Skip to content


Editorial (Nat 23)

Escrit el 09/11/2004 per Jordi Oliveras a la categoria Editorial.
Tags:

Nat_23 nov04 Jordi Oliveras

Passant revista (en un núvol)

Ja està. Tota la revista preparada per maquetar… i ara l’editorial. L’editorial. L’editorial? I sobre què escric jo ara? Estic absolutament xuclat pels textos que he revisat dels altres i no em queden neurones per dir res interessant! Què faig?

Sol·lució salomònica: si el que m’ocupa són els textos que han fet els companys de la revista, potser que parli d’ells. De l’excel·lent article del Víctor Nubla. Aportant idees per millorar un debat massa carregat pels interessos més primitius de tots plegats. A fi de comptes, pensant en una ciutat més civilitzada. De la vitalista crítica de la Cristina Tascón sobre la fredor en la posada en escena de la música electrònica. De la sorpresa d’en Marc Lloret davant la convicció en sí mateixos dels Sanpedro. De la conversa del Xavi Guillaumes amb el Mark de Dorian, anant més enllà del reduït món de l’entrevista-a-grup-amb-disc. De la passió i compromís –amb la música? amb les idees? amb la vida?– de l’Hug Salvat, l’Oriol Pérez, el Carles Llàcer, en Joan Alamo, l’Iván Roca, l’Antonio Alvarez, el Miguel Amorós i aquest tal Julià Soroll. De les enèrgiques i carregades d’humanitat diatribes del José Luis Bad. Del Santi Carrillo, un altre apassionat. Del Xavier Alamany, que fa fàcil la feina i dóna forma a tants intangibles,… i la Laura Sangrà, que els fa intel·ligibles! Tot sumat, déu n’hi do.

Encara hi podríem afegir la gent que es trenca les banyes darrera de cada un dels anuncis, notícies i actes anunciats. I els músics,… i a tu que ens llegeixes, per dibuixar un petit planeta. M’agrada aquesta feina! Es menja diners, es menja temps i passes molts nervis, però m’agrada.

Mentrestant, als Estats Units han tornat a optar per aquest brètol com emperador del planeta. Tant lluny, tant a prop. Un cap que, encara que intentem ignorar-lo, segur que fa coses que ens afectaran en la nostra vida. Que fins i tot –almenys  així em passa a mi– fa baixar uns graus la nostra feble fe en la humanitat, i pot perjudicar el nostre to vital. No ho entenem. Cap dels nostres amics l’hauria escollit. A fí de comptes, alguns vivim en el millor d’aquest món possible. En un núvol? Intentant construir una altra forma de viure, també a partir de la música? (Potser m’ha sortit una mica hippie avui, però ho havia de dir).


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Abc: Interessant reflexió. ¡ Mira por dónde!
  • iiioxoiii: La imatge pels éssers humans és forma de reconeixement més important. Crec que el problema actual prové de...
  • Guillem: A la presidenta de la Fundació Macba, Ainhoa Grandes, que demana que es freni el “desnonament”...
  • Teresa Sanz Coll: Reflexió i posicionament importants per la cultura i la ciutat. Cal implicar-nos

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )