Skip to content


Article: Comentaris al marge (Nat 28)

Escrit el 09/09/2005 per Ramon Faura a la categoria Comentaris al marge.
Tags:

Nat 28 sep_05 Ramon Faura Coll

Ni la música ni l’art són, ni poden, ni han de ser, democràtics

No sé molt bé què és l’art, però és evident que no tothom pot practicar-lo. Tanmateix, negar aquesta evidència ha estat –i és– un dels punts forts del consumisme democràtic. Efectivament, la publicitat i els caps més visibles de l’administració se’ns dirigeixen una vegada i una altra en clau artística. Un cotxe que sabem que es fabrica industrialment i que arriba als concessionaris de cent en cent, se’ns assegura que és el nostre cotxe perquè nosaltres NO SOM COM LA RESTA. La cosa no acaba aquí. Els caps visibles de l’administració pública que abans, fossin bons o dolents, eren educats, polits i sovint intel·ligents, ara s’entesten en no oferir ni solucions ni propostes; tan sols xiuxiuejar-nos a cau d’orella un “tu ja m’entens” insà i pervers. I aquí teniu els lamentables espectacles de càrrecs electes ballant samba perquè “ballant samba, l’amo s’apropa a la beneiteria dels súbdits”. O dit amb altres paraules: “En la mesura en què tots vostès són artistes, jo, càrrec electe, en lloc de gestionar amb més o menys fortuna els seus impostos, ballo samba i els demostro un cop més que sóc tan enrotllat com vostès”.

Si ens hi fixem, la perversió és evident: s’afirma que l’artisticitat és idiotisme. Un esperit creatiu, un artista, diríem, ho és en la mesura que gesticula com un mico, ensenya un tros de cul o esbufega i diu “tope” quan alguna cosa el commou. No és estrany que proliferi tant aquella frase feta (frase molt mal feta, per cert) de “Jo no crec en romanticismes”. Com si romanticisme i ximpleria fossin sinònims.

I en relació a la música, què?, em preguntareu. Doncs no ho sé, però cada vegada creix la incòmoda sensació que hi ha més idiotes fent discos (potser m’estic fent gran). Ara tothom creu poder ser un artista, tothom creu que té dret a fer música. Legalment, és evident que sí que en tenen. Però el món de l’art és injust i no en sap res, de democratismes. Jo pregaria a tots aquells que no tenen res a dir, que romanguin callats. Si més no, que parlin fluix, allà al fons, asseguts a les tauletes al costat del bany. Sí, és cert, parlar és un dret; però també és veritat que parlar no és una obligació… I últimament, hi ha tan soroll de fons que les veus importants s’estan quedant afòniques.



Últims comentaris

  • Abc: Interessant reflexió. ¡ Mira por dónde!
  • iiioxoiii: La imatge pels éssers humans és forma de reconeixement més important. Crec que el problema actual prové de...
  • Guillem: A la presidenta de la Fundació Macba, Ainhoa Grandes, que demana que es freni el “desnonament”...
  • Teresa Sanz Coll: Reflexió i posicionament importants per la cultura i la ciutat. Cal implicar-nos

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )