Skip to content


Entrevista: Tuesday Afternoon

Escrit el 05/04/2004 per Andreu Viñas a la categoria Entrevistes a músics.
Tags:

Nat 19 abr_04 Andreu Viñas

tuesday afternoon_ THE END OF WESTERN CIVILIZATION

Una col.lecció de cançons-postals de la primavera a Chicago, Boston o N.Y. inspirada pels viatges de Borja -el seu nom llegit en català-. Segurament moltes ciutats més, mantingudes en latent, en la memòria, impacten en  aquest segon treball del quartet de barcelona T.A. Si estireu segur que trobeu la ironia necessària per entendre quines són les intencions d’una banda que utilitza l’essència del rock com a vehicle per criticar situacions -desastres evidents- de la història contemporània del país on va néixer. Són quatre buscant  el mètode idoni per a què s’imposi el somni per davant de qualsevol trava artística o burocràtica. Així creen “Weight Recordings”, en honor al clàssic de The Band. Incorporen nous elements -chelo, sintes, veu femenina- que fan que s’enriqueixi la melodia en detriment de la contundència del primer disc. Tot i que cal insistir en que la intensitat dels seus directes és la mateixa.

we’ve been flying… COM US SENTIU AMB AQUEST NOU DISC?

L’actitud és una mica la mateixa, és rock, música directa; amb arranjaments pensats per a refermar les composicions. No ens volem emmarcar en un estil o anar d’un rotllo o d’un altre. La idea última de les cançons que fem sempre és intentar escriure clàssics de tota la vida com els que a nosaltres ens agraden. No sé si ho aconseguim o no, però el camí és aquest i jo crec que en el nou disc ho aconseguim més que en el primer. Hem crescut molt com a grup, sobre tot per què hem fet molts directes, hem crescut com a músics -ja sabem que això és un tòpic total- i crec que això es nota en el disc, perquè és molt més ric en matissos, les cançons son més rodones. A mi em segueix al·lucinant el primer, però són èpoques diferents. El primer és molt més espontani. Té innocència, molta distorsió i aquest està més pensat, més madur, crec que en certa manera són complementaris…

AQUESTA RECERCA DE CLÀSSICS DISPERSA A L’HORA DE FER UN DISC?

Jo tinc la sensació que hem fet un disc variat, però a la vegada molt coherent. No volíem repetir cap esquema en les cançons, però a la vegada volíem que tot el disc fos homogeni, amb principi i final, sense alts i baixos i tinc la sensació que això, com a mínim, ho hem aconseguit. No hem fet un disc de singles crec jo, de cançons sí, però de singles no. Tampoc el veig com una col.lecció de cançons. Està pensat com comença i com acaba, potser per això és tan curt, perquè no volíem perdre aquesta visió general. Millor curt i bé que massa coses i sense sentit.

there’s a song for everyone – RECERCA DE LA MELODIA MÉS ACCENTUADA QUE EN EL PRIMER.

És una forma de creixement a nivell compositiu, des del primer disc ja es buscava la melodia, el que passa és que cada cop ens hi acostem més. La melodia no per ella mateixa, perquè hi ha molts discos de pop i cinquanta mil melodies, i això no és el que busquem sinó que prioritzem molt més la cançó en ella mateixa. La cançó més rica i la cançó que diu més coses, i la melodia que diu coses, perquè hi ha melodies que estan molt trillades i tampoc és això,… la sensació resumida és crear melodies interessants fugint dels tòpics i trobar una que sigui pròpia i que intenti no copiar ningú, tot i que hi ha mil referències… però crec que és el que fa que una cançó sigui bona per nosaltres…

TOT CREAT ÍNTEGRAMENT A BCN?

Menys el mastering a N.Y.

PER QUÈ AQUEST GIR A UNA LÍNIA MÉS PAUSADA?

Són les dos cares que tenim, els temes surten així. Tampoc ens plantegem fer tantes cançons rockeres i tantes altres poperes, més dos balades, però al final sempre acaben sortint aquests temes.

MÈTODES AFTERNOON

Depèn de si et poses a composar amb l’elèctrica o et poses a composar amb l’acústica. Potser amb l’acústica tens més tendència a fer temes lents. Sí, aquest disc està fet molt a partir de l’acústica, és més net. Serà degut a que som una mica romàntics.

L’AMISTAT

Sí, home, és molt important entre nosaltres. És el pilar fonamental d’aquesta història. A part del músic que portem a dins els quatre que ens diu “amb la música anem a mort”,  ens entenem molt bé i ens respectem  molt els uns als altres. Imagina’t quatre persones en una furgoneta  veient-se les cares 24 hores al dia,… ho has de portar molt bé. I a un estudi d’enregistrament o a un local de 4 parets tancats també. Suposo que això també és reflecteix en aquest disc.

SUPERVIVÈNCIA

Estem malvivint dedicats al cent per cent [rialles] però com creiem que la història pot sortir endavant, és necessari dedicar-nos 24 hores al dia. És més aviat el plantejament contrari del que es fa normalment, de “ja sortirà… ja vindrà algú i ens traurà de…” No, som nosaltres els que hem de tirar endavant donant l’opció a la gent que ens vegi i ens jutgi.

EL QUE PLANTA LES TARONGES ÉS EL QUE LES CULL.

Tothom sap com està el món discogràfic i la crisi de la que es parla. Però nosaltres pensem que en el fons, la música no està en crisi, la música ha existit tota la vida, seguirà existint i la gent la continuarà necessitant, per la qual cosa és absurd que ara mateix molts grups estiguin estancats, o fins i tot desfent-se, perquè la indústria estigui en crisi. La indústria? Tant és si et creus la música que fas. Per això vam crear el nostre propi canal de difusió, perquè no vèiem cap companyia que ens pugués oferir el suport que nosaltres necessitàvem. Ens hem estalviat maldecaps i estem al.lucinant amb la professionalitat del nostre propi segell. Perquè va com la seda, vam complir amb la data del 2 de febrer, perquè el disc estigués a les botigues, i va sortir crítica del disc a gairebé totes les revistes. La veritat és que ens posem molt més pressing pel fet de treballar per nosaltres mateixos…

ELS FAVORS DELS COL-LEGUES o els col.legues dels favors

Aquest disc s’ha fet amb molts favors de moltíssima gent a la que estem més que agraïts, i no només músics, sinó que també els dissenyadors, el realitzador del vídeo clip i mil històries que han estat possibles gràcies a la gent que ha entès que el que estàvem fent era una cosa especial, tothom ha col.laborat desinteressadament: Pico, Néstor, Anna…

EL DIRECTE

Abans hi havia dues guitarres elèctriques sempre, el Martí i jo. I ara en gairebé tots els temes del directe toco l’acústica i ha canviat la sonoritat, però no la intensitat. I no ha estat gens premeditat, de sobte un dia vaig dir a la resta de la banda, us heu adonat que a quasi tots els temes toco l’acústica?” Ha sorgit així, tot i que durant la gira hi haurà temes del primer disc i s’equilibraran les coses. Això ajuda a aconseguir una cosa que buscàvem i és que s’entengui què fa cada instrument i, al ser 4, s’havia de ser transparent per evitar trobar difícil l’adaptació del disc al directe. Durant la gravació del disc vam intentar que només fóssim nosaltres 4 tocant. Sí que hi ha arranjaments i instruments afegits, però volíem que tot fos el que nosaltres podíem tocar en directe. I no vam fer “overdubs” de guitarres. Per exemple, les guitarres que hi ha, són les que toquem i això fa que quan escoltes el directe, escoltis el disc i no una cosa que intenta semblar-se. El que passa és que en el directe hi ha més intensitat, potser no hi ha arranjaments de piano o chelo, però és més intens indubtablement.

ACÚSTICS DE L’APOLO

Nosaltres som un grup de carretera i toquem a tot arreu. Amb l’altre disc vam fer cinquanta bolos. Toques a llocs com el Bam, davant no sé quantes mil persones, fins a bars on no saps si vindrà algú. L’acústic de l’Apolo va ser brutal perquè vam acomiadar la gira del primer disc a Barcelona i vam omplir l’Apolo. Va ser al.lucinant, un concert de dues hores llargues i a més acústic.

ÉS EL FINAL – this is the end of western civilization

No tens la sensació com al final de l’imperi romà? Totes aquestes guerres que estem vivint són una demostració del declivi d’un imperi, aquestes demostracions de poder quan el segle XX ja ha quedat obsolet… estem al XXI. A nivell polític internacional és evident, estan apareixent potències com la Xina o l’Índia que qüestionen l’equilibri de poders. A nivell cultural i humà ens hem de qüestionar coses. Prepotència, control de mitjans, falsa democràcia, és molt difícil saber el que està passant tant a casa nostra com al món, però som conscients que som part d’aquesta civilització i volem estar en el bàndol dels lluitadors. Som un producte més, conscients de la nostra implicació en aquest context.

[…]

NOSALTRES TAMBÉ…



Últims comentaris

  • Rubén Martínez: Gracias por el comentario, Laura. No digo que sean agentes pasivos, sino que tienen una posición...
  • Laura: Tampoco podemos situar a los artistas, etc. como agentes meramente pasivos en estos procesos. En el caso de...
  • Daniel: Qué buen artículo. Ciertamente se ha hecho a veces una lectura cómoda de la situación y se ha utilizado el...
  • De gismana y que.: Si subes la colla, te oyen hasta los cantos de la barrica.

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )