e Crítica | Nativa
Skip to content


Crítica

Escrit el 09/03/2006 per Jordi Oliveras a la categoria Editorial, Periodisme musical.
Tags:

Nat_31_mar06 Jordi Oliveras

Llegeixo al darrer Rockdelux l’interessant article de Pablo Gil, amb el títol “Malos tiempos para la crítica”, i penso que sí, que té raó, que vivim en un temps en blanc i negre, en el que sembla que les objeccions a un projecte només poden venir de l’enemic.

A la redacció de Nativa mateix ens hem vist embolicats alguna vegada en debats en que algú defensava que en el comentari d’un disc, per molt que matisis detalls, a la fi, el que queda és el missatge de si el disc està bé o no. En aquest pensament no hi ha espai per la crítica constructiva. Potser és perquè som amateurs,… (No. No és per això: em sembla que hi ha “professionals” que també ho pensen així).

El descrèdit de la crítica no es limita al periodisme musical. Es fa extensiu a molts altres nivells de la societat. Els polítics mateixos semblen confirmar aquesta visió de la crítica. La discrepància s’exterioritza per motius tàctics. Quan ha de fer més feble al contrincant o quan dins d’un mateix grup cal tenir contents a dos sectors. Sembla il·lús pensar en l’exercici de l’anàlisi i el debat amb voluntat de cercar una síntesi que millori la proposta. El joc consisteix en guanyar o perdre. Tenir la raó o no. Ser discrepant amb els teus és posar problemes i frenar l’acció.

Hi ha alguna connexió entre això i la moda de tot el que és emocional. En el món de les emocions sembla que només hi ha una percepció total i instantània. No hi ha espai per mitges tintes. El missatge és millor com més impactant resulta. I és contundent quan no s’està per punyetes. (Bé, també podríem dubtar, perquè hi ha qui distingeix l’emoció del sentiment, que seria una cosa més lenta i elaborada,… però, si ho fem, el comentari perdrà força!). En el camp de les idees i les raons, són possibles els matisos.

Fem trossets el que estudiem i podem trobar parcel·les de consens i discrepància. I de fet, ni tan sols en la música existeix l’emoció definitiva. La cançó que avui ens fa ballar, bojos d’alegria, aquí, amb aquesta llum i aquests amics, potser demà resultarà un soroll que el cos no sabrà agrair. La crítica hauria de poder expressar aquesta provisionalitat de les coses.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Pachuco Choco: Vosaltres sí que sou GUAPOS!
  • Red Pèrill: Ets la meva reina, Roger.
  • Xavi Portalés: Ets gran Pepet! 😁🎵🐥💚
  • Empe: Sí, realmente una gran exposición de la realidad urbanística. Estuve en Estambul hace un par de meses. Descubrí...

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)nativa.cat

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )