Nat_ 34 set-oct_06 Marçal Lladó
Tot just han passat deu anys des de que Internet és un fenomen de masses. Aquest període ha estat suficient per canviar dràsticament els hàbits dels internautes. Ja no ens connectem de tant en tant. Ara hi treballem, hi fem amics, ens divertim, compartim experiències… Es podria dir que fem vida a la xarxa. La pantalla ens ofereix multitud de recursos i ens ho posa molt fàcil per quedar-nos tot el dia amb la mà enganxada al ratolí. Aquesta nova manera de viure Internet és el que ja es coneix com la Web 2.0, la web social.
En aquesta nova dimensió d’Internet, els protagonistes són els webs i tecnologies que permeten teixir relacions entre els internautes, generant comunitats d’usuaris al seu voltant. Unes comunitats tan àmplies o tan especialitzades com calgui, que posen en relació les persones amb interessos compartits. Parlem delsmessengers, dels blogs, dels fotologs, dels podcasts, del Flickr, del Youtube i, sobretot, del MySpace.
Totes aquestes eines han donat un nou alè a l’escena musical, tant pel que fa a la difusió com per les noves relacions que ofereixen als artistes, entre ells i amb el seu públic.
MYSPACE, LA PUNTA DE L’ICEBERG
Entre les eines que han triomfat en aquest camp brilla amb llum pròpia MySpace, que ja no es pot considerar cap novetat. El magnat de la comunicació Rupert Murdoch va adquirir el portal per 465 milions d’euros i ja els ha amortitzat de sobra. Google li ha pagat el doble per convertir-se en el seu proveïdor de recerques. Poca broma: MySpace acapara avui un 4,5% dels moviments per Internet als Estats Units. És una veritable multinacional del weblog i les descàrregues gratuïtes de música.
En el camp de la música, l’encert de MySpace ha estat proposar una pàgina de format estàndard on es poden emmotllar tot tipus d’artistes, fomentant les interconnexions entre ells. Hi trobem els més reconeguts però també la gent que comença. Sense anar més lluny, el reportatge d’en Víctor Velasco que centrava el darrer Nativa, dedicat a nous grups de l’escena barcelonina, es nodria essencialment de bandes que freqüenten el MySpace. De fet, el portal amenaça de fer desaparèixer les maquetes tal com les hem conegut fins ara.
El MySpace té usos molt diversos en funció de les necessitats de cada artista. Pot servir, per exemple, de plataforma de llançament per a projectes musicals atípics o secundaris. Un exemple és el cantautor Abús, que hi presenta les seves primeres cançons en castellà sota un altre nom, EL MIRACIELOS(www.myspace.com/elmiracielos). Va crear la pàgina de MySpace per “donar a conèixer les cançons
tranquil·lament i amb ganes de veure què en comenta la gent”. A El Miracielos, MySpace li sembla “una bona manera d’obrir horitzons sense estar pensant en els cercles viciats que inevitablement tots acabem freqüentant”.
Els cercles viciats a què es refereix El Miracielos són menys presents en aquest espai digital, un aparador on cada artista gaudeix d’un espai de paràmetres estàndard i on s’ha de buscar la vida per arribar al màxim de gent possible o, almenys, facilitar que la gent el trobi. En aquest espai, artistes de talla mundial estan de costat, en igualtat de condicions, amb altres que simplement creen la música a la seva habitació i s’han decidit a penjar-la, tot i que potser mai gosarien planxar les seves cançons en un CD.
Aquest podria ser el cas de MISS CARRUSEL(www.myspace.com/misscarrussel), totalment inèdita fins que va penjar a MySpace quatre cançons enregistrades precàriament. “En el meu cas, el MySpace ha substituït el sistema tradicional de la maqueta”, explica. “Tenia cançons gravades –encara que de manera molt casolana– i ganes de donar- les a conèixer; que qui volgués pogués escoltar-les i descarregar-les”. Miss Carrusel no és nova a MySpace: fa més d’un any ja tenia una pàgina personal i recentment s’ha decidit a crear-ne una de musical per penjar les cançons que anava gravant a casa.
PUNT DE CONFLUÈNCIA DE DIFERENTS ESCENES
La incomunicació que regna massa habitualment entre escenes musicals també és força patent al MySpace, on els grupuscles també existeixen. No obstant, és una eina que serveix per trencar fronteres estilístiques i que ha revelat la seva utilitat a grups de totes les escenes.
Entre els grups barcelonins que trobem al MySpace hi ha BLUEBERRY HILL (www.myspace.com/blueberryweb). La seva cantant, Maria Bennassar, és qui s’encarrega de gestionar la pàgina. “Encara no tinc clar que a la pràctica serveixi molt”, assenyala, tot i que “de moment m’ha servit per conèixer bandes de la meva ciutat que no coneixia”. La Maria destaca la utilitat de MySpace per “contactar
directament amb els artistes, sense haver de passar per discogràfiques ni res, encara que només sigui per saludar- los”. La cantant mallorquina lamenta, però, que “comença a haver-hi tanta gent que està saturat”.
Un altre músic que ha entrat recentment a MySpace és el guitarrista de jazz ANDREU ZARAGOZA (www.myspace.com /andreumusic), col·laborador habitual de Llibert Fortuny i Raynald Colom. “Em va semblar molt encertada la manera de funcionar com a comunitat, per la facilitat de posarte en contacte amb col·lectius i sentir fàcilment la seva feina”. De moment, la comunitat ja li ha donat algunes alegries, com per exemple tancar una sèrie de concerts amb el saxofonista nord-americà Seamus Blake. I també valora que sigui “una manera molt ràpida d’arribar a la gent que ve als concerts” ja que, segons indica, ell mateix pot pujar temes nous perquè sàpiguen en què està ficat últimament.
També trobem al MySpace a NUBLA (www.myspace.com /nublanubla), una cantant que ha debutat amb el disc “Voayeur” i que agraeix “el contacte amb altres musics i
les oportunitats de conèixer altres coses”. A més, reconeix que xarxes digitals com aquesta reuneixen els requisits per establir possibles col·laboracions. Per tal d’arribar una mica més als seus seguidors, Nubla està a punt d’apostar per un altre dels elements bàsics del Web 2.0, el podcast, que es podria traduir com una sessió radiofònica elaborada personalment i que qualsevol es pot descarregar.
L’arribada al MySpace de THE KINKY COO COO’S (www.myspace.com/thekinkycoocoos) tenia una intencions molt concretes. “Vaig crear el perfil per publicar uns temes que teníem enregistrats en directe al nostre estudi amb Dave Barker, un artista jamaicà bastant conegut, i també per anar preparant la promoció del nostre nou treball que veurà la llum a finals de setembre”. Ho explica Moses the Prophet, saxofonista d’aquest grup de música jamaicana. A més de la seva pàgina a MySpace, Kinky Coocoo’s també dóna a conèixer les seves novetats a través del portal digital Boss Sounds, la referència estatal pel que fa a la música negra.
UNA PORTA OBERTA ALS FANS
Qui ha entrat recentment a MySpace és MIQUI PUIG (www.myspace.com/miquipuigsolo), que en aquests moments prepara el seu segon disc en solitari, Miope. Puig, però, ja havia creat la seva pròpia comunitat a la xarxa molt abans. És un dels artistes que més i millor han aprofitat els recursos d’Internet per estar en contacte amb els seguidors. Des de 2002 manté un fòrum a Yahoogroups. “És un fòrum molt actiu. Hi ha un nucli de membres que escriuen molt i em segueixen a tot arreu. Fins itot hem arribat a organitzar barbacoes”, explica el cantant. També va sorgir del fòrum la celebració d’un concert per a fans que es fa cada Nadal a l’Ametlla del Vallès.
La relació de Miqui Puig amb els seus seguidors va més enllà de la música. En les cartes que escriu setmanalment al fòrum, com també en el fotolog creat fa un any, parla “més de la vida privada que de la vida musical, tot i que van lligades”. El cantant està convençut que “el fet de conèixer més a la persona facilita que s’interessin per la teva música”. Però el fotolog i més endavant el MySpace també han servit al músic per fer contactes professionals. “Molta gent em demana sessions o proposa alguna col·laboració, i sempre pot sortir un contacte per tocar a
algun lloc”. A la seva pàgina de MySpace, Miqui Puig es presenta com a músic però també com a DJ i productor. Entre les cançons que té penjades n’hi ha una de Glissando on mostra les seves habilitats a l’altra banda del vidre de l’estudi.
Un altre dels contactes que ha fet Miqui Puig a través de la xarxa és EL DISOP. “Es veu que li agrada la meva música i jo ni ho sabia”, explica Puig. El raper ha arribat a MySpace aquest estiu (www.myspace.com/eldisop), tot i que ens explica que “ja sabia que existia perquè molts companys fa temps que l’utilitzaven”. Ara està descobrint les possibilitats de la xarxa en totes les seves direccions. Li han demanat col·laboracions des de diferents llocs del món, sobretot d’Amèrica Llatina. “El que fa més il·lusió és que et demani una col·laboració algun xaval que grava les seves sobre instrumentals d’altres artistes. Fa gràcia perquè els meus primers raps també eren a sobre de maxis dels meus rapers ianquis favorits”. El Disop, que actualment treballa en la preparació d’un nou disc, considera que la irrupció de MySpace ha estat especialment positiva en el camp del hip hop, “una música amb una escena underground gegant” on els rapers “prefereixen descobrir els artistes pels seus propis mitjans i no esperen que les radiofórmules els diguin que han de consumir”.
També des de l’escena electrònica, MOUSE UP entén Myspace com una eina vàlida sobretot per als artistes menys coneguts, que “tenen una nova manera de donar-se a conèixer”. En el seu cas, ha pres la decisió de només deixar escoltar els tracks, enlloc de permetre la descàrrega. “Però crec que acabaré compartint-los, s’ha de compartir en aquesta vida!”. Gràcies al MySpace ha aconseguit “algun bolo, conèixer gent interessant, retrobar vells amics, descobrir nous artistes, …” i també ha estat més a prop de la gent a qui li agrada la seva música. Amb ells manté una relació “cordial, però la veritat és que no m’enrotllo gaire”.
LA PROMO ES REVOLUCIONA
Però MySpace és només la punta de llança de la Web 2.0. La seva eclosió no hauria estat possible sense una bona colla de recursos que han contribuït a fer-la més eficaç o, si més no, a fomentar la cultura de la comunitat a Internet. Pel que fa a la música, una de les eines més potents ha estat Youtube, que cada dia serveix des de la xarxa més de 100 milions de vídeos.
Youtube ha esdevingut una veritable revolució pel que fa a la difusió de videoclips. Fins ara, els grups que apostaven per aquesta forma de promoció sabien que ho tindrien cru per trobar un espai a la televisió. Youtube, en canvi, ha democratitzat la difusió d’aquests continguts. Un clip amb ganxo fet amb escassos recursos i penjat a la xarxa pot desafiar, en aquest terreny, qualsevol producció professional. O com a mínim, es pot aconseguir que el vegi el públic potencial, els fans, per exemple, si s’aprofiten les facilitats de l’entorn Youtube per oferir els clips des de les seves pàgines oficials o de MySpace.
Els músics de l’escena barcelonina ja han començat a explotar les possibilitats de Youtube. Molts dels músics consultats per a aquest reportatge ja hi tenen presència, ja sigui amb clips oficials o amb enregistraments d’actuacions que han pujat espontàniament alguns seguidors. És el cas de Miqui Puig, de qui es pot trobar el clip de “Tan lejos tan cerca” i un minutet de directe al costat d’Alaska. Abús té al Youtube diversos vídeos d’actuacions en viu, igual que Andreu Zaragoza. Blueberry Hill, per la seva banda, encara no ha penjat cap clip però ho té apuntat entre els deures imminents.
Youtube és només una mostra de com les possibilitats de promoció musical s’han multiplicat gràcies a les eines de la Web 2.0. Aquestes noves comunitats digitals faciliten a l’artista arribar al seu públic real o potencial i, alhora, li faciliten les eines per transmetre música, imatges o reflexions. Una altra eina molt utilitzada és el fotolog, que malgrat no tenir una naturalesa musical sí que ha estat utilitzada per molts músics per estar prop dels seus seguidors. Miqui Puig (www.fotolog.com/miquipuig) reconeix que “les càmeres digitals m’han canviat, abans podia tenir un carret posat un any i no l’acabava. Ara he convertit el fotolog en una espècie de dietari”. Cada dia, sense falta, hi penja una nova imatge i els seus seguidors la comenten.
VIURE A INTERNET?
Gràcies a aquests i altres elements, tots amb alta capacitat addictiva, el músic i el melòman corren el risc d’acabar enganxats a la xarxa i no sortir-ne en tot el dia. Internet ens facilitat totes les parts del procés musical: contactar amb altres músics, baixar-nos peces per samplejar, intercanviar arxius, aconseguir fotografies per les portades, difondre videoclips, explicar la vida als fans i escoltar la seva… I tot
aquest procés imparable va a més, ja que l’aposta per transformar Internet en una comunitat de comunitats és cada cop més forta.
L’addicció de la xarxa comença a ser una realitat, tot i que és important saber apartar els ulls de la pantalla. “És molt fàcil passar-te el dia connectat, a vegades em passa, però de tant en tant has de fer un reset i sortir de casa”, afirma en Miqui Puig. Miss Carrusel va més enllà: “No m’agrada gaire la idea d’Internet com un internat. Prefereixo passejar de tant en tant per la xarxa i fer visites breus, però, per res, quedar-m’hi a viure”. El Disop reconeix que “des de que tinc internet a casa, m’hi passo hores cada dia, és una obsessió que m’espanta i tot”, mentre que Andreu Zaragoza tem que “encara anirà a més” perquè “amb els mòbils wifi estarem connectats a qualsevol lloc”.
La Maria dels Blueberry Hill és la més crítica. Considera que “la promoció via internet, com aquesta del MySpace, és molt positiva però insuficient, és més aviat complementària”. I no es resigna a la dependència de la xarxa: “No crec que visquem a internet. Crec que convivim amb internet”. Mouse Up és més radical: “No crec que sigui sa. Si estàs molt enganxat a Internet t’acabes quedant sol”.
Llegir “J’accuse”_ Oscar Abril Ascaso
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.