Skip to content


Entrevista: (lo:muêso)

Escrit el 09/09/2005 per admin a la categoria Entrevistes a músics.
Tags: , , , .

Nat 28 set_05 Josep Martín

Les matèries del proper curs

Amb un nom fàcil de pronunciar però gairebé impossible d’escriure bé a la primera, ja es veu que (lo:muêso) no és un grup fàcil. O com a mínim no és un grup obvi, està ple (com el seu propi nom) de paranys i necessita una mínima predisposició per part de l’oient. La seva música no es críptica tampoc, però exigeix un mínim esforç sa i recomanable. Acaben d’editar un segon disc titulat “(next:matêria)” i es disposen a presentar-lo durant aquest mes a alguns escenaris catalans. Avui també ho fan aquí, a NATIVA.

La primera impressió és que estem davant d’un grup de hardcore d’aquests que no es prenen el terme al peu de la lletra, més aviat dels que utilitzen aquestes sonoritats per crear un discurs propi, animat també pel post rock, l’out rock o com ho vulgueu anomenar. Però ja n’hi ha prou de categories musicals absurdes creades pels mitjans, abans potser ens interessa saber que (lo:muêso) és un quartet format per (al:fônso), (ra:ûl), (ka:rlôs) i (ju:ânma). Ja veieu que això dels noms sí que s’ho prenen al peu de la lletra. I tot i que els seus músics estan repartits per aquí i per allà podríem dir que és un grup de Premià de Mar que comença a funcionar el mes de març del 2001 a partir de les cendres de dues bandes, God’s phone i Visceral James, que ja estaven en funcionament des de l’any 1993. Abans d’arribar a aquest (next:matêria) ja hi havia alguns llançaments previs, especialment mutê, editat l’any 2003 al desaparegut segell Cydonia. Després del sempre difícil canvi de segell (el grup ja tenia enregistat aquest disc feia més d’un any), acaben fent d’Aloud Music la seva nova casa discogràfica. I potser ara més que mai és el seu moment, una d’aquelles oportunitats que sembla que no estan disposats a desaprofitar. Aquest és un resum de la conversa que vam mantenir amb l’Alfonso i el Raül al voltant d’aquest nou disc i de les seves pròximes matèries.

Josep Martín: Ja fa un any que teniu el disc enregistrat, però creieu que aquest nou disc representa bé a la banda tal i com sona ara mateix?

Alfonso: Jo crec que sí. Quan vam enregistrar aquestes cançons tot just acabaven de sortir del forn i ara en directe sonen com han de sonar. Encara no ens hem cansat d’elles, vaja…

JM: El vostre és un so propi del hardcore, però amb matisos, per exemple al disc també es poden escoltar acordions i trompetes…

Raül: Quan era petit tocava l’acordió i sempre pensàvem que un dia l’utilitzaríem en alguna cançó. Potser queda molt allunyat del que seria el hardcore, però en el fons es tracta de fer el que ens ve de gust.

JM: En quins termes us agradaria que es parlés de la vostra música. Això del hardcore ja us està bé?

R: Sí, quan més genèric millor.

A: Ja ens pesen les etiquetes. Per tant ja està bé que ens vegin dins d’aquest àmbit.

R: Nosaltres diem que fem “rock and fallos”

JM: Per què voleu que el nom del vostre grup s’escrigui d’aquesta manera tan complexa, així amb els dos punts, entre parèntesi i l’accent circumflex…

R: En principi volíem un nom que ningú el pogués trepitjar i que no tingués cap significat. Així que vam decidir que com a mínim complicaríem la manera d’escriure’l, però ja hi ha gent que es queixa que els noms de les cançons també són difícils d’escriure…

JM: Home, els noms dels temes potser també mereixen un comentari. A mi m’agrada molt “Bambi Motorhêad”…

A: Sí, ens ho passem pipa. Alguns surten de bromes internes del grup, però en definitiva són paraules que ens agrada com sonen. De fet a l’estudi tenim una llista de títols que ens atreuen i que després anem posant a les cançons quan van sortint.

JM: Deies que algú ja s’ha queixat que els noms de les cançons costen d’escriure. El dissenyador segurament no, oi?

R: No, perquè sóc jo mateix. Això de ser dissenyador em ve una mica gran. Sé que potser això no agradarà als professionals del ram, però pensàvem que ningú millor que algú del propi grup per reflectir el que és grup en un grafisme i en aquest sentit la resta de la banda em recolza totalment. També he fet algunes de les fotografies, tot i que moltes són de la gent que ens segueix als concerts.

JM: Això sol passar amb moltes bandes comparables a vosaltres, que no tenen un nombre de seguidors molt gran, però que en tenen alguns de molt fidels que mai es perden ni un concert.

A: Els que venen als concerts veus que fan tots els esforços possibles. Fins i tot n’hi ha que ens diuen que si no toquem abans de tal hora no aniran a treballar i coses així. Bé, això ja és un cas extrem.

JM: Suposo que és una sort que no estigueu sols. No només perquè teniu seguidors al darrere, també perquè hi ha més bandes que es mouen en coordenades similars, com Nisei per exemple.

A: Sí, últimament sembla que s’està tornant a activar el tema. Hi havia hagut una certa crisi a Catalunya pel que fa a aquest tipus de bandes, però ara sembla que tot torna a estar en funcionament. I fins i tot es pot dir que està de moda ser punk rocker, es tornen a portar les Converse i tot això.

JM: Està bé això d’estar de moda, però d’això no es menja. Així que suposo que tots teniu feines al marge de la música.

A: Jo sóc administratiu. Com pots comprendre m’ho passo molt bé tocant, però la cosa no dóna. Sóc una mica el freakie i el hippie de l’oficina però bé, no em puc queixar perquè tots els companys han comprat el disc.

JM: I tu Raül? Que em sembla que a més darrerament t’ha vingut una feina més a sobre…

R: Però aquesta feina es fa amb molt de gust… Fa un any i mig que he sigut pare. I a banda d’això sóc dibuixant tèxtil, redibuixem dissenys perquè siguin estampables.

JM: El disc va sortir a finals de maig, l’estiu és un temps d’impàs, però ara ja comenceu a anunciar concerts. Quins teniu a la vista?

R: El 9 de setembre a Sant Adrià en un festival de dos dies que es fa a la platja i allà també tocarem amb Nisei.

JM: Déu n’hi do. Hi ha uns quants festivals d’aquest estil. Aquest mes d’agost es va fer un clàssic per exemple: el festival hardcore de Sant Feliu de Guíxols. Hi vau anar?

A: Només hi vaig anar jo del grup i la veritat és que vaig trobar a faltar als altres muesos… A mi em va agradar molt, vaig veure Unsane, Today is the day, Lungfish que va ser el millor del festival, No More Lies també increïbles… Jo ho vaig trobar molt bé amb preus populars i gens massificat.

JM: Després teniu un concert el 30 de setembre al Bikini?

A: El que més em tira d’aquest concert és el so. És la sala que millor sona de Barcelona i això imposa.

R: Sí, estem una mica nerviosos.

JM: Aquí tocareu sols?

R: Hi haurà uns teloners que encara s’hauran de confirmar.

JM: O sigui uns teloners vostres…

R: Sí, sí… Es fa estrany oi?

JM: Bé, segurament heu sigut teloners vosaltres moltes vegades.

A: Sempre hem sigut teloners, de fet.

Doncs sense desmerèixer la lloable feina dels teloners, o dels grups acompanyants com es diu ara per ser políticament correctes, potser a (lo:muêso) ja els ha arribat el moment de situar aquestes grafies impossibles amb un cos més gran i una mica més amunt dels cartells. Com a mínim idees i talent no els falta. Ara cal veure si aquest nombre de seguidors fidels es continua ampliant i es va conformant un interessant conjunt de bandes rara avis catalanes que ajudin a fer avançar la nostra música a cop d’innovació i risc.

Si voleu mantenir-vos al dia de tots els concerts del grup o trobar més informació sobre la banda, la millor opció es passar-se per la seva pàgina web, que és d’aquelles que no està abandonada i plena de teranyines:  www.lomuesoweb.com



Últims comentaris

  • Alice Liddell: Avui m’has guanyat, Ramón.
  • Alice Liddell: Molt bé Ramón. I mira que mai a la vida quan anaves a la ETSAB hagués dat un duro pel que deies a la...
  • Conxa: Totalment d’acord, fa 26 anys ja em varem classificar com “madre añosa” i que?…graci2es
  • Baikal: Como la vida misma… Me reído a morir, me encantó! Justo me lo pasó una compañera porque me...

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )