Skip to content


Entrevista: Dorian

Escrit el 09/11/2004 per Xavier Guillaumes a la categoria Entrevistes a músics.
Tags: , .

Nat 23 nov_04 Xavi Guillaumes

Una cosa semblant a una entrevista

Dorian s´han convertit en un dels grups amb més progressió de la ciutat. No tan sols han estat centre d´atenció per la publicació del seu àlbum “10.000 Metrópolis“ (Bip Bip, 2004), sinó també perquè han estat uns habituals als escenaris de Barcelona. A mi em costa saber si un grup porta el ritme correcte. Últimament em sembla que tots anem molt accelerats. De Dorian sé que com a mínim, abans del seu disc, havien passat per les meves mans un parell de maquetes. Bé, de fet això de “maqueta” casi sona antic. Possiblement, la facilitat de gravació i còpia porta al concepte ara més habitual d’“autoedició” o a discogràfiques que editen més fàcilment. La música corre el perill de perdre part del seu encant quan editar un disc perd valor.

Avui parlem amb en Mark de Dorian, i no puc evitar preguntar-li això que em volta pel cap. “Realment amb Internet s’ha perdut el fetitxisme del disc. Jo crec que és una llàstima, perquè està clar que ningú escolta un disc gravat amb la mateixa intensitat que un original”. Tot plegat potser significarà la victòria o la definitiva mort de la independència musical. “Nosaltres creiem en la música independent. Els qui no hi creuen són els promotors i els polítics. De fet aquests últims crec que ni tan sols en coneixen l’existència”.

El fet és que Dorian tenen la sort de publicar els seus discs a una independent barcelonina. Una sòlida base rítmica que suporta els dos pilars principals del grup, que són la bona capacitat melòdica que brolla de les mans de la Belly (teclats,… ) i la veu del Mark, que interpreta cançons fàcilment intel·ligibles, amb la valentia d’aquell que considera interessant tot allò que diu… “Quan un vol fer la seva vida sovint es veu obligat a passar per damunt d’una muntanya de merda. Els temes que toquem a les nostres cançons tenen a veure amb això, és a dir, amb la relació entre l’individu i l’aparell polític i social. Mostrem quasi sempre aquesta relació con una confrontació dolorosa però necessària. Aquest tema apareix a cançons com “10.000 metrópolis”, “Te echamos de menos”, “Infinito” o “Cortometraje”.

I és que algú que escriu, ja siguin cançons o poemes per sms, sol ser un bon lector. “Per a nosaltres escriptors com Céline, Julio Cortázar, Lorca o Virginia Woolf són una gran font d’inspiració. Representen la mirada crítica y la lluita individual per construir una vida creativa i desmarcada del comú”. Realment, formar un grup requereix moltes virtuts. No tan sols cal escriure i interpretar bé. Moltes vegades considerem els músics com una mena d´actors, que a l´hora d´actuar han de romandre  insensibles al món real que els envolta. Així, solem associar un mal concert a una actitud freda de l´artista, o poc comunicativa. I és que una actuació en directe dolenta pot enfonsar a un grup, i un bon directe despertar l´interès de més fans. “El primer concert de Spiritualized a Benicàssim va ser antològic. Un dels pitjors concerts que he vist mai probablement sigui un que van fer Luna al Razzmatazz farà uns quatre anys”.

La veritat és que sempre m´ha assetjat el dubte de si un concert és com una obra de teatre, en què sempre hem de demanar el cent per cent, o el grup està en tot el dret de transmetre sobre l´escenari el seu estat d´ànim, ja sigui un “bajón” personal o la decepció per la presència de poc púbic o de la seva fredor. “Nosaltres sempre diem que un ha de sortir a transmetre en funció del seu estat present. Quan un músic fingeix el públic, conscientment o inconscientment, ho nota. S’ha de ser honest amb la gent”.

Concerts… ai, ai, ai! Aquest estrany món, mig negoci, mig espectacle, moment en què els grups demostren on estan realment, tant si parlem de maduració musical com de popularitat. Com es podria dir, un grup sobre l´escenari no enganya. “Un grup no pot treure el seu primer disc sense haver fet uns 60 concerts. Tocar sempre és bo, encara que dels nostres oblidaria fàcilment un concert que vam fer en un bar de hard rock fa temps. Estar tocant i adonar-te que el públic no està entenent res de la teva música és molt frustrant”. La culpa la té tocar al lloc equivocat! O potser la nostra ciutat no ofereix grans possibilitats i s´ha d´aprofitat tot. ”Crec que a Barcelona ho tenim força bé. Potser el més complicat és aconseguir que els promotors paguin bé als grups que contracten. En el món de la música, els concerts són el que és rentable. El que passa és que és un peix que es mossega la cua. Els discos porten concerts i a l’inrevés. Trobar concerts està en funció de l’expectació que un grup desperti. Si comences a sonar per tot arreu, els concerts apareixen sols”.

Encara que aparèixer per tot arreu no assegura gaire cosa. A mi em sembla que a Barcelona tothom pensa que no s´ha de pagar per veure un grup de la ciutat, però el Mark, que de fet ho viu en primera persona, em porta la contraria. “Crec que precisament a Barcelona la gent té més costum de pagar per veure música que a d’altres punts de l’estat. Nosaltres almenys mai hem tingut problemes. Hi ha llocs com Sevilla o Pamplona on el tema està molt més complicat”. Però per molt que em digui, crec que aquí a la gent li costa poc pagar per entrar a una sala de moda però molt per veure concerts.

O potser podem considerar que un cartell amb tres dj’s és un concert. ”Rotundament no. Els dj’s són els dj’s i la música en viu és la música en viu. Ambdues coses són incomparables. El que passa és que els promotors contracten dj’s perquè donen menys problemes tècnics. També va per modes. Ara la gent s’està cansant del tema dj’s i està tornant als concerts. Quan !!! (Chk, Chk, Chk) van tocar a l’Apolo a les tres de la nit la gent es va tornar boja”. Sí, la gent es va tornar boja. A Barcelona ja passen aquestes coses. De cop, la gent es torna boja per alguna cosa. O potser la fan tornar boja per alguna cosa… Ens creiem tan diferents als seguidors de les radiofórmules. Bé, potser ho som, però és tan complicat que la gent es torni boja per alguna cosa!

No sé ni si existeix aquest so Barcelona que diuen que mou a tanta gent. De fet, no sé si actualment encara pot existir un so vinculat a una ciutat o territori. “A Colonia i a Berlin s’està fent un tipus d’electrònica de ball purament alemanya. Els islandesos porten anys regalant-nos grans discs que tenen una essència particularment islandesa, i a Barcelona diuen que hi ha un so bastard que anomenen Barcelona Sound. Jo crec que, globalitzacions apart, les particularitats territorials continuen vigents”.

Ha passat la conversa amb el Mark i hem parlat poc o res del grup. De fet, ets tu qui ha d´anar a la botiga a comprar el seu disc i pagar l´entrada del seu proper concert. Com a mínim coneixeràs una gent maca. I és que, com em diu el Mark quan li pregunto per la relació entre els grups de la ciutat, ”és estrany que un músic sigui mala persona. Normalment els malentesos entre grups són fruit de la falta d’informació i de la mala llet de terceres persones”.

Ep!



Últims comentaris

  • Daniel: Muito bom. Muy Bueno!
  • enric: Grácies Ramon. Ho descrius amb molta profunfitat i bellesa.
  • Bani: He sentido a menudo las mismas cosas pero jamás hubiera sido capaz de expresarlas tan bien… Una abraçada
  • Capi: M’ha encantat.

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )