Skip to content


Article: Comentaris al Marge (Nat 31)

Escrit el 07/03/2006 per Ramon Faura a la categoria Comentaris al marge.
Tags:

Nat 31 març-abril 06. Ramon Faura

¡DECAIGAMOS, DECAGAIMOS!

Què podem dir del panorama musical d’un país quan el gerent d’una de les empreses, suposadament més importants, confon Macedònia amb Sidonie? Què podem dir quan tant se li en fot vendre música que vendre menors? Què podem dir del panorama musical d’un país on la poca música en directe que hi ha a la ràdio (exceptuant comptades i honroses excepcions) és en realitat el breu interval durant el qual un locutor aficionat a les jineteras, i un entrevistat que diu que és psiquiatra i ens aconsella la millor manera de morir de fàstic, s’ensabonen la boca? Què podem dir de la indústria musical d’un país on es confon “compromís social” amb tenir el carnet d’un partit polític? Què podem dir d’un país que creu que les coses profundes són avorrides, però que qualifica de superficial tot allò que no entén? D’un país on la premsa escrita (exceptuant comptades i honroses excepcions) abans d’obrir la boca espera que el New Musical Express els estampi el segell d’“apte”? D’un país on els músics o bé creuen que és un deshonor viure de la música (els indis) o bé creuen que no viure de la música invalida la música (els jazz)? D’un país on els músics amb tècnica no han inventat ni una puta melodia i s’aferren amb covardia gallarda al que es portava per New York fa uns 50 anys (altra vegada els jazz)? D’un país on els músics que diuen “obrir-se al món” sempre s’obren al mateix món i sempre fusionen el mateix estil? On la gent que fa “música amb arrels” s’entesta en pensar que només tenim UNA sola arrel (una arrel tan pura com atàvica i dòcil; “Arrel”, doncs, formulada en els mateixos termes higiènics que el Mein Kampf)? D’un país on el 80% de les sales creu fermament que un camerino és una habitació amb serradures mullades al terra on es guarden les caixes de cervesa i les ampolles de Cointreau? D’un país amb unes vaques sagrades i calbes que confonen el greix amb la carn i que a més gosen dir que un David Bowie és frivolitat adolescent (imagino que els costa entendre que algú
que no arrossegui el mateix volum abdominal que ells sigui capaç de llegir més de tres línies sense moure la boca)? D’un país on la gent creu que abans ve la fama i després la qualitat? D’un país on la gent confon un músic amb un tocadiscos i no dubta en comportar-se davant del músic com si fos davant d’una màquina, és a dir, insensiblement, amb mala educació de poll ressuscitat i demanant a crits que els bastonegin? D’un país on la gent, com els gossos, les vaques o els bens, només fa cas a l’art quan té por o sent veneració servil per l’artista? D’un país on els bars que programen música són considerats “focus de soroll incívic”, en cap cas de cultura, i en conseqüència no només no se’ls ajuda sinó que se’ls obliga a pagar més impostos? D’un país on els programes de cultura (tan moderns, tots ells) no inclouen la música, i quan ho fan és perquè el músic en qüestió posseeix altres qualitats més importants com ara fer d’actor per un pijo tou com un totxo de llar i disfressat de Ken Loach? Què podem dir del panorama musical d’un país on els nacionalistes exigeixen per reconèixer com a pròpia la música, que els músics portin barretina, sàpiguin munyir vaques i pixar mentre caminen? Què podem dir del panorama musical d’un país en el qual els no-nacionalistes creuen que qualsevol músic que canti en català és un ésser que porta barretina, sap munyir vaques i pixa mentre camina? Què podem dir d’un país on tothom vol ser diferent però tothom desconfia de la diferència? D’un país on la gent mai obre la porta sense treure la cadeneta. Què podem dir d’un país on, com diu el gran poeta Andreu Subirats, “el més tonto apanya arradios”?… Què collons podem dir? Doncs no gaire cosa. Res. Tan sols tancar els ulls, assegurar-nos que els nostres vàlids no ens han fotut la cartera, i demanar un altre gintònic.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Abc: Interessant reflexió. ¡ Mira por dónde!
  • iiioxoiii: La imatge pels éssers humans és forma de reconeixement més important. Crec que el problema actual prové de...
  • Guillem: A la presidenta de la Fundació Macba, Ainhoa Grandes, que demana que es freni el “desnonament”...
  • Teresa Sanz Coll: Reflexió i posicionament importants per la cultura i la ciutat. Cal implicar-nos

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )