Fòrum 2006. Jordi Puntí.
Escriptor i afeccionat a la música.
Ens hem de moure com ratolins entre cames d’elefants. Som petits però tenim molta més mobilitat.
Aquests últims dies s’ha produït una notícia curiosa: s’ha informat a bombo i plateret de l’aparició del nou disc de Morrissey. La notícia arriba amb 20 anys de retard. Finalment, els de la meva generació han accedit a llocs de poder dins dels mitjans i ara comencen a imposar els seus gustos musicals, que ja han quedat antiquats. Existeix gran distància entre l’escena musical real de Barcelona i la informació que donen els mitjans de gran abast. El primer desajust es produeix a la mateixa redacció. Els caps de secció de cultura i espectacles es resisteixen molt a acceptar que alguna novetat és interessant fins que un altre mitjà ho publica. L’única manera de saber el que passa s’aconsegueix amb la curiositat. M’agradaria fer una recomanació a l’escena independent: el discurs al marge de les modes ha de ser sempre una finalitat però mai un mitjà de subsistència. Com deia Robert Fripp, ens hem de moure com ratolins entre cames d’elefants. Som petits però tenim molta més mobilitat.
(resum escrit a Nativa 32_ Marta Solé)