Skip to content


Editorial (Nat 21)

Escrit el 09/06/2004 per Jordi Oliveras a la categoria Editorial.
Tags:

Nat_21_jun04 Jordi Oliveras

El rock vist com a música de saló

Vaig sortir pensatiu d’una xerrada a la que he assistit recentment a Sant Adrià sobre la música independent. Em ballaven pel cap algunes de les expressions i conceptes que acabava de sentir. Idees bel.ligerants en general. Predominava un sentiment d’afirmació del “món independent” davant el mal gust dominant. Hi havia qui parlava de “lluita” pel triomf de la bona música. Algú criticava un periodista per no carregar-se rotundament el darrer concert de David Bisbal. Per algun motiu, aquestes posicions, de les que jo mateix puc haver participat en tants moments, i tan esteses en algunes elits culturals urbanes, ara m’incomodaven.

Amb motiu del 50è aniversari del rock, he llegit en algún reportatge, em perdonareu que no recordi on, comentaris que destacaven la transcendència que una música arribés a ser tant massivament popular com aquesta. És fàcil imaginar que dificilment hi podia haver hagut abans d’Elvis una música que fós significativa per tanta gent a l’hora. Algún compositor clàssic reconeixia el mèrit que des de la senzillesa dels seus esquemes musicals el rock tingués capacitat de ser important per tanta gent.

També l’Oriol Pérez i Treviño, en la contraportada d’aquest número, parla del popular en les músiques i dels inconvenients que ell troba en les actituds d’alguns que, en nom de la cultura, defineixen espais reservats per determitats grups socials que es volen diferenciar.

En aquest punt es troba el meu desacord en la xerrada de Sant Adrià. El que em desagradava és que la música fós un motiu més de diferenciació i confrontació entre grups, més enllà de la música mateixa. Quelcom semblant al que passa amb les religions. La paradoxa és que amb el pas del temps, l’actitud elitista, fonamentada en la recerca de l’excel.lència cultural, tan present en el món de la música clàssica, també troba el seu lloc entre els interessats pel rock i els seus derivats.

Parlar del rock com a cultura hauria de ser útil per eixamplar el concepte de cultura i reconèixer que aquesta no pot ser una cosa encarcarada. La idea, però, té doble cara. Segons com l’utilitzem, el que podem acabar fent és perpetuar la idea que la música és un instrument per diferenciar uns grups d’uns altres i convertir el rock en una nova música de saló.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Rubén Martínez: Gracias por el comentario, Laura. No digo que sean agentes pasivos, sino que tienen una posición...
  • Laura: Tampoco podemos situar a los artistas, etc. como agentes meramente pasivos en estos procesos. En el caso de...
  • Daniel: Qué buen artículo. Ciertamente se ha hecho a veces una lectura cómoda de la situación y se ha utilizado el...
  • De gismana y que.: Si subes la colla, te oyen hasta los cantos de la barrica.

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )