Nat_33 juliol_agost_06 Victor Nubla
Ara fa un any, els diaris es van fer resó de que un home va ser trobat vagant pel comptat de Kent, a Anglaterra, empapat d’aigua de mar. Rescatat i acollit, va demostrat una incapacitat absoluta per la parla i va ser internat en un hospital psiquiàtric on, davant l’oferiment d’un full de paper, va executar el dibuix realista i inequívoc d’un piano. Li van subministrar l’instrument i, segons els responsables del seu internament, executava magistralment composicions clàssiques. Poc després es va revelar que es tractava d’un frau (no he pogut entendre si el frau consistia en que no savia tocar, en que podia parlar o en la manca de veracitat en el relat del seu rescat), però la desaparició de tota informació ulterior sobre l’individu i dels qui s’en cuidaven, va ser el veritable frau per a mi; a ningú l’interessava ja el tema. Fa uns dies s’ha trobat un piano al damunt de la muntanya més alta d’Escòcia (1300 metres), el Ben Nevis. L’equip de manteniment de l’emblemàtic cim ha descobert, sota el piano, un embolcall de galetes amb data de caducitat 1986. Això fa deduïr que al menys fa vint anys que l’equip de manteniment no pujava al Ben Nevis. Però no fa deduïr gaire cosa més. La notícia, com en el cas del misteriós pianista, és minça, garrepa. No sabem si el piano estava sencer o trencat, si era de cua, de mitja cua o de paret. O potser era un piano de joguina que se li havia escapat a en Comelade mentre parlava amb un conill percussionista, si podia haver estat deixat caure per un helicòpter o pujat a mà per esforçats escocesos.
I a les nostres terres, durant la inauguració del nou Bliss Begur Hotel, que segons diu el diari de Girona és de luxe asiàtic, un tal Carlo Cignozzi dil Paradiso di Frassina va presentar un vi al qual se li posa música en totes les etapes del cultiu; fins i tot a la verema. Diuen que “s’ha escollit un determinat tipus de música, amb diferències significatives científicament provades (…) les ones energètiques de la música són captades per les cèl·lules de la vinya i el raïm, i s’eviten els paràsits”. No s’ha fet públic que la Universitat Rovira i Virgili hagi enviat immediatament un equip d’investigadors. No s’ha emés cap comunicat posterior. Potser en la jet-festa del super-hotel hi havia un escamot d’enòlegs camuflats entre el servei i els convidats, amb l’objectiu de conèixer quines músiques immunitzen les vinyes. Poso la imaginació en marxa: el cap de l’escamot, en un moment donat, sent un retall de la música en qüestió i crida als companys a través del pinganillo: abort, abort!!. Missió Impossible: música i premsa generalista.
Disc recomanat La pistola de rayos, de Philip K. Dick (Gigamesh)
Llibre recomanat 1+1=3 (D.O. Penedés)
Plat recomanat Araki (G3G)
Vi recomanat Sardines a la brasa amb pà amb tomàquet (moment immillorable)
