Nat_19_abr 04 Jordi Oliveras
Indigestió musical
En Nando Cruz apuntava en la sessió del III Fòrum d’Indigestió del passat 24 de març una idea potser poc present en els debats dels afeccionats a la música: hi ha més música que mai i moltes possibilitats d’accés, però segurament això no ens ajuda a gaudir més de la música. Com a periodista, defensava la necessitat que hi hagi canals que ajudin a triar.
Una idea –la del consum excessiu- que contraria les perspectives dels més preocupats per la part mercantil de l’intercanvi musical, però interessant si ens interessa la perspectiva més vital.
El seu comentari em remet al que em va dir una amiga. Ho va dir amb una contundència especial: “El que hi ha, és molt de consumisme cultural. Perquè volem tants llibres? Perquè tanta música? Perquè tantes pel.lícules? Tenim temps per assimilar i digerir tanta informació? Porta a algun lloc, aquest estrès de no em puc perdre aquesta peli, no et pots perdre aquest disc? És veritat que això millora la nostra qualitat de vida?”
Com a mínim, el dubte en la resposta és raonable. Suposats anti-consumistes que s’ho gasten tot en cultura i bojos per la cultura gratuïta comparteixen una mateixa mentida: consolats per què la seva despesa és de qualitat o per lo llestos que son per acumular sense gastar, cauen en la mateixa trampa, participar d’un temps eixelebrat on el valor segueix sent la quantitat, l’acumulació i el prestigi obtingut amb aquestes foteses. I no el valor profund que pot aportar tota aquesta cultura a la nostra vida.
Diga’m freaky, però sentir-li dir-ho amb aquesta força em va alegrar el dia.
Hoy no hay más música que ayer. Esto es un tópico infundado. Lo que hay es más cámaras para filmarla o más micros para grabarla. Lo que hay, sobretodo, es mas exhibicionismo a la hora de publicar (colgar en la red) lo que antes sólo se entendía como un pasatiempos entre amigos o un desahogo íntimo.