Nat_32_mai06 Jordi Oliveras
Converses
Extret d’algunes converses sobre música dels darrers dies:
\\Curiosa reflexió d’un músic culte, de la ciutat. Diu que enyora els temps en que els artistes havien de treballar per encàrrec. Parla del Renaixement, però també de l’època dels grans estudis de Hollywood. Defensa que treballar sota la subjecció d’uns límits pot ser tant o més estimulant per la creativitat. Que el mercat és molt més punyetero definint els seus límits, i que l’alternativa, la suposada llibertat absoluta de l’artista, és un món en que és difícil orientar-se.
\\ Amb una amiga, veiem el concert de Bill Frissell, amb un trio de corda, i, un altre dia, el de Vinicius Cantuaria. Ho parlem, al sortir del darrer. Als dos concerts hi havíem anat amb certa expectativa de trobar soroll i radicalitat sonora. No va ser així. Està bé recordar que l’experimentació també pot ser subtil.
\\ Més sobre l’experimentació. Sortint del concert de Manta Ray, i només utilitzant-lo com a excusa, algú em diu que l’avantguarda és la música d’una molt determinada època del segle passat. Ens preguntem si després d’allò té sentit insistir en trencar formes, o si el camí és incorporar els fruïts d’aquells trencaments a la música popular, en treballs personals.
\\ En una taula que parla de plans estratègics per la música, uns argumenten que el principal motiu per donar suport a la música és buscar la felicitat dels ciutadans. El principal valor de la música és que ajuda a viure. D’altres, s’espanten per aquest llenguatge. Diuen que els plans globals s’han d’ocupar de la gestió. La felicitat –segueixen- és cosa de cada u, no de la col.lectivitat.
\\ Un bon pare de família em fa una reflexió, partint dels canvis d’ubicació dels festivals Urban Funke i Summercase. Diu que, amb tanta submissió als sectors més sensibles al soroll, estem fent una ciutat avorrida. Que encara que hi hagi qui diu que això cada cop és més escandalós, no és veritat. Que en altres temps s’havien fet festes sorolloses en indrets molt més cèntrics de la ciutat, i hi havia més tolerància. Que tot plegat ens porta a una ciutat poc saludable, i li preocupa com pot créixer el seu fill en un entorn tant controlat.
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.