e Editorial (Nat 32) | Nativa
Skip to content


Editorial (Nat 32)

Escrit el 09/05/2006 per Jordi Oliveras a la categoria Editorial.
Tags:

Nat_32_mai06 Jordi Oliveras

Converses

Extret d’algunes converses sobre música dels darrers dies:

\\Curiosa reflexió d’un músic culte, de la ciutat. Diu que enyora els temps en que els artistes havien de treballar per encàrrec. Parla del Renaixement, però també de l’època dels grans estudis de Hollywood. Defensa que treballar sota la subjecció d’uns límits pot ser tant o més estimulant per la creativitat. Que el mercat és molt més punyetero definint els seus límits, i que l’alternativa, la suposada llibertat absoluta de l’artista, és un món en que és difícil orientar-se.

\\ Amb una amiga, veiem el concert de Bill Frissell, amb un trio de corda, i, un altre dia, el de Vinicius Cantuaria. Ho parlem, al sortir del darrer. Als dos concerts hi havíem anat amb certa expectativa de trobar soroll i radicalitat sonora. No va ser així. Està bé recordar que l’experimentació també pot ser subtil.

\\ Més sobre l’experimentació. Sortint del concert de Manta Ray, i només utilitzant-lo com a excusa, algú em diu que l’avantguarda és la música d’una molt determinada època del segle passat. Ens preguntem si després d’allò té sentit insistir en trencar formes, o si el camí és incorporar els fruïts d’aquells trencaments a la música popular, en treballs personals.

\\ En una taula que parla de plans estratègics per la música, uns argumenten que el principal motiu per donar suport a la música és buscar la felicitat dels ciutadans. El principal valor de la música és que ajuda a viure. D’altres, s’espanten per aquest llenguatge. Diuen que els plans globals s’han d’ocupar de la gestió. La felicitat –segueixen- és cosa de cada u, no de la col.lectivitat.

\\ Un bon pare de família em fa una reflexió, partint dels canvis d’ubicació dels festivals Urban Funke i Summercase. Diu que, amb tanta submissió als sectors més sensibles al soroll, estem fent una ciutat avorrida. Que encara que hi hagi qui diu que això cada cop és més escandalós, no és veritat. Que en altres temps s’havien fet festes sorolloses en indrets molt més cèntrics de la ciutat, i hi havia més tolerància. Que tot plegat ens porta a una ciutat poc saludable, i li preocupa com pot créixer el seu fill en un entorn tant controlat.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Albert: Productivitat coneguda o productivitat desconeguda?
  • Alice Liddell: Avui m’has guanyat, Ramón.
  • Alice Liddell: Molt bé Ramón. I mira que mai a la vida quan anaves a la ETSAB hagués dat un duro pel que deies a la...
  • Conxa: Totalment d’acord, fa 26 anys ja em varem classificar com “madre añosa” i que?…graci2es

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )