Nat_13_oct03 Jordi Oliveras
Discos trencats
Ell diu que si la crisi del disc continua els músics es quedaran sense una font d’ingressos important per poder sobreviure. Que els músics necessiten temps per fer la seva feina i el temps s’obté amb diners. Ella, que els músics només en treuen quatre duros dels discos i que el problema és de la indústria, no dels artistes. Que ja fa temps que la majoria dels músics que li agraden s’han resignat a no viure de la música, i que els que sí ho fan, és dels directes i no dels enregistraments que n’obtenen diners. Ell, que la música és per a que la senti la gent i que la indústria permet arribar-hi. Que el problema de la còpia privada i el de la pirateria no són el mateix. Ella, que si abans d’haver-hi discos i ràdios hi havia música, en seguirà havent-hi després. Que el problema de la pirateria és com el del botellón: quan els preus estan massa inflats i la gent creu que el que paga i el que obté no es compensen, apareixen dreceres per compensar aquesta situació. Ell, que tot això és demagògic i que no es poden prendre aquestes postures a la lleugera. Ella, que ell està assumint com propis problemes que no són els seus. Que no s’hauria d’escoltar aquestes campanyes provinents de gent que han demostrat poca sensibilitat per la música i ara volen que identifiquem les dificultats d’un negoci amb el futur d’un art.
Estan en una cafeteria. Els he sentit. L’angoixa d’ell em sembla la postura lògica d’algú que busca viure d’una feina vinculada a l’art i tem que no pugui ser. La d’ella, la d’algú que desconfia del model econòmic. No sé com ho lligo, però penso en la idea de la renda social bàsica.
Encara discuteixen sobre si les petites discogràfiques busquen models alternatius o van a remolc de les grans. S’aixequen. Agafen la guitarra i el teclat que tenien a terra i s’en tornen al local d’assaig.
0 Respostes
Si vols pots seguir els comentaris per RSS.