Skip to content


Entrevista: Fang

Escrit el 05/04/2004 per Xavier Guillaumes a la categoria Entrevistes a músics.
Tags: .

Nat 19 abr_04 Xavi Guillaumes

LES DUES VIDES DE FANG

Per als qui hem seguit la ja llarga vida musical de Fang, va ser una sorpresa escoltar per primera vegada les cançons del seu nou disc. Semblava quedar enrera allò que ens havia captivat d’ells. Aquell encant fosc d’una de les millors veus que hem tingut la sort d’escoltar i la intensitat d’unes sonoritats potser conegudes, però que no deixava de fer-los personals.

Tot això, deia, semblava quedar enrera amb un nou disc que, com el seu propi nom indica, posava a la llum una altra vida estilística dels dos membres principals de Fang. Canvi de paràmetres musicals, cap a una clara teatralitat, i canvi d’idioma, passant de l’anglès al castellà. Ara bé, tot i la por als canvis i al risc que tots tenim en el fons, considero a Fang un dels grups més seriosos que hem tingut mai per aquí, i el seu és un d’aquells canvis que es fan amb convicció i, sobre tot, sabent-se justificar a un mateix.

Aquest petit/gran  canvi va venir provocat inicialment per les ganes de desdramatitzar la nostra música. Teníem una gran necessitat  de redescobrirnos nosaltres mateixos fent quelcom inusual dins  la nostra trajectòria musical, poder permetrens jugar a ser uns altres Fang sense perdre l’essència va resultar ser la inspiració que buscàvem.

Em sembla que “Dos Vidas” va més enllà del simple concepte de disc. Potser hi ha una mica de teatre.

Efectivament hi ha teatre, reflectit en certes sonoritats i en l’ús d’esquemes musicals propis d’altres generes al.liens al rock.

Potser a “Dos Vidas” la Mariona interpreta a un personatge que no és ella.

Tots dos interpretem personatges imaginaris i a la vegada amb trets autobiogràfics. És una forma d’introspecció, jugar a ser un altre i acceptar trets personals que fins aquells moments no hi contaves i que et paralitzaven estilística i musicalment. Sempre  hem estat nosaltres mateixos, només és un problema d’espai-temps la gent va canviant.

Potser el so que fins ara havíem conegut de Fang portava al grup a un estancament, no tant creatiu com de públic. És a dir, aquell problema tan típic causat pel propi funcionament del món independent estatal, de tenir un bon nombre de seguidors que parlen molt bé d’un grup, però, al mateix temps, amb gran dificultat per anar més enllà…

No t’ho sabem contestar ja que ens mantenim al marge de les corrents i els circuits (si és que existeixen realment). No ens guiem pel ”que diran”, de fet sempre hem fet musica per calmar les nostres angoixes, pors i, a la vegada, per passió.

Els que eren i són seguidors, de Fang es pregunten si “Dos vidas” tindrà continuïtat o serà una anècdota en la seva discografia. O potser fins i tot podem imaginar-nos a partir d’ara dos vides paral.leles de Fang, amb dos maneres diferents de veure la música.

Depèn del que tardem en treure un altre disc. En aquests moments estem defensant aquest disc (DOS VIDAS), parlar del futur no ve al cas.

Em resulta complicat pensar si ara mateix predomina la sorpresa entre els que ja els coneixien. O ni tan sols puc imaginar-me si hi ha un bon nombre de gent nova interessada en Fang,

És cert que hem apreciat una reacció de sorpresa cap a nosaltres, sobretot per part dels mitjans de premsa. La gent que ja ens coneixia o que ens segueix des de fa temps s’ho han agafat amb fil.losofia, veiem que han fet un esforç per no actuar sota prejudicis estereotipats. Suposem que, com tot, hi ha hagut “baixes” i també “altes” entre els nostres “seguidors”, hi ha gent nova que ens escolta.

L’única cançó de “Dos Vidas” que manté l’anglès com a idioma, és la versió del Close to Me. Cada cop que l’escolto, dins el context del seu quart disc, no deixa de venir-me al cap que té cert aire de broma, com una ironia sobre ells mateixos al recordar els seus orígens anglosaxons.

Li volíem donar un aire Country, és una cançó juganera i infantil. És una de les típiques cançons de The Cure que ens recorden que ells també tenen DOS VIDAS

El passat mes de març van presentar el seu nou disc al Bikini de Barcelona. En Jaume i la Mariona son encara la base del grup, però sembla que poc a poc els seus col.laboradors, cada cop més nombrosos,  s’han incorporat de ple dret al grup.

“Seguim essent la base del grup, som com la base d’una pizza, necessària per poder posar elements a sobre que li donen diferents gustos i aromes”.

Sembla que la formació amb la que us esteu presentant és força bona i consistent.. Seguireu amb ella o hi haurà variacions i formes diferents de presentar-vos en directe? Hi haurà concerts com fa temps de vosaltres dos sols (guitarra, maquinetes i veu) o això ha passat a la història?

“Dos vidas, és un disc pensat per portar-lo al directe amb una formació  mes o menys estable però d’estructura clàssica. Ens sentim molt a gust amb els músics i amics que ens acompanyen en el directe i tant de bo puguem estirar-ho el màxim de temps possible. Segur  que tornarem a fer alguna cosa, nosaltres dos solets, però no sé ni com ni quan”.

Ara tenen pel davant la feina de presentar el seu nou disc i la seva nova forma de veure la música. Potser el canvi d’idioma obrirà més portes al grup en aquest aspecte.

“El canvi d’idioma el que realment fa no es obrir mes portes, obre orelles. Nosaltres som els primers en desitjar ampliar horitzons i tocar amb dignitat.Si parlem de vendes, es el mateix +o-, l’important es que hem tret un disc i això ens fa feliços a nosaltres”.


0 Respostes

Si vols pots seguir els comentaris per RSS.



Pots escriure HTML senzill

Trackback?



Últims comentaris

  • Rubén Martínez: Gracias por el comentario, Laura. No digo que sean agentes pasivos, sino que tienen una posición...
  • Laura: Tampoco podemos situar a los artistas, etc. como agentes meramente pasivos en estos procesos. En el caso de...
  • Daniel: Qué buen artículo. Ciertamente se ha hecho a veces una lectura cómoda de la situación y se ha utilizado el...
  • De gismana y que.: Si subes la colla, te oyen hasta los cantos de la barrica.

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )