Nat_21_jun04 Jordi Oliveras
El rock vist com a música de saló
Vaig sortir pensatiu d’una xerrada a la que he assistit recentment a Sant Adrià sobre la música independent. Em ballaven pel cap algunes de les expressions i conceptes que acabava de sentir. Idees bel.ligerants en general. Predominava un sentiment d’afirmació del “món independent” davant el mal gust dominant. Hi havia qui parlava de “lluita” pel triomf de la bona música. Algú criticava un periodista per no carregar-se rotundament el darrer concert de David Bisbal. Per algun motiu, aquestes posicions, de les que jo mateix puc haver participat en tants moments, i tan esteses en algunes elits culturals urbanes, ara m’incomodaven.
Amb motiu del 50è aniversari del rock, he llegit en algún reportatge, em perdonareu que no recordi on, comentaris que destacaven la transcendència que una música arribés a ser tant massivament popular com aquesta. És fàcil imaginar que dificilment hi podia haver hagut abans d’Elvis una música que fós significativa per tanta gent a l’hora. Algún compositor clàssic reconeixia el mèrit que des de la senzillesa dels seus esquemes musicals el rock tingués capacitat de ser important per tanta gent.
També l’Oriol Pérez i Treviño, en la contraportada d’aquest número, parla del popular en les músiques i dels inconvenients que ell troba en les actituds d’alguns que, en nom de la cultura, defineixen espais reservats per determitats grups socials que es volen diferenciar.
En aquest punt es troba el meu desacord en la xerrada de Sant Adrià. El que em desagradava és que la música fós un motiu més de diferenciació i confrontació entre grups, més enllà de la música mateixa. Quelcom semblant al que passa amb les religions. La paradoxa és que amb el pas del temps, l’actitud elitista, fonamentada en la recerca de l’excel.lència cultural, tan present en el món de la música clàssica, també troba el seu lloc entre els interessats pel rock i els seus derivats.
Parlar del rock com a cultura hauria de ser útil per eixamplar el concepte de cultura i reconèixer que aquesta no pot ser una cosa encarcarada. La idea, però, té doble cara. Segons com l’utilitzem, el que podem acabar fent és perpetuar la idea que la música és un instrument per diferenciar uns grups d’uns altres i convertir el rock en una nova música de saló.
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.