Nat_17_feb 04 Jordi Oliveras
La música vista des de la lluna
Fa uns anys, en Víctor Nubla em va recomanar –i localitzar en una llibreria de vell– un assaig sobre la música que no m’he posat a llegir fins ara. Es diu “Ruidos” i és de Jacques Attali. En ell es parla, per exemple, de la música com element important per a que puguem imaginar un món ordenat. Si el soroll es pot organitzar en harmonies també es pot pensar una societat on la violència és continguda en unes relacions reglades i ordenades. I, encara més, diu que els canvis en la música sempre han anticipat canvis en les formes de l’organització social. De la música com a part d’uns rituals de sacrifici on les comunitats “vivien” directament la seva cohesió fins a la música representada en espais expressament pensats per l’intercanvi comercial –les sales de concerts– quan la burgesia ho va començar a comercialitzar tot, fins l’evolució cap una societat més individualista amb la possibilitat de reproduir la música a casa teva. Cada novetat en la forma de sentir i escoltar la música ha anticipat i estat lligada amb novetats en la nostra vida.
Vist sota aquesta llum, els debats sobre l’evolució de la música guanyen una altra llum. Quins canvis deu anunciar la crisi de l’actual model de distribució discográfica? Quina mena de societat s’anuncia amb aquestes gires de concerts estàndars que giren per tot arreu? Què representa, més enllà del seu modus vivendi, el model de consum musical que s’entesten en defensar multinacionals i societats d’autors? Com serà el món que suposadament preconitzen els disc-joqueis? Què hi ha darrera la crisi de la idea d’autor? Quina mena de món hi ha darrera la fal·lera per acumular gratuïtament música baixada de la xarxa? Música, economia i vida estableixen connexions increïbles on només hi veiem l’anècdota.
Podem escoltar música i prou o donar-li voltes. Tot s’hi val, és clar. Però si optem pel segon, seria saludable obrir una mica el focus i pensar una mica més enllà de la preocupació pels negocis i la gent que viu d’això. Podem trobar connexions entre el món i la música més influents en la nostra vida. Tant de bò fós fácil trobar més assajos com aquest que ens ajudéssin a pensar en estéreo (com a mínim).
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.