistes locals
_ Residències d’artistes (creació d’espectacles d’artistes professionals)
2- PRESSUPOST I PERSONAL
_ Pressupost d’ingressos 1 000 000 euros
– Ingressos propis (entrades, bar) : 300.000 euros (30%)
– Ajutnament : 470.000 euros (47%)
– Estat : 180.000 euros (18%)
– Societat civil (similars SGAE i altres i esponsors) : 50.000 euros (5%)
_ Pressupost de despeses : 1 000 000 euros
– Activitats artístiques : 220.000 euros (22%)
– Personal (12 permanents + tècnics intermitents) : 490.000 euros (49%)
– Despeses de funcionament de la instal·lació : 140.000 euros (14%)
– Amortització de la infrastructura : 55.000 euros (5,5%)
– Comunicació : 50.000 euros (5%)
– Impostos i taxes : 45.000 euros (4,5%)
_ Personal permanent
Director / Administrador
Director Tècnic / regidor / tècnic de so
Encarregat de comunicació / Mediador Cultural
2 tècnics multimèdia
Personal d’acolliment
Comptable
Secretària
3- PÚBLICS
Públic divers del departament dels Pyrénées-Orientales, i generalment de la regió que va des del Languedoc-Roussillon fins la province de Girona. Totes les edats i les classes socials, amb forta representativitat de la gent de la franja dels 25 als 30 anys.
Entre setembre de 2005 i juny de 2006, El Mediator a rebut 25.000 espectadors.
(2000 abonats).
4- PROGRAMACIÓ I RESIDÈNCIES
_ Es treballa la programació en relació amb els productors, artistes i la xarxa d’associacions locals i internacionals.
Es treballa la programció dels teloners en col·laboració amb estructures com La Régie de la Culture Catalane, que financia directament una dotzena de teloners de la Catalunya Nord i Sud cada temporada. Afavorim també la programació dels artistes residents locals com a teloners.
_ Observació « a domicili », en els estudis, de la creació musical local.
_ Seguiment dels projectes professionals dels artistes locals, se’ls proposa a aquells seleccionats d’accedir a mòduls de formació que es poden impartir a El Mediator o s’organitzen en col·laboració amb l’IRMA, l’Studio des Variétés o le Coach. (estades).
A més d eprojectes de curta durada sobre un treball escènic, enregistrament o lloc web.
_ Residències de creació per artistes
Ex : Mathieu Chedid, Cali, Olivia Ruiz, 08001 …
5- PROPOSTES
Desenvolupament del treball en xarxa i obertura a les associacions
_ Desenvolupament del treball amb tota la xarxa institucional: Ajuntament, DRAC, Departament, Regió: intentar aconseguir el màxim de defensa del projecte, més que d’implicació política.
_ Desenvolupament del treball les Societats Civils o les Associacions pel desenvolupament cultural (SACEM, CNV, FCM, Adami, Spedidam, Réseau en Scène, Onda, Régie Catalane) : és important conèixer i fer-se conèixer per aquestes institucions. Poden ser de gran ajuda pel funcionament del projecte.
_ Xarxa de professionals: la col·laboració amb altres sales, altres festivals, permet:
– una millor difusió dels artistes seleccionals
– una reflexió sobre les formes de gestió
– aconseguir més credibilitat davant les institucions
_ Treballar la programació amb les associacions permet :
– programar estils musicals dels quals no som experts
– comunicar i atreure nous públics
També té una vessant política: permet mostrar als polítics les relacions de Le Mediator amb les associacions de la ciutat.
PAU MANTÉ
1. A França aquest és un model habitual o és una excepció?
2. Com rep la gent de Perpinyà les propostes emergents? Com es difonen?
STEPHANE BERGER
1. És el model del 60% dels departaments de França. Sol estar participat per l’Estat i l’Ajuntament. La diferència és l’especialització de El Mediator en “arts creuades”.
2. La programació es fa a la sala petita, amb una entrada de 3 o 4 euros o gratis, o bé se’ls programa com a teloners als concerts de la sala gran. El públic és d’unes 200 persones, i es treballa amb públics molt determinats.
PEDRO DE COS
1. Com es fa l’avaluació respecte al Consell d’Administració?
2. Quin nivell d’autonomia teniu respecte al Consell?
STEPHANE BERGER
1. A finals d’any es fa una previsió pressupostària per l’any següent, per poder-lo renegociar, i s’informa de l’assistència de públic, del nº d’abonats, i després ja vénen les consideracions artístiques.
2. El Cons. d’Administració no es fica en les decisions de programació. L’Autonomia és molt gran. El principal problema és el pressupostari.
CARLES SALA
Com es tria el gestor, la direcció de El Mediator?
STEPHANE BERGER
El director es nomena per tres anys, renovables, per decisió municipal. Quan passen sis anys passa a estar contractat indefinit per Le Mediator. En això el funcionament és totalment privat
JOSEP GÓMEZ
Hi ha alguna directriu sobre la promoció de la cultura catalana?
STEPHANE BERGER
Tenim 10 teloners caltanas. La Regie els proposa però no és obligatori programar-los. I al revés, en podem programar sense que la Regie els proposi.
JORDI OLIVERAS
1. Què entenem per mediació cultural?
2. Pots explicar una mica més el concepte de “treball a domicili”?
STEPHANE BERGER
1. Es va a les escoles, associacions i professors, gent que està en contacte amb la gent jove. Se’ls presenten espectacles interdisciplinars per si els interessa, i s’intenta que els artistes es trobin amb els joves.
2. La observació “a domicili” es fa a El Mediator, s’obre un espai al públic a un preu molt econòmic, i així es pot veure quins artistes estan treballant i què fan.
PAU MANTÉ
Quina diferència hi ha amb la Maison de la Musique?
STEPHANE BERGER
És un projecte sòcio-cultural més enfocat al barri. No toca la part professional, són amateurs. Fan cursos, treballen amb els joves. Tenen residències per artistes del barri.
JORDI OLIVERAS
Per què serveix El Mediator, per què existeix?
STEPHANE BERGER
La vida cultural no és possible si no es provoca. Deixar-ho en mans del sector privat no funciona. L’Ajuntament i les institucions van decidir que s’havia de provocar. A grans ciutats com Paris, Lió o Marsella no val, el sector privat és molt dinàmic. Perpinyà i rodalies té un total de 200.000 habitants.
PAU MANTÉ
Hi ha coordinació amb els equipaments dels altres departaments?
STEPHANE BERGER
Sí, amb els més propers, per exemple el de Montpeller, fent intercanvis de projectes i d’artistes. Hi ha coordinació en certa part de la programació.
CARLES SALA
Les meves tres propostes:
1. Pels artistes i les discogràfiques: que deixin de negar el canvi tecnològic i que pensin en com estarem d’aquí uns quants anys.
2. Pel sector musical: ara que hi ha certa entrada de diners al sector cultural, cal aportar interlocutors, amb criteris clars i compartits. I que reclamin no només diners sinó també criteris clars a l’Administració.
3. Pels Centres de Música Urbana i el projecte de la Casa de la Música: que digereixin el que s’ha dit de El Mediator, potser conjuntament.
4. Per mi: poder seguir aprenent coses, com avui
STEPHANE BERGER
Només un recordatori, la necessitat de treballar en xarxa
– amb les institucions
– amb la societat civil
– amb els professionals i les associacions
14/11/06. POLÍTIQUES LOCALS DE PROMOCIÓ DE LA CULTURA MUSICAL
Amb Stephane Berger (El Mediator, Perpinyà) i Carles Sala (Acció Cultural, ICUB, Aj. Barcelona)
JORDI OLIVERAS
La intenció dels esmorzars és la d’obrir temes i recollir reptes, per això estem pensant en la manera de crear una eina que contingui preguntes i respostes sobre el tema de la distribució musical que vam encetar el passat esmorzar.
CARLES SALA
Pel que fa a l’ICUB estem vivint un moment excitant de canvis de cara al futur. Segurament la meva serà una intervenció especulativa, fruit d’un procés que va començar fa sis anys, amb al Pla Estratègic de la Cultura anomenat “Accent de Cultura”, que teòricament es feia amb una validesa de deu anys. De cop, però, hi ha hagut la sensació que aquest pla havia quedat superat per la realitat. Es va decidir revisar-lo i posar-lo al dia.
Es van organitzar diferents taules, per sectors, i algunes de transversals.
Precisament el 14 de desembre presentarem les conclusions al sector.
Les diferències amb el que es plantejava al pla inicial són el que marcaran les polítiques de l’Ajuntament.
A l’anterior, l’accent estava molt clar que es posava en l’economia, en la internacionalització de la cultura, en les eines de producció. Recollia l’ànsia del sector, i va esdevenir certa catarsi, un debat sobre polítiques culturals, què havia de fer el Ministeri, què la Generalitat, què l’Ajuntament…
Ara hi ha una mirada molt més local, la Generalitat ja està molt més en contacte amb el sector. El que demanen les actors de la cultura ara té més a veure amb polítiques socials, amb la integració, amb la participació. Sembla que el discurs de la cultura com a identitat ha passat a un segon pla i la gent demana molta més participació. És un discurs molt més social i de proximitat.
Es repetia el mateix en totes les taules. Per exemple, la gent de la dansa reclamava llocs “on es pugués equivocar”. Els d’audiovisuals espais amb càmeres i taules de muntatge digital disponibles, els músics sales per tocar i assajar…
Hi ha una necessitat de participar. Segurament s’ha tornat a una visió més vitalista de la cultura, potser fruit de la onada d’immigració, gent que la viu molt més per la necessitat de crear i no per fer-se milionari o triomfar en el show business.
Això dibuixa les línies de la política cultural de l’ICUB i per tant també la musical: A grans trets, voldríem començar a donar espais on la gent pugui experimentar i participar i expressar-se. També hi ha l’intent d’eixamplar l’entorn geogràfic de la ciutat, on practiquem cert papanatisme geogràfic, que tot el que no és Plaça Catalunya ens sembla lluny. Si la ciutat no té densitat creativa no té força cap enfora. I això no passarà si no entenem la ciutat com a espai metropolità.
S’està treballant la nomenclatura, de moment les anomenem “Cases de Cultura”, no purament d’exhibició, especialitzades o no. Un exemple el representen els 5 centres cívics especialitzats en músiques urbanes que ja hi ha a la ciutat.
Es tracta de donar suport a la creació, no només a l’exhibició, que tinguin recursos, que puguin treballar en xarxa i fer que a la ciutat hi hagi nuclis que, en diferents disciplines, puguin tenir rellevància més enllà de la ciutat i que tinguin en compte la seva realitat social.
Per exemple, el circ a l’Ateneu de Nou Barris. Hi ha una escola de circ que produeix espectacles que giren per Europa, que és cabdal a Barcelona, que pot acabar essent l’Escola de Circ de Catalunya, però que no oblida que neix a Nou Barris, i manté aquest impuls social.
I que hi hagi diàleg entre aquests centres especialitzats i els equipaments grans, l’Auditori o el Liceu. Si cal, obligar-los a tenir en compte els centres més petits.
Hem de fer el procés mental de donar importància a allò emergent, l’experimentació. A vegades hi ha sectors que més que subvenció necessiten visibilitat, connectivitat, i que l’ICUB pugui posar en contacte sectors diferents, que es donin eines a través d’internet… Hi ha molta gent que potser només demana un endoll i un espai a la web on explicar-se.
El pla tindrà 5 o 6 línies de futur explícites. És un moment de reflexió molt excitant, s’ha parlat molt d’educació, entrar a l’escola. Significa un canvi de mirada, tot i que seguim amb les línies mestres del pla anterior. La desconnexió de premisses i vicis no és fàcil. També és fruit d’una realitat política concreta. L’intercanvi i la coordinació entre la Generalitat i l’Ajuntament permet que cadascú faci el que li toca. L’Ajuntament, sense oblidar el que ja està consolidat, ha de posar més èmfasi en la ciutat com a pol d’experimentació.
Per exemple, el sector de la dansa ha fet un treball molt coordinat amb l’ICAC. Durant molts anys això significava el manteniment de companyies de dansa. Això ens correspon com a Ajuntament? Potser és més cosa de l’ICAC i nosaltres ens hem de centrar més en espais com la Barceloneta, la Caldera, la Poderosa… llocs on s’estimula la creació.
El sector cultural segueix sotmès a la política. Se suposa, però, que ara segurament amb la lògica de racionalitzar el repartiment de les responsabilitats Ajuntament/Generalitat.
Pel que fa al canvi de legislació de sales de concert, no s’ha arribat a bon port, encara. La Llei de l’Espectacle de la Generalitat encara no s’ha aprovat. A veure què passa ara. Hi ha hagut un intent de canviar les ordenances, però és difícil. El canvi de llei pot suposar un canvi radical de la manera d’entendre la música a la ciutat. Hi ha el programa “La ciutat per la música”, que intenta objectivar les subvencions per les sales.
JORDI OLIVERAS
Als nostres ponents els demanen que acabin la intervenció –o que ho facin al final- amb tres propostes concretes. Jo tinc preguntes/aclariments a fer sobre això:
1. El principal objectiu en relació a la cultura és que els creadors puguin treballar. L’etapa anterior potser estava més encara a la indústria…
2. Respecte a la intervenció de diverses àrees de l’Ajuntament (Educació, Comerç. Barcelona Activa)… Hi ha una línia de treball en aquest sentit?
CARLES SALA
Sobre el primer aspecte: Sí, si no no són creadors. Sobretot cal treballar amb polítiques que permetin que la gent s’expressi. Joves, no joves, nouvinguts… També cal un cert compromís amb l’excel·lència: una xarxa de centres i centres-far que no perdin de vista la realitat social.
Sobre el segon: és un debat etenr, hi ha qui reclama que despareguin els departaments de cultura i que n’hi hagi una mica a cada deparatament… Amb Educació s’hi ha intentat treballar. No sempre és fàcil, ni a l’Ajuntament ni a la Generalitat ni a l’Estat. L’Educació per desenvolupar nous públics és un dels pilars del pla estratègic. Hi ha les experiències de Nats Nus i del Músic del Mes…
JORDI OLIVERAS
Hi ha preguntes o aclariments?
XAVIER HIERRO
A les presons, per exemple, hi ha activitats de música, cinema… i es fan regularment. Per tant a les escoles s’hauria de poder fer alguna cosa similar.
CARLES SALA
Els professors estan farts de rebre propostes. Cal treballar-ho molt, fer fitxes pedagògiques, cal un treball previ. Quan es treballa bé funciona molt bé. L’exigència ve de les escoles i del propi món cultural. A més té una dimensió molt gran, té una dimensió brutal.
CARLES LLÀCER
Als centres cívics tenim l’experiència de la Casa d’Oficis Musicals, per menors de 25 anys aturats. El problema és que el projecte depèn de la subvenció europea, i fins a última hora no se sabia si arribava aquesta injecció econòmica, perquè l’Ajuntament sol no podia. És un projecte bianual. Es podria fer en altres espais i més estructuradament. Es comença el curs sense material, per exemple. Està una mica coix però l’experiència és rica. Demano que es cregui més en el projecte des de l’Ajuntament.
CARLES SALA
Hi ha una voluntat molt clara de desenvolupar aquests equipaments. Ara depenen de Serveis als Ciutadans, no de Cultura. Aquests centres han fet una gran tasca, però sense mitjans. Calen recursos perquè es pugui fer millor i cal treballar en xarxa, amb criteris culturals i socials. Aquest és el futur. Sense recursos, molts dels grups de música indie que avui en dia estan funcionant han començat en aquests centres.
Cal tenir en compte la importància que hagi exisitit Transformadors, al seu dia era un lloc d’exhibició de certa modernitat.
JORDI OLIVERAS
Bé, cedirem la paraula a l’Stephane Berger, que ens parlarà d’un centre més o menys com els que deia el Carles però amb un pressupost d’un milió d’euros.
STEPHANE BERGER
El Mediator és un centre convencionat d’arts creuades (música actual, art digital i espectacles en viu). És un establiment públic de la ciutat que es regeix pel dret privat. Els membres del Consell d’Administració els tria majoritàriament l’Ajuntament de la ciutat.
Parlaré de
– La missió de El Mediator
– El pressupost i el personal
– El públic
– La programació i les residències
– Aspectes generals del centre i del treball que s’hi fa
1-LES MISSIONS DE EL MEDIATOR
_ 2 sales (885 places i 200 places)
_ 60 vetllades per any, (90 espectacles per any, teloners inclosos)
– 50 vetllades de concerts dels quals 25 organitzats per associacions
– més de 10 espectacles d’arts creuades cada any
_ 1 festival de tres dies, al Febrer: Tilt (3 dies, 15 espectacles), que pretén ser un aparador del que passa al voltant del centre, sobretot en música i art digital.
_ 1 Espai de Cultura Multimedia, obert 7 dies la setmana, pel públic. També s’hi fan activitats de mediació cultural amb joves i escoles, i s’ajuda als artites per exemple a crear les seves webs.
_ 2 sales d’assaig i 1 estudi d’enregistrament (lloguer a preu baix)
_ Acompanyament als projectes dels artistes locals
_ Residències d’artistes (creació d’espectacles d’artistes professionals)
2- PRESSUPOST I PERSONAL
_ Pressupost d’ingressos 1 000 000 euros
– Ingressos propis (entrades, bar) : 300.000 euros (30%)
– Ajutnament : 470.000 euros (47%)
– Estat : 180.000 euros (18%)
– Societat civil (similars SGAE i altres i esponsors) : 50.000 euros (5%)
_ Pressupost de despeses : 1 000 000 euros
– Activitats artístiques : 220.000 euros (22%)
– Personal (12 permanents + tècnics intermitents) : 490.000 euros (49%)
– Despeses de funcionament de la instal·lació : 140.000 euros (14%)
– Amortització de la infrastructura : 55.000 euros (5,5%)
– Comunicació : 50.000 euros (5%)
– Impostos i taxes : 45.000 euros (4,5%)
_ Personal permanent
Director / Administrador
Director Tècnic / regidor / tècnic de so
Encarregat de comunicació / Mediador Cultural
2 tècnics multimèdia
Personal d’acolliment
Comptable
Secretària
3- PÚBLICS
Públic divers del departament dels Pyrénées-Orientales, i generalment de la regió que va des del Languedoc-Roussillon fins la province de Girona. Totes les edats i les classes socials, amb forta representativitat de la gent de la franja dels 25 als 30 anys.
Entre setembre de 2005 i juny de 2006, El Mediator a rebut 25.000 espectadors.
(2000 abonats).
4- PROGRAMACIÓ I RESIDÈNCIES
_ Es treballa la programació en relació amb els productors, artistes i la xarxa d’associacions locals i internacionals.
Es treballa la programció dels teloners en col·laboració amb estructures com La Régie de la Culture Catalane, que financia directament una dotzena de teloners de la Catalunya Nord i Sud cada temporada. Afavorim també la programació dels artistes residents locals com a teloners.
_ Observació « a domicili », en els estudis, de la creació musical local.
_ Seguiment dels projectes professionals dels artistes locals, se’ls proposa a aquells seleccionats d’accedir a mòduls de formació que es poden impartir a El Mediator o s’organitzen en col·laboració amb l’IRMA, l’Studio des Variétés o le Coach. (estades).
A més d eprojectes de curta durada sobre un treball escènic, enregistrament o lloc web.
_ Residències de creació per artistes
Ex : Mathieu Chedid, Cali, Olivia Ruiz, 08001 …
5- PROPOSTES
Desenvolupament del treball en xarxa i obertura a les associacions
_ Desenvolupament del treball amb tota la xarxa institucional: Ajuntament, DRAC, Departament, Regió: intentar aconseguir el màxim de defensa del projecte, més que d’implicació política.
_ Desenvolupament del treball les Societats Civils o les Associacions pel desenvolupament cultural (SACEM, CNV, FCM, Adami, Spedidam, Réseau en Scène, Onda, Régie Catalane) : és important conèixer i fer-se conèixer per aquestes institucions. Poden ser de gran ajuda pel funcionament del projecte.
_ Xarxa de professionals: la col·laboració amb altres sales, altres festivals, permet:
– una millor difusió dels artistes seleccionals
– una reflexió sobre les formes de gestió
– aconseguir més credibilitat davant les institucions
_ Treballar la programació amb les associacions permet :
– programar estils musicals dels quals no som experts
– comunicar i atreure nous públics
També té una vessant política: permet mostrar als polítics les relacions de Le Mediator amb les associacions de la ciutat.
PAU MANTÉ
1. A França aquest és un model habitual o és una excepció?
2. Com rep la gent de Perpinyà les propostes emergents? Com es difonen?
STEPHANE BERGER
1. És el model del 60% dels departaments de França. Sol estar participat per l’Estat i l’Ajuntament. La diferència és l’especialització de El Mediator en “arts creuades”.
2. La programació es fa a la sala petita, amb una entrada de 3 o 4 euros o gratis, o bé se’ls programa com a teloners als concerts de la sala gran. El públic és d’unes 200 persones, i es treballa amb públics molt determinats.
PEDRO DE COS
1. Com es fa l’avaluació respecte al Consell d’Administració?
2. Quin nivell d’autonomia teniu respecte al Consell?
STEPHANE BERGER
1. A finals d’any es fa una previsió pressupostària per l’any següent, per poder-lo renegociar, i s’informa de l’assistència de públic, del nº d’abonats, i després ja vénen les consideracions artístiques.
2. El Cons. d’Administració no es fica en les decisions de programació. L’Autonomia és molt gran. El principal problema és el pressupostari.
CARLES SALA
Com es tria el gestor, la direcció de El Mediator?
STEPHANE BERGER
El director es nomena per tres anys, renovables, per decisió municipal. Quan passen sis anys passa a estar contractat indefinit per Le Mediator. En això el funcionament és totalment privat
JOSEP GÓMEZ
Hi ha alguna directriu sobre la promoció de la cultura catalana?
STEPHANE BERGER
Tenim 10 teloners caltanas. La Regie els proposa però no és obligatori programar-los. I al revés, en podem programar sense que la Regie els proposi.
JORDI OLIVERAS
1. Què entenem per mediació cultural?
2. Pots explicar una mica més el concepte de “treball a domicili”?
STEPHANE BERGER
1. Es va a les escoles, associacions i professors, gent que està en contacte amb la gent jove. Se’ls presenten espectacles interdisciplinars per si els interessa, i s’intenta que els artistes es trobin amb els joves.
2. La observació “a domicili” es fa a El Mediator, s’obre un espai al públic a un preu molt econòmic, i així es pot veure quins artistes estan treballant i què fan.
PAU MANTÉ
Quina diferència hi ha amb la Maison de la Musique?
STEPHANE BERGER
És un projecte sòcio-cultural més enfocat al barri. No toca la part professional, són amateurs. Fan cursos, treballen amb els joves. Tenen residències per artistes del barri.
JORDI OLIVERAS
Per què serveix El Mediator, per què existeix?
STEPHANE BERGER
La vida cultural no és possible si no es provoca. Deixar-ho en mans del sector privat no funciona. L’Ajuntament i les institucions van decidir que s’havia de provocar. A grans ciutats com Paris, Lió o Marsella no val, el sector privat és molt dinàmic. Perpinyà i rodalies té un total de 200.000 habitants.
PAU MANTÉ
Hi ha coordinació amb els equipaments dels altres departaments?
STEPHANE BERGER
Sí, amb els més propers, per exemple el de Montpeller, fent intercanvis de projectes i d’artistes. Hi ha coordinació en certa part de la programació.
CARLES SALA
Les meves tres propostes:
1. Pels artistes i les discogràfiques: que deixin de negar el canvi tecnològic i que pensin en com estarem d’aquí uns quants anys.
2. Pel sector musical: ara que hi ha certa entrada de diners al sector cultural, cal aportar interlocutors, amb criteris clars i compartits. I que reclamin no només diners sinó també criteris clars a l’Administració.
3. Pels Centres de Música Urbana i el projecte de la Casa de la Música: que digereixin el que s’ha dit de El Mediator, potser conjuntament.
4. Per mi: poder seguir aprenent coses, com avui
STEPHANE BERGER
Només un recordatori, la necessitat de treballar en xarxa
– amb les institucions
– amb la societat civil
– amb els professionals i les associacions
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.