Skip to content


Article: Sacré! (Nat 30)

Escrit el 09/01/2006 per Victor Nubla a la categoria Sacré!.
Tags:

Nat 30 gen_06 Víctor Nubla

“¿Supone usted que una orden de un tribunal
puede obligar a una gallina a poner un huevo?”

Robert A. Heinlein
Fragment de les “Memòries d’un zoòleg domèstic”
(manuscrit trobat en una pet-shop)

M’he assabentat que el gat de la Beth Serra i l’Albert Guitart abandona qualsevol activitat quan comença a sonar el disc que vaig enregistrar a mitjes amb Tibetan Red i que es diu Tao Point. L’animal se sitúa en la zona de l’estèreo i s’entrega a l’escolta profunda acompanyada de girs de les orelles. Bitxo, doncs així es diu el mixet, té bon gust (i un interés malaltís per l’escala de l’edifici).

Fa uns quants anys, els Macromassa vam fer un concert al Pati Llimona, era una suite anomenada “Dàrsenes Sensorials” (una història de ciència ficció). Abans de cada part, jo deia el títol i explicava una mica l’escena. Era un lluminós matí de diumenge electoral. Els helicòpters feien un acompanyament interessant a la música, i entre el públic hi havia una noia asseguda amb un gos llop, lligat a la cadira, que dormitava plàcidament. Quan vam començar a tocar el tema “digestió d’un cadell de fox-terrier després d’haver-se menjat una sabatilla prop del pont de comandament”, el gos va començar a plorar i no va deixar de llençar aquells esgarrifosos udols fins al final del tema. Aquella mateixa nit, Aznar guanyava les eleccions.

Tot això no hauria de sorprendre’m: l’any 1985 em vaig convertir en un dels dos primers catalans en enregistrar un disc amb un gos. L’altre era Juan Crek i el disc, Macromissa, de Macromassa. La gossa era Hortènsia Pool, la primera gossa catalana en enregistrar un disc amb dos tipus extravagants, una digna sucessora de la formidable Laika, que va ser, literalment, el primer ser viu de la Terra en sortir a l’espai exterior.

El món animal no ha deixat de fascinar-me. I penso que tota l’espècie humana sent aquesta fascinació, aixó sí, per alguns animals més que per altres. Potser el més estimat és el cavall, l’animal al qual se li han aixecat més escultures públiques en tota la història de l’art (solament cal que feu un volt per l’Amèrica del Sud, on encara es conserven molts d’aquests monuments al cavall, sempre amb una persona diferent asseguda a sobre seu). I no puc més que recordar l’interès que les zebres van posar en el concert de La Orquesta de la Muerte al zoo.

Però, és veritat que als animals els interessa la música? Crec que puc demostrar que sí. Tots hem vist la vella imatge del gosset que escolta atentament l’altaveu d’una gramola. És una de les imatges de marca més famoses del món, com ho és el seu nom: his master’s voice. La veu del seu amo. Però, atenció! una gran catàstrofe històricocultural s’amaga al darrera d’aquest atreviment irresponsable de qui la va concebre: pretenia ser una metàfora de la fidelitat de la música enregistrada mitjançant la proverbial fidelitat del ca. Però ara sabem científicament que les freqüències emeses per aquests aparells no contenen els suficients harmònics perquè el gos identifiqui la veu del seu amo. Sota aquesta premisa, l’eslògan pren un altre sentit: el gos escolta perquè percep alguna cosa que l’interessa, però en cap moment li és familiar. Mostra el seu interés per un so, i li presta atenció. Simplement. El gos, per tant, té curiositat i també la practica amb el sentit de l’oïda (si el gos identifiqués realment la veu de l’amo, sortiria corrents -kai kai!- creient que el seu amo s’havia transformat en una gramola). Potser per culpa d’aquest error de bulto, en l’actual consum de la música enregistrada, la nostra cultura valora més la fidelitat que la curiositat. Jo diria, sense anar més lluny (i a mode d’exemple, ja que aquest no és un text sobre música), fent un ús pervers de les paraules, que la indústria discogràfica està tan interessada en la fidelitat que reprodueix fidelment la mateixa música des de fa anys, i aixó fa que no es desperti la curiositat del públic.

Una bona part de la Humanitat (bona, en el sentit que té peles), es mira el món com si estiguéssim en el segle XX. L’altra part, es mira el planeta ja en el segle XXI, fet un fàstic i ple de torracollons.

Si som tan cobards de ficar un gos en un cohet i enviar-lo a les “ximbambes” a veure què li pasa, en lloc de provar-ho nosaltres, s’entén que molt interès pel risc no té l’espècie humana, més enllà del risc de trencar-se la crisma tirant-se des d’un pont lligat amb una corda. Jo tampoc pujaria a un cohet si sapigués que intenta enlairar-se, però m’acullo al dret de seguir considerant que en l’art i en l’amor s’ha de ser valent i fer tot allò que en la vida real resultaria molt perillós.

Vi recomanat: El curioso incidente del perro a medianoche (Mark Haddon)

Disc recomanat: Annubis (Bodega Norton – Argentina)

Llibre recomanat: formatge de cabra a l’estil Rantanplan

Plat recomanat: The Doughnut In Granny’s Greenhouse (The Bonzo Dog Band)



Últims comentaris

  • Rubén Martínez: Gracias por el comentario, Laura. No digo que sean agentes pasivos, sino que tienen una posición...
  • Laura: Tampoco podemos situar a los artistas, etc. como agentes meramente pasivos en estos procesos. En el caso de...
  • Daniel: Qué buen artículo. Ciertamente se ha hecho a veces una lectura cómoda de la situación y se ha utilizado el...
  • De gismana y que.: Si subes la colla, te oyen hasta los cantos de la barrica.

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )