Nat 28 sep_05 Víctor Nubla
La columna d’aquest mes pren la forma d’una carta des de Sardenya, ja que em trobo aquí. I és una reflexió sobre les prohibicions que, com molt bé apuntava l’editorial del número anterior de Nativa, poden portar a situacions poc desitjables. Itàlia ha deixat de fumar? Bé, passen coses prou inquietants, com ara que no solament a qualsevol restaurant s’indica a l’entrada que està “vietato fumare”, sinó que el mateix cartell es troba a l’interior dels lavabos de tots els restaurants. El cartell diu que està prohibit fumar, especifica la multa i remarca la gravetat de fer-ho al davant d’una dona visiblement embarassada, nens en període de lactància i menors de 12 anys que, com tothom sap, són els grups socials que pots trobar-te més fàcilment als lavabos dels restaurants i els bars… La gent fuma a les portes dels establiments, de manera que tot és un entrar i sortir permanent, els carrers estan plens de gent aturada davant els bars, que fuma compulsivament. Així que els italians no han deixat de fumar i la despesa en aire condicionat dels establiments hostalers es dispararà, amb tant obrir i tancar la porta, aquest tòrrid estiu. No parlem del desastre ecològic causat pels milions de filtres de carboni abocats al clavegueram. Què passarà quan la mesura arribi a casa nostra? No cal tenir molta imaginació per pronosticar una forma més perillosa i incontrolable de “botellón”. Milers de persones entrant i sortint constantment dels bars, un murmuri permanent de converses fragmentades, cops de porta i baralles a l’interior dels establiments com a conseqüència de la usurpació de les cadires i taules d’aquells que surten a fumar, per part dels que no ho fan… Un món de malson se’ns ve a sobre. Quin nou comerç il·legal provocarà? venda ambulant de tabac? De cendrers? Podem imaginar quines places de Gràcia patiran primer aquesta nova situació. Suggereixo al Pipa Club que esdevingui ambulant, és l’única opció que li queda. I als concerts? En tots aquells llocs on l’escenari i la barra del bar es trobin al mateix espai, per tal que el públic no estigui tot el temps entrant i sortint, els músics hauran de concedir pauses de 5 minuts per sortir a fumar. He calculat que en un concert amb 300 fumadors entre el públic i dues hores de durada, a una cigarreta cada mitja hora, si s’utilitzés el mètode de posar un segell a la mà per poder tornar a entrar, el porter hauria de posar 900 segells… Tot es dispara quan s’especula amb els resultats d’una prohibició.
Llibre recomanat: T.A.C. – Splintered (cd Small Voices, 2004)
Vi recomanat: cozze frite (a Sardenya obren els musclos al vapor, els extreuen de la closca, els arrebossen i els fregeixen molt cruixents…)
Disc recomanat: Antiqua, vi negre de la bodega Monica di Sardegna
Plat recomanat: Mediterranea, texts d’Alberto Masala, fotografies de Massimo Golfieri (editat per Il Maestrale)
