Nat_34_set06 Jordi Oliveras
Desaparèixer
1— Jorge Wagensberg, director de Cosmocaixa, deia aquest estiu a El Periódico que l’aliment del cervell és el canvi, i que hi ha dues maneres d’obtenir-lo: o bé tu et mantens, i el lloc on ets canvia, com en el cas de veure una pel·lícula, o bé et mous en l’espai físic, viatjant. Aquest estiu els qui han marxat de Barcelona han canviat de lloc, però els qui ens hem quedat hem vist com el lloc on som canvia. La ciutat no era la mateixa, i això ens feia veure diferent.
2— El Dr Pasavento, un dels noms del personatge de la novel·la de Vila-Matas, té una idea: vol desaparèixer. Canviant de lloc, convertint-se en un altre,… Pensa que només si deixa de tenir una imatge pública aconseguirà ser ell mateix. Però quan assaja la seva idea també pateix per què ningú el busca. Vol ser estimat. Bob Dylan també volia desaparèixer, potser per què no l’hi passés com a John Lennon, potser per què li feia ràbia que el confonguessin amb la seva imatge. Tampoc sembla clar si Pau Riba vulgui aparèixer en aquest homenatge que li faran. Es veu que la imatge pública, la fama, és quelcom molt més difícil de portar que el que ens expliquen per la tele.
3— Sempre m’en recordo d’un comentari que algú em va fer fa temps que deia que hi ha dues menes d’actors: els que sempre són ells mateixos facin el que facin, com James Dean, i els que es transformen i tracten de deixar de ser ells, per apropar-se al personatge. Directors com John Huston o Otto Preminguer també volen desaparèixer en les seves pel·lícules. Així com d’altres deixen la seva petjada amb un estil inconfusible, ells pretenen trobar l’absència d’estil canviant constantment de temes, to i escenaris, i fer les seves pel·lícules en funció de la història que volen narrar. Però ningú acaba d’escapar de si mateix, si treballa amb el cor. Com espectador, trobar les constants en el que fan –que hi són–, és apassionant.
4— També sembla que hi ha dues menes de polítics: els que tendeixen a dir el que pensen, i els que s’adapten més al seu entorn i les situacions. En aquest cas, no estic segur de què prefereixo. Els primers van millor per posicionar-te tu, i saber si els vols per líders o no, però poden ser una mica massa arrogants. Els segons, potser són més amables, però no acabes de saber què faran.
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.