e Editorial (Nat 33) | Nativa
Skip to content


Editorial (Nat 33)

Escrit el 09/07/2006 per Jordi Oliveras a la categoria Editorial.
Tags: , , .

Nat_33 jul06 Jordi Oliveras

1- L’altre dia vaig escriure un missatge a algú del que m’avergonyeixo. Parlava de l’emoció que vaig sentir en escoltar un disc de Chavela Vargas, però alhora volia deixar clares les barreres i precaucions que tinc a l’hora d’enfrontar-me a cançons tan explícites. La conclusió havia de ser que tot i l’actitud descreguda que pogués tenir, hi havia una emoció que sentia igualment, més enllà de la hipotètica identificació amb els amors i desamors que són cantats als boleros. El missatge, llegit més tard, barrejava sentiments i idees d’una manera que em va semblar ridícula i infumable. A mi em sembla molt difícil això de combinar sentiments i idees en una expressió. I també em sembla difícil mantenir la confiança en quelcom que has escrit, si hi has arriscat molt en fer-ho. Però està clar que hi ha gent que ho fa molt bé.

2- Llegeixo a la novel·la “Aquí nos vemos”, de John Berger, (m’ha agradat moltíssim aquest llibre. Quina manera de trobar sentit a les coses sense tancar-les, i quina capacitat per dir amb la màxima facilitat possible…!): “¿Estilo? Cierta levedad. Una sensación de vergüenza que excluye ciertas acciones y ciertas reacciones. Cierta manera de sugerir elegancia. La suposición de que, pese a todo, se puede buscar, e incluso encontrar, a veces, una melodía. El estilo es algo muy tenue, sin embargo. Viene de dentro. No es posible encontrarlo fuera. (…) El estilo entraña una promesa invisible. Por eso requiere y fomenta cierta capacidad para la entereza y una manera especial de acomodarse en el tiempo. El estilo está muy cercano a la música.”

3- L’estil interessa molt alguns músics que conec. Gairebé diria que és una preocupació que forma part de la identitat cultural barcelonina. A cops però, és una cotilla massa dura per a molts, a la música i a la vida. Una contenció de no se sap encara què. Una moderació formal d’un contingut encara per descobrir. I això no seria tan bona notícia. Per això, m’agrada la manca de prejudicis de Sanjosex. A la vida, per exemple, és fàcil trobar a faltar l’estil quan t’agrada molt algú. Et sents maldestre cada cop que obres la boca (o cada dos cops). Però si no fiquessis la pota, no trobaries la necessitat d’estil. Com pots buscar la melodia si abans no has fet una mica de soroll poc elegant? El balanceig entre mesura i desmesura és del tot necessari.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Ana: Justament la desvinculacio del Mon laboral es allo mes ridicul de les exigencies dels prfossors fixos. Perdón el...
  • Albert: Productivitat coneguda o productivitat desconeguda?
  • Alice Liddell: Avui m’has guanyat, Ramón.
  • Alice Liddell: Molt bé Ramón. I mira que mai a la vida quan anaves a la ETSAB hagués dat un duro pel que deies a la...

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )