El temps vist com a material flexible

Nat_26_mai05 Jordi Oliveras

Només he llegit el títol i les ressenyes del llibre “Elogi de la lentitud” de Carl Honoré, però el que em suggereixen m’interessa. El ritme de vida i la densitat del temps que vivim són matèria fonamental a l’hora de definir les nostres vides i la nostra societat. El moviment slow, la filosofia del qual recull aquest llibre, reivindica la necessitat de viure més lent per viure millor. De tant obvi i proper com és, potser no hi fem cas.

Recentment he tingut el privilegi de canviar de ritme de vida durant uns mesos i m’ha sorprès els canvis que m’ha suposat. Molt més enllà del que havia pogut percebre en unes vacances. Igualment, també era diferent la visió dels meus companys i companyes, immersos en un “no tinc temps” entès com inevitable i no obstant artificial, similar al que jo estava –i potser tornaré a estar– acostumat.

I, ben pensat, els nostres temps estan demanant a crits un canvi en la velocitat de les coses i la configuració del nostre temps. La mitificació de la “vida activa i amb un puntet de saludable estrès” hauria d’estar demodée. No només pel més obvi: l’aprofitament del que tenim per viure bé, l’absurditat d’algunes formes de vida que desenvolupem, la necessitat de cuidar les relacions, etc, etc. Fins i tot els “avançats” del món de l’economia i l’empresa ho diuen: ens falten idees i innovació i ens sobra producció. I per mi la cosa és clara: treballar en idees i innovació exigeix un altre ritme de vida.

Què té a veure això amb la música? Doncs no ho sé, però ho podem improvisar. La filòsofa Carmen Pardo, deia fa uns dies al CCCB que per les seves característiques i lleugeresa, la música, tant en les formes, com en el sistema de producció reflecteix i sovint anticipa els canvis en la nostra societat.

La combinació entre la reivindicació d’una vida més lenta i la visió de la música com a reflex dels canvis socials és suggeridora. Des d’aquest punt de vista podem trobar nova llum a algunes preguntes sobre l’actual consum musical: Què té a veure el consum massiu de música amb la “vida ràpida”? Per què la ràdio amb audiència ha de posar cançons fàcils? Per què necessitem discos i espectacles on passin moltes coses?

Igualment, crec que s’obren interrogants interessants sobre quina música i consum musical volem pel nostre futur, per què també això és triar una forma de viure.