Nat_28_set05 Jordi Oliveras
Inventar futurs
Les persones adquirim objectes i prenem decisions que ens porten a llocs in-imaginables abans de ser-hi.
És difícil imaginar-ho, de tant habituats com estem, però en un món abans de la televisió, algú podia suposar com podia canviar la seva vida diària en el moment d’adquirir l’objecte? S’ajornen converses per partits de futbol, s’organitzen horaris en funció de la programació, es construeix una visió del món per aquesta finestra,… deu ni do.
O, un exemple més proper, qui podia anticipar els canvis en el nostre dia a dia, els nostres compromisos i la nostra disponibilitat, abans del telèfon mòbil?
Inventem objectes, els fem, els adquirim, ens els trobem a sobre i llavors potser comencem a dir allò que són eines i ens condicionen segons l’ús que en fem. O potser ens adaptem a ells, els convertim en una prolongació inconscient de nosaltres, i la nostra visió del món es transforma amb la seva presència.
Ara es parla molt dels canvis provocats per la música a través d’internet, però, i si tirem enrera i pensem en la música abans que fos enregistrable? En un mon sense discos, els concerts havien de ser experiències úniques i irrepetibles, que tampoc està malament. I el problema de si el directe està a l’alçada del disc no existia. I l’economia a l’entorn de la música-objecte no existia. I la feina dels periodistes, era una altra,…
No pretenc proposar un retorn a aquells temps, però sí posar en qüestió esquemes que, inconscientment de tant familiars com són, considerem inamovibles. Si de debò cal pensar la música com a problema –que tampoc és imprescindible-, quedar-nos en la idea que la música només pot funcionar si hi ha contractes discogràfics, mitjans de comunicació, festivals i demés potser és una mica limitat. És un model, però no necessàriament l’únic.
Com en altres qüestions de la vida potser cal adoptar una altra actitud: oblidar-ho tot, encara que sigui provisionalment, repensar com i quina música volem fer i escoltar –o difondre-, i imaginar i construir un entorn a la nostra mida.
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.