Skip to content


Consol Sáenz

Escrit el 10/05/2005 per Jordi Oliveras a la categoria Activistes, Periodisme musical.
Tags: , , , .

Nat 26. Maig 05. Jordi Oliveras

La Consol Sáenz és una periodista radiofònica principalment dedicada a la música. Des de finals dels vuitanta, la seva feina s’ha desenvolupat a Ràdio Nacional, on ha anat col.laborat, amb diversa intensitat segons l’etapa, amb Ràdio 3, des de Barcelona, i on va posar en marxa, a Ràdio 4, el programa “La Taverna del Llop” i actualment el programa “Pachamama”, dedicat a les músiques del món. Entrevistar a la Consol Sáenz ha estat per a mi una experiència ben curiosa, ja que és una de les persones amb qui fa més temps que comparteixo la dedicació a la música de la ciutat. Amb ella he compartit molts moments en la feina, i d’ella n’he après molt. Normalment era ella qui m’entrevistava a mi. Avui és al revés. Realitzem l’entrevista en un estudi de Ràdio 4, on treballa.

Com vas anar a parar a la Ràdio?

Jo estudiava imatge i so. M’interessaven els mitjans de comunicació. Vaig treballar, de franc, a diverses emissores municipals: Ràdio Sant Boi, Ràdio Sant Feliu,… i finalment, a  Ràdio Pica. Van sortir les oposicions a Ràdio Nacional, m’hi vaig presentar, i vaig entrar, inicialment fent d’ajudant de producció. En Joan Ribera, director de programes, em va donar la oportunitat de treballar a Ràdio 3, on vaig fer locució.

Quina és la teva relació amb Ràdio 3?

Vaig començar a Radio 3, amb el programa “El Cienpiés”, amb Jaime Romo, i vaig seguir amb ell fins que va deixar l’emissora. Era el contacte de Barcelona de Radio 3, i ho continuo essent. “El Cienpiés” era un magazine que tractava des de temes culturals fins a temes socials. Eren els temps de l’aluminosi i passava molts dies allà, a la Guineueta, tractant amb els veïns. També, a la Mina,… Es parlava de les drogues, dels centres de desintoxicació,… No ens estàvem de res per parlar de temes socials i inclús polítics. Ràdio 3 havia nascut amb la vocació de donar a conèixer els temes que preocupen al jovent a nivell social, polític i cultural. Més tard va passar a anomenar-se Radio 3 Pop. Va passar a ser una emissora eminentment musical.

Quan va començar La Taverna del Llop?

Abans de les Olimpíades. Però de manera diària, va ser a partir del 92. En aquella època, jo participava del teixit social i cultural de la Barcelona dels vuitanta. Barcelona estava vivint uns moment molt especials, que havien esclatat a finals dels vuitanta, que no trobava reflex als mitjans de comunicació. Poder escoltar hardcore, ska, punk, reggae, i fins i tot pop independent, en una emissora pública, a principis dels noranta, era impensable. Va sortir al mateix temps que la gran majoria de les discogràfiques independents que jo suposo que van sortir amb la mateixa intenció que el programa. La meva presència va durar fins fa cinc anys, quan vaig tenir una filla.

Què en penses de l’actual reivindicació d’una emissora pública per les músiques populars contemporànies?

Jo prefereixo pensar en una escena cultural que exclusivament en música. Hi ha molts focus a tota Catalunya que no es veuen reflectits als mitjans. Hi hauria d’haver emissores més temàtiques i més properes al que està passant. Jo voldria que es parlés d’aquella cultura que té dificultats per entrar a les emissores generalistes. Cultura produïda per gent jove o gent amb vocació jove. Aquesta cultura no dona diners i ha de ser recolzada des de les emissores públiques.

Trobaríem els periodistes per portar aquesta emissora?

Crec que aquí tenim gent molt bona, que farien molt bons programes. Gent que està molt amagada. De la que no es parla. Per exemple, a l’Open Radio, que han fet al CCCB, hi ha hagut propostes de programes fantàstics. Crec que caldria aprofitar a la gent que porta temps, però també donar la oportunitat a gent que ha de començar. Aquesta emissora hauria de donar peu a la formació de nous professionals, com va fer Ràdio 3 en el seu moment.

A Nativa ens vam espantar quan al número 25 vam fer recull del que havíem tractat en números anteriors, i vam veure que tot eren homes. Es un reflex de la realitat?

Si. Ho veig cada dia. Quan vaig a rodes de premsa i tenen a veure amb terrenys estrictament musicals, que no culturals,… Crec que a la música, a Catalunya, com a periodistes, només ens hi dediquem tres o quatre dones. I que em perdonin si n’hi ha més i no les conec o les oblido. Particularment, el pop i el rock, és un terreny dominat pels homes. Des dels músics, fins els senyors que organitzen els concerts o els mànagers. I es mou dins uns arquetips un pèl masclistes. Com si pel fet de ser dona no poguessis entendre la música. Tot i que ningú mai m’ha marginat de manera explícita dins l’entorn de la música, aquest matís sempre el veus. Aquesta sensació que amb un altre contrastarien opinions sobre el concert i a tu no t’ho pregunten per què pensen que la teva opinió tampoc és molt valuosa.

Hi ha una altra cosa. Les dones avant-posem el personal a la part professional. Crec que això en el món dels homes no es dona tant. Molts dels companys que conec de tasques periodístiques estan absolutament bolcats en el mon de la música. Jo deixo de fer moltes coses en lo professional, per lo personal. Per exemple, per què sóc mare. He tingut moments en que he pensat que tenia que posar un fre a lo professional, per què m’hi estava dedicant tant que perdia de vista el que estava passant al meu voltant, el que passava al meu costat. Jo això ho veig, però no sé si un home ho veu de la mateixa manera.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Daniel: Muito bom. Muy Bueno!
  • enric: Grácies Ramon. Ho descrius amb molta profunfitat i bellesa.
  • Bani: He sentido a menudo las mismas cosas pero jamás hubiera sido capaz de expresarlas tan bien… Una abraçada
  • Capi: M’ha encantat.

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )