Skip to content


Barcelona slow mood

Escrit el 09/01/2006 per Jordi Oliveras a la categoria Editorial.
Tags:

Nat_30_gen06 Jordi Oliveras

Això dels moviments musicals te els seus problemes. Hi ha dos fenòmens que poden tenir el seu interès: d’una banda l’existència d’un so o una línia de recerca que permeti agrupar propostes, com van ser els casos del trip-hop, a Bristol, del grunge, a Seattle, o d’aquella mena de rock ballable que es feia a Manchester. L’altre, probablement connectat amb el primer, és que hi hagi el que en diuen una escena: artistes que es relacionen habitualment entre ells, en connexió amb un públic proper en gustos i estètica, en uns espais de referència comuns. Probablement, diuen, això passava al Madrid dels vuitanta.

Fa uns anys, l’ús d’aquestes identificacions es va convertir en una referència. La utilitat per artistes, discogràfiques, polítics, periodistes i, en ocasions, pels consumidors de música, és prou evident. És útil per simplificar la informació, per vendre, per decidir compres, per identificar ciutats,… inclús per sentir-se pinya i millorar l’auto-estima, que tampoc és un valor menyspreable. El problema –si més no, un d’ells– és com sempre l’abús. La temptació de forçar una d’aquestes marques pot generar efectes contraproduents.

A Barcelona hi ha hagut i hi ha diversos intents de crear una marca amb el so de la ciutat. Sota el meu punt de vista, aquests intents topen amb diversos problemes. Un, que ens trobem en un moment en que el nom de la ciutat té més força que el que hi passa dins. Pot ser una avantatge o un inconvenient. Jo em decanto per la segona possibilitat: la moda de la ciutat pot arribar a tapar l’interès del que s’hi crea. Dos, la diversitat de la ciutat. A Barcelona, es produeixen molts sons diferents, tots ells en un bon moment i amb interès notable. De fet, jo diria que no és habitual que una gran capital produeixi un únic so.

Tractar de capitalitzar el nom de la ciutat des d’un d’aquests sons és inevitablement un exercici de discriminació, probablement injust amb el moment en que ens trobem. I tres,parlar d’un moviment és fer una foto fixa d’un moment i això potser no acaba d’encaixar amb la dinàmica real de Barcelona. Per a mi, és una característica inherent a la nostra ciutat i les seves possibilitats la lenta incubació de les millors propostes artístiques que s’hi estan produint. I no està del tot malament que sigui així. Potser és això el que hem de vendre.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Monica: Uff como la verdad te hace daño!!! Superrrr
  • Myriam Perea: Magnífico! Divertido porque es certero.
  • Montse: Me ha encantado leerlo. Gracias!
  • vivi: que preciosidad y cuanta verdad!!! yo tengo gemelos, e 5 anhos, os dejo imaginar!!!

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )