Skip to content


Reportatge: Un llistat de previsions pel 2004

Escrit el 05/02/2004 per admin a la categoria Reportatges de Nativa.
Tags: , , , , .

Nat 17_feb_04 Recopilat per Jordi Oliveras

FUTUR IMMINENT: UN LLISTAT DE PREVISIONS PEL 2004

L’any ja ha arrencat i tot just estan començant a passar coses. És el moment que hem triat des del petit gran equip de Nativa per ajuntar el que sabem i fer una mica de prospectiva sobre el que ens pot esperar els propers mesos a nivell musical. Sense pretendre gaudir d’una cosmovisió sobre tot el que hi ha, hem sumat les informacions disponibles disposàvem sobre nous grups, discos i coses que passen. Un recull en què probablement es barregin informacions gairebé confirmades amb desitjos -inclús fantasies- personals.

Comencem per les novetats de The Rest is Silence, la marca d’un cert entorn de músics que es barregen en tres formacions –MISHIMA, FELICIDADBLANCH i SONGSTORE- amb molt d’estil. SONGSTORE publica el seu segon treball el febrer, un disc amb cançons tremendes, versió d’A-HA inclosa. Serà, a més, el primer disc amb el nou guitarra, Dani Vega. També en les properes setmanes ha de sortir el primer treball llarg de DORIAN, editat per Bip-bip, sobre el qual hi ha expectativa raonable, després de la bona rebuda de “Solar”.

L’alienígena Stark ens envia uns apunts des de la seva nau: “Tenim aquí mateix el segon disc d’ABÚS, projecte d’Agustí Bussom. En aquest segon disc han col.laborat, entre d’altres, Gerard  Quintana i Elena Miquel del grup Élena, un altre disc que pot contribuir en la normalització de la música en català: sense complexes, sense banderes, sense apropiacions institucionals i amb influències universals. Si és un bon disc o no ho serà per les cançons i no perquè sigui en català. Com el primer, amb Discmedi.” El noi també té desitjos sota la seva capa de racionalitat: “ganes tremendes les que té un per escoltar i veure en directe el nou projecte que capitaneja l’Artur d’Aina. Després de la separació de la banda, l’inquiet cantant d’un dels grups més internacionals de l’indie barceloní, ataca de nou. Sortirà amb B-Core, evidentment. Un altre segon disc esperat pot ser el d’APEIRON. Amb un debut sorprenent, aquests joves de Galícia poden tornar-nos a deixar amb un pam de nas amb el seu “desparpajo” i la seva manca de complexes.”

En Toni Rúbies manifesta les seves prediccions –i a l’hora predileccions- per la innovació interdisciplinar: “Sembla que hi ha una tímida tendència a que la música entri en la idea de l’art com experiència cultural multidisciplinar, no estrictament musical. Projectes molt interessants que fusionen la música amb la projecció d’imatges com SESAM-O (Houston Party) o THE LINN YOUKI PROJECT (Cydonia) s’haurien de consolidar i transcendir les nostres fronteres. D’altres projectes que es mouen dins els seus paràmetres i que no demostren tenir més arguments, han tingut una molt bona acceptació. Seria realment estrany que les apostes “d’aquí” no tinguessin la mateixa facilitat per tenir una bona acollida per públic i crítica. S’haurien d’intensificar  els vincles existents entre les noves tecnologies i la tradició musical. Passió per l’experimentació, sense por al fracàs comercial. La música avançada ha de tenir més repercussió més enllà del Sónar (per exemple, Testing Ground (https://www.arrakis.es/~testinground/)) que compta a la seva nòmina amb artistes de llarg recorregut com Víctor Nubla, Pablo Reche, Velma, Pau Torres, LCD, etc. i d’altres projectes que se situen en un pla més imprecís, com el projecte Logan- wah wah records. (https://www.loganmusic.net)”

En Miguel Amorós també avisa que realitat i imaginació es poden confondre: –“supongo que a más de uno nos gustaría tener una bola mágica donde poder consultar lo que se avecina para este próximo año, pero a falta de ello utilizaremos la siempre infravalorada imaginación”- i, amb humilitat que pretén disimular les seves potents antenes, ens avisa que les seves dades es refereixen als qui té més aprop: “Creo que a pocos se les escapa que Barcelona está en un momento de forma musical importante, y no miramos a un solo estilo o etiqueta determinada. Como resulta una tarea titánica abarcar todas las músicas, nos limitaremos a las que por gustos o amistades sentimos más cercanas, las músicas que surgen de la colisión de culturas que fermentan actualmente en la ciudad.” I, dins d’aquesta línia de trobada intercultural ens avisa del següent: “En cuanto a la edición de discos, se espera con impaciencia el nuevo trabajo de MACACO con su nueva formación, también los de antiguos componentes de esta misma banda, PAPANGÚ y BARXINO, estos últimos con una alineación de lujo. BLACK BAUDELAIRE, con ex componentes de Color Humano, mezclando hip hop y raíces, prometen movimiento. COSTO RICO, con su mezcla de rumba, reggae y ritmos latinos, también se encuentra a punto de lanzar su primer CD completo. La KINKY BEAT, formada por ex componentes de Radio Bemba y Trimelón, será uno de los descubrimientos del año. Pero hay más, POLVOROSA y su electro-latín, JALEO REAL reivindicando la rumba, SOLO MUCHACHITO, que despacio pero sin pausa, sigue conquistando corazones y provocando alegría,…” i ens avisa d’un descobriment força particular: “¡ojo con otra banda llamada SOFA’S MARTINEZ!, ¡los punkies psicodélica al poder!. Per acabar, confirma allò de que te antenes a diferents llocs: “En otros estilos musicales, por ejemplo, hard rock, tengo contactos que me dicen que una banda llamada TRALLA XXL tiene muchos puntos para sobresalir. Y también se avecina la edición de un nuevo disco, con temas no grabados de THE DEL HOYO, banda mítica y emblemática, además, posiblemente patrocinada por Ruta66.”

L’Iván Roca, concentra els seus avisos en dues propostes: “D’una banda, RAYDIBAUM, banda de Barcelona formada per músics amb experiència dins del mercat independent i recentment fitxats per Cydonia Records. Discogràfica que des de la seva aparició ha complert dos anys i que segueix sent tota una sorpresa, no només pel gran número de referències que ha aconseguit situar en mercat en tant poc temps, sinó pel bon criteri de fitxatges que ha seguit fins al moment. Amb RAYDIBAUM es ratifiquen en aquesta línia i només queda esperar la sortida del primer disc en els pròxims mesos. A la banda en qüestió la  varem veure al Cydonia festival celebrat a la sala Apolo amb un so proper al de bandes americanes agermanades sota l’etiqueta emo. Van demostrar tenir un directe ferm i seriós on les intensitats suposen un dels pilars del so de la banda. Si tot va bé  s’han de convertir en una de les bandes amb més projecció a nivell estatal, només cal temps.

L’altra aposta personal de moment ho té una mica més cru doncs no pertany a cap discogràfica ni té previst disc ni maqueta alguna fins a la data. En tota una mostra de talent ZVEROFF ha estat actuant com a solista en els últims dos anys, guanyant no en va el concurs de música acústica 2002. La seva és una proposta diferent plena de sensibilitat interpretativa on la melangia i la sinceritat son el medi de comunicació. Serà a partir d’aquest any i amb formació clàssica de rock quan en sentirem a parlar més. Ho té tot de cara per a ser reconegut.”

En Xavi Guillaumes també té algunes idees:  “Per fi, aquest any despertarà una discogràfica que portava temps dormida. Strange Ones publicarà el segon disc de FINE!  i el primer de NO NEO, aquells que van guanyar el Proyecto Demo fa dos anys.” També posa l’accent en nous estils a l’hora de cantar en català: “Els canvis d’idiomes estan a l’última. FANG publiquen, després d’un impàs que ens feia pensar en la desaparició, un fantàstic i ple de sensibilitat, nou disc, ara cantat en castellà i amb influències molt i molt diverses. També una nova generació de músics interessants, comencen a utilitzar el català amb tota normalitat, i això els fa molt més autèntics que les reliquies del tristament conegut per “rock català”. GLISSANDO* i MISHIMA que publiquen nou disc aquest 2004, o SANPEDRO que ho va fer fa ben poc, a ben segur ajudaran a aportar per fi, noves i bones referències musicals al nostre idioma.” Finalment, també apunta una possible descoberta: “El primer concert d’aquest any per a mi va ser el d’uns tals VERACRUZ. Feia temps que no veia tanta gent fent el tonto i ballant. Aquests nois harcore-punk-cridaner publicaran un disc autoeditat que vendran tan sols als seus amics, però pronostico molts concerts i molt públic.”

SENSE BASE NO HI HA ESCENA

Durant els propers mesos, és difícil preveure que passarà musicalment a Barcelona. Però podem aventurar-nos a assenyalar que és el que hauria de passar, per tal de fer possible una millora del panorama musical local. D’una banda, pel que fa referència als grups, cal donar més facilitats a aquelles formacions joves en fase emergent, grups *maqueters* destacats que no compten amb el suport de cap discogràfica, per tal d’ajudar-los a consolidar les seves aspiracions. Això es tradueix en la plasmació d’un disc de debut o divulgar informació i promocionar els seus directes. Els mitjans de comunicació i el paper del periodisme és fonamental. No es presta tota l’atenció que es mereixen els grups locals, quan ho tenen més difícil al seu començament. (Rubies)

LES MARQUES QUE TOT HO TOQUEN

El 2004 ja no hauria de ser l’any del mestissatge. Ja portem massa temps amb aquesta història. La fusió d’estils continuarà essent, sospito, la tendència natural. Però, desitjo, que s’acabi amb l’etiqueta mestissa. L’escena barcelonina compta amb molts grups que s’han exclòs de mogudes per no posseir una sèrie de característiques tipus (ni bons contactes/amics) per pertànyer a una presumpta generació mestissa, indie, electrònica, post-rockera o el que sigui. El hip-hop està arrassant arreu del món i probablement ho continuarà fent. Aquí, allà i a tot arreu. I, en aquesta línia, és probable que el hip-hop sigui l’element base per la fusió amb altres estils: pop, jazz, world… La seva senzillesa, la seva lliure interpretació i el seu gran poder comunicatiu el converteixen en un punt de partida molt permeable i fàcilment combinable amb altres estils. (Stark)

D’altra banda, que l’administració no es preocupi tant en crear una imatge de marca de Barcelona en matèria musical (el so Barcelona No existeix) per què sense una implicació real, el “Barcelona Sound” no deixa de ser un eslògan publicitari que fomenta la interculturalitat malament entesa, mentre no es donin les circumstàncies per què els músics que s’interrelacionen al carrer puguin tocar, assajar, i actuar dins un circuit estable a Barcelona. Els músics necessiten el suport del públic, i la implicació real de l’administració. (Rubies)

La meva previsió és que la majoria de grups de post rock, que per molt que vulguem no arrelarà a Barcelona perquè no va amb nosaltres, decidiran passar-se a la poesia o al rock simfònic. (Guillaumes)

L’ANY DEL DIRECTE?

El 2004 hauria de ser un any per continuar l’incipient creixement de sales i clubs que programen música en directe. Ja que el disc “me lo están matando”, estaria bé que les sales i els bars donessin la possibilitat als grups a presentar la seva música. (Stark)

Quant les sales de concerts, que la Sala Màgic i la sala Dejà Vú es mantinguin. (Rubies)

MILLORARÀ EL PANORAMA MUSICAL AMB EL FÒRUM 2004?

El Fòrum serà l’esdeveniment cultural de l’any, però serà més una oportunitat per veure coses de fora que normalment no podrien venir, que no per donar a conèixer la música de la nostra ciutat. (Stark)

El Fòrum es una de las incógnitas del año. ¿Quedaran las arcas vacías y tendremos una recesión musical importante? ¿Aumentará la cantidad de conciertos nacionales e internacionales? ¿Habrá un contra-forum que activara más aún la escena callejera? (M. Amorós)

FESTIVALS

Potser no serà fàcil competir amb una programació com la del Forum. El Primavera Sound, segons diuen els organitzadors, pot arribar a ser un cartell més interessant que el de 2003, tot i que potser no tan espectacular. Del confirmat, em sorprèn gratament Mudhoney. Ja han estat a Barcelona, però veure’ls amb molt públic i en un espai gran pot ser increïble. (Stark)

LA INTERNET: AMENAÇA O OPORTUNITAT?

D’altra banda, crec important que els mitjans especialitzats (revistes de difusió gratuïta, publicacions musicals, programes de ràdio i TV) prestin més atenció a la música lliure que circula per Internet al marge de la Industria discogràfica, fora dels canals convencionals de distribució. Propostes de grups que cobren tot el seu sentit de ser per la seva accessibilitat (música gratis) i per tant susceptibles de requerir una difusió als mitjans al mateix nivell o fins i tot per sobre de la mitjana. La seva supervivència passa necessàriament per l’assistència del públic als concerts, i pel reconeixement de la crítica. (Rubies)

Radio Chango pasará a ser definitivamente la eficiente pagina de consulta sobre las bandas de Barcelona. (Amorós)

DISCOGRÀFIQUES EN CRISI?

El tema de les discogràfiques ha millorat molt durant els darrers tres o quatre anys, malgrat tota la sèrie d’obstacles que imposa la SGAE. Foehn, Cydonia, B-Core, etc.. malgrat tot, s’haurien de cuidar molt més apostes com la de Cable records, vinculat al col·lectiu nosordo, que van haver de tancar les seves portes per una desatenció general alarmant. (Rubies)

Per altra banda, Houston Party aprofitarà l’èxit Death Cab For Cutie / PostaL Service per colar aquí bons grups americans com Pernice Brothers. De grups d’aquí segurament ens en descobriran pocs, però la feina de la discogràfica de Barcelona és d’agrair. (Guillaumes)

La crisi de les discogràfiques no es resoldrà sense una prèvia conscienciació de la necessitat d’ajut d’aquelles entitats públiques de caràcter legal que intervenen en qualsevol procés d’edició i distribució musical. Molt haurien de canviar les coses, per què la situació dels petits segells independents  vagi a millor i no suposi la màxima aproximació al suïcidi comercial. (Rubies)

En cuanto a la industria discográfica, todo indica que seguirá desmoronándose. También que seguirán uniéndose multinacionales, esto provocará más despido del personal de a pie y disminuirá las inversiones en grupos que empiezan. Por el contrario ese abaratamiento de los procesos de grabación, hará que aumenten el número de bandas que se lo monten por su cuenta y será la prueba de fuego para comprobar si internet es eficiente para servir de red de distribución. Afortunadamente seguirán habiendo ilusionados utópicos que apostaran por crear pequeñas discográficas y que se lo trabajarán con el sudor de sus frentes y bolsillos. (Amorós)

POLÍTIQUES PER LA MÚSICA

S’ha de promoure la creativitat del nostre sector musical i la producció de continguts, i impulsar polítiques urbanístiques de planificació a la cultura, que facin possible la realitat musical que es viu a Barcelona en condicions òptimes, tal i com es va posar de manifest al seminari de l’associació cultural Sons de Barcelona: generar espais de trobada musical. (Rubies)

El proper 24 de març tindrà lloc a La Bàscula el tercer fòrum sobre l’estat de les músiques a Barcelona. Un espai –convocat cada any per Indigestió- on 10 persones vinculades amb la cultura musical revisen la situació actual de la nostra ciutat en aquesta matèria.



Últims comentaris

  • Lola: Terrible época la que vivió tu padre, tu madre, yo y tantos. A tu padre lo torturaron sin dejarle pruebas...
  • maria: Excelente.Qué bien escrito está.Mejor imposible
  • Lucas Quejido: Moltes gràcies, company! Estic content perquè, malgrat tot, he aconseguit allò que volia fer, i és que...
  • Laura Alejandra Aramburu: Muy bueno artículo. Muchas gracias.

Autors

Arxius

Què és Nativa.cat?

Nativa és una publicació musical editada per Indigestió (abans en paper, ara només a internet), dedicada a la cultura musical de la ciutat de Barcelona. Parlem de música des de la proximitat, des del coneixement immediat dels músics i les seves produccions, del públic i les seves reaccions, i no tant des de la cultura mediàtica global.

Què és Indigestió?

Indigestió és una organització professional, i no-lucrativa, creada el 1995, que treballa, des de Barcelona, per promoure la cultura musical, des de la perspectiva del ciutadà. El nostre eix principal no és la promoció dels artistes o el negoci musical, sinó l’aprofundiment en les relacions entre la societat i els artistes. Ah, i també tenim una medalla del FAD!

Contacte

Mail to info(a)indigestio.com

Política de privacitat

Donen suport

fesnos_indies
fesnos_indies
mininativa és una publicació d'mininativa subjecta a una llicència Creative Commons ( BY NC ND )