Skip to content


Editorial (Nat 34)

Escrit el 09/09/2006 per Jordi Oliveras a la categoria Editorial.
Tags:

Nat_34_set06 Jordi Oliveras

Desaparèixer

1— Jorge Wagensberg, director de Cosmocaixa, deia aquest estiu a El Periódico que l’aliment del cervell és el canvi, i que hi ha dues maneres d’obtenir-lo: o bé tu et mantens, i el lloc on ets canvia, com en el cas de veure una pel·lícula, o bé et mous en l’espai físic, viatjant. Aquest estiu els qui han marxat de Barcelona han canviat de lloc, però els qui ens hem quedat hem vist com el lloc on som canvia. La ciutat no era la mateixa, i això ens feia veure diferent.

2— El Dr Pasavento, un dels noms del personatge de la novel·la de Vila-Matas, té una idea: vol desaparèixer. Canviant de lloc, convertint-se en un altre,… Pensa que només si deixa de tenir una imatge pública aconseguirà ser ell mateix. Però quan assaja la seva idea també pateix per què ningú el busca. Vol ser estimat. Bob Dylan també volia desaparèixer, potser per què no l’hi passés com a John Lennon, potser per què li feia ràbia que el confonguessin amb la seva imatge. Tampoc sembla clar si Pau Riba vulgui aparèixer en aquest homenatge que li faran. Es veu que la imatge pública, la fama, és quelcom molt més difícil de portar que el que ens expliquen per la tele.

3— Sempre m’en recordo d’un comentari que algú em va fer fa temps que deia que hi ha dues menes d’actors: els que sempre són ells mateixos facin el que facin, com James Dean, i els que es transformen i tracten de deixar de ser ells, per apropar-se al personatge. Directors com John Huston o Otto Preminguer també volen desaparèixer en les seves pel·lícules. Així com d’altres deixen la seva petjada amb un estil inconfusible, ells pretenen trobar l’absència d’estil canviant constantment de temes, to i escenaris, i fer les seves pel·lícules en funció de la història que volen narrar. Però ningú acaba d’escapar de si mateix, si treballa amb el cor. Com espectador, trobar les constants en el que fan –que hi són–, és apassionant.

4— També sembla que hi ha dues menes de polítics: els que tendeixen a dir el que pensen, i els que s’adapten més al seu entorn i les situacions. En aquest cas, no estic segur de què prefereixo. Els primers van millor per posicionar-te tu, i saber si els vols per líders o no, però poden ser una mica massa arrogants. Els segons, potser són més amables, però no acabes de saber què faran.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Guillem: A la presidenta de la Fundació Macba, Ainhoa Grandes, que demana que es freni el “desnonament”...
  • Teresa Sanz Coll: Reflexió i posicionament importants per la cultura i la ciutat. Cal implicar-nos
  • tecasoft: la musica siempre vivira en nuestros corazones
  • Skum: A quina directora i a quines justificacions et refereixes? De la direcció del MACBA ara mateix s’en...

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )