e Editorial (Nat 22) | Nativa
Skip to content


Editorial (Nat 22)

Escrit el 09/09/2004 per Jordi Oliveras a la categoria Editorial.
Tags:

Nat_22 set04 Jordi Oliveras

Tristos i contents

Aquest estiu em van presentar en un sopar a un bon home. Mentre menjàvem, ell, bon conversador, va buscar tema en la meva relació amb la música. “Quin tipus de música t’agrada?” em va preguntar.

Moment complicat. Què feu vosaltres en aquests casos?. Et pregunten quin tipus de música t’interessa i et sents com en un examen del col·legi o, pitjor encara, com si tinguessis que definir-te partidari d’un corrent filosòfic o d’un grup polític. No sabia com respondre: ¿concreto i em quedo curt o responc allò tant imprecís de “m’agraden moltes músiques diferents” i també sóc inexacte?

Més o menys vaig optar per la segona via. Veient els meus entrebancs i poca fluïdesa, l’altre em va voler tranquilitzar: “No. Si jo no hi entenc de música. Només era per saber de tu”. Avançat el sopar, més tard, em va fer un comentari sobre els gustos musicals del seu fill. “Jo sempre li dic que la música que escolta em sembla que es recrea en la depressió”.

Pel que em van dir, el jove era seguidor de Radiohead i bandes angleses indies, així que el comentari no em va sorprendre.

Se m’ocorre que aquests comentaris anecdòtics tenen un cert caire universal. D’una banda, la qüestió de l’especialització. Qui no s’ha trobat amb algú que, davant dels qui fem servir un vocabulari de més de vint paraules per parlar de música i esmentem trenta noms d’artistes diferents, es refugia en una pretesa ignorància cultural?

Com si el coneixement enciclopèdic ajudés gaire! Una convenció absurda, que mantenim uns i altres i fa difícil parlar de música.

D’altra banda, aquesta divisió que més enllà d’adscripcions estilístiques genera posicionaments i a cops passions: t’agrada la música trista o la música alegre? Sobre això sí que hi entenem tots. Hi ha qui li demana festa i energia a la música, i desqualifica rotundament tot el que li sembla trist i malenconiós, i qui reclama sentiment, profunditat i atmosfera, i acostuma a considerar una horterada tot el que es surti de to. Tothom opina i es defineix.

Possiblement, el tema de l’actitud vital positiva o escèptica és més important en el nostre món urbanitzat, que qualsevol altra afiliació estètica, i aquí la música segueix tenint el seu paper com a representant i catalitzadora de la nostra cultura real i les nostres preocupacions.

Qui ho diu, que la música ja no interessa?


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Ruben Sanchez: Moltes gràcies per aquest text. Inspira i dona forces al nostre projecte. Equip de l’Ateneu...
  • Carl: Ole tu!!
  • Pachuco Choco: Vosaltres sí que sou GUAPOS!
  • Red Pèrill: Ets la meva reina, Roger.

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)nativa.cat

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )